Un tast de Josep Ricart i Maimir

Ruta cultural i artística dedicada les escultures de Taradell creades per l'artista local Josep Ricart i Maimir

La ruta fa un petit recurregut per les obres que l'artista taradellenc té al centre de la Vila. Monuments que conformen el paisatge urbà i que ens ajuda a entendre el personatge en la seva cara més artísitca.

Petita ruta circular de dificultat fàcil.

Recorregut

Monument a Pau Casals

Monument a Pau CasalsEl monument dedicat al compositor i violoncel·lista català Pau Casals, està situat a La Plaça i es va inaugurar el 22 de maig de 1977 coincidint amb la segona Festa de l'Arbre a Taradell. El poble taradellenc li va dedicar per la seva trajectòria artística i també per la seva implicació en moltes accions humanitàries. 

És obra de l'escultor taradellenc Josep Ricart i Maimir i hi va col·laborar en l'execució Joan Coll i González
Consta d'una pedra en la qual hi destaca un baix relleu de bronze amb el rostre de Pau Casals. El dia de la seva inauguració va ser descobert per Teresa Bertran de Serdà, parenta de la família Casals.

Unes figures metàl·liques retallades a l'oxitall col·locades en la part central de la pedra simbolitzen el poble obert fent-li ofrena de la pau, representada per un colom que enlaira una de les parelles. En una altra cara de la pedra es representa la catalanitat de Pau Casals amb les quatre barres.

La inauguració del monòlit va anar a càrrec de Mn. Joan Pujol que va estar acompanyat pel batlle de Taradell, Lluís Casanovas i altres representants polítics. La cobla Canigó va fer una audició de sardanes, entre les quals, hi havia "Enyorant Pau Casals" de Segimon Claveria, que es va estrenar per a l'ocasió.

Monument a Joan Vilacís

Monument a Joan VilacísSeguint la ruta, agafem el carrer de la Vila fins a arribar a la cantonada amb al carrer de l'Església, on trobem al mig d'un jardinet i sota una olivera el monument a Joan Vilacís.

Aquest monument es va inaugurar el 13 de juny del 1982 en commemoració a la persona de Mn. Joan Vilacís, taradellenc i promotor de la revista Taradell, que es publica des de l'any 1949 , a través de la que va escriure nombrosos articles per tal de donar a conèixer el poble, notícies, històries i anècdotes referents al municipi. Tanmateix, era un gran coneixedor del territori i apassionat de la natura.

L'obra consisteix en un monòlit de pedra natural de la pròpia vila de Taradell. Hi ha un medalló de bronze amb el rostre del personatge taradellenc. També una placa de metall en la que s'hi pot llegir la següent inscripció: 
Taradell a Mn. Joan Vilacís, 1903-1980. Agrupament Rocaguinarda. 10è aniversari. Juny 1982'. I també el prec: “Concediu-nos fe sentida, i esteneu vostre mantell, que en ell trobin acollida tots els fills de Taradell”. 

Josep Ricart i Maimir el va fer de forma desinteressada, igual que Isidre Arumí que va cedir la pedra, i Joan Coll que va col·laborar en l'obra. La placa la va dissenyar el mateix Agrupament Rocaguinarda.

Qui fou Joan Vilacís?

Joan Vilacis

Joan Vilacís i Viñets (Taradell el 30 de març de 1903 - 3 de desembre de 1980). Va rebre una formació humanisitca i teològica durant quinze anys al Seminari de Vic (1914-1929). Per motius de salut, l'any 1948 va tornar a Taradell, i pocs mesos després (el gener del 1949) va fundar la Revista Taradell. En va ser director, redactor principal i administrador fins a la seva mort, amb un total de 387 números exemplars. A Taradell hi ha publicada gran part de la seva obra, tant poètica, narrativa com teatral i també històrica, recollint la història del poble de Taradell. D'aquells articles, en va acabar fent diversos llibres.

Podeu veure alguns dels seus poemes, i d'altres autors de Taradell, fent la ruta de Cultura en Marxa anomenada "Pedres i versos".

Monument de l'exaltació a la vida i a la pau

Monument exaltació a la vida i a la pauAquest monument està situat al centre de la plaça Santa Llúcia, davant de la capella que porta el mateix nom. Es va inaugurar en els transcurs de la primera Festa de l'Arbre i de l'Ocell a Taradell, el 23 de maig de 1976. Ricart va oferir aquest monument al poble de forma desinteressada mentre que les dues majòliques les van pagar el padrí i la padrina de la festa, respectivament. Maimir va comptar amb la col·laboració del contractista d'obres Joan Coll i González

Està format per una gran pedra col·locada verticalment i coronada amb una escultura; la pedra sobresurt d'un parterre on també hi ha una olivera i un petit estany amb un brollador en forma de cascada. L'aigua del brollador i l'olivera simbolitzen la vida i la pau, respectivament. 

L'escultura, feta de ciment, està formada per una mà que subjecta un colom. La mà representa l'ésser humà i l'ocell, els ideals de la humanitat com a símbol de llibertat. En els dos laterals de la pedra hi ha dues majòliques, posades a banda i banda del monument amb una pregària dedicada a l'arbre i una altra a l'ocell.

Capella de Santa Llúcia

Capella de Santa LlúciaPodem fer una parada per observar la capella de Santa Llúcia construïda entre els anys 1547 i 1561. És un edifici petit d'estil gòtic tardà que consta d'una sola nau, coberta de nerviacions amb clau de volta i absis poligonal. 

Sobre la façana de ponent té un campanet d'espadanya de dos ulls, i el portal de pedra és ja plenament renaixentista. Tota la capella és pintada amb motius ornamentals florejats. La capella, a més, va servir durant el segle XVII i XVIII com a lloc on es feien les reunions o assemblees del gremi de paraires i teixidors.

En el seu interior hi podem trobar diverses obres de l'escultor com ara la mateixa imatge de Santa Llúcia, una figura de gairebé un metre i mig d'altura que representa la Santa amb la clàssica palma del martiri i una llàntia a la mà esquerra; un Sant Crist de terracota de grans dimensions que representa el Crist ressuscitat; dues figures d'angelets situades a banda i banda d'aquest Sant Crist; un pessebre, també de terracota, que inicialment s'havia instal·lat al jardí exterior de la plaça, però que després de patir diversos desperfectes es va posar a l'interior; un Crist de boix clavat a la creu (de dimensions més petites i que va ser dels primers que va realitzar), entre d'altres.

Entorn seu nasqueren les antigues i famoses fires de bestiar de Taradell que ara es recorden amb la renovada Fira anual de Santa Llúcia que se celebra el diumenge més proper al dia de la Festivitat de la Santa, 13 de desembre. A la fira s'hi poden trobar tota classe d'articles de Nadal, de música, d'artesania i exposició. També s'hi fa un berenar popular. El mateix dia, a la capella de Santa Llúcia, durant el matí, hi ha repic de campanes, missa cantada i esmorzar popular.

Capella Santa LLucia

Can Mirambell

can-maimirA la mateixa plaça de Santa Llúcia, concretament al número 7, hi trobem Can Mirambell. És una casa del segle XVI que ha estat reformada durant el segle XX. És la casa on vivia Ricart Maimir i la seva família (Can Maimir).

Monument a la pagesia

Monument a la pagesia

A la part superior de la plaça (al costat de Can Capellà) hi trobem el monument a la pagesia que es va inaugurar el 28 de maig de 1978 amb motiu de la tercera festa de l'arbre.

Està format per un monòlit de pedra de forma triangular on descansa una arada brabant, introduïda a Catalunya a inicis del segle XX en substitució de l'arada tradicional. A la part frontal del monòlit hi ha la data d'inauguració del monument: "28 de maig de 1978" i el text "Taradell a la seva pagesia" en forja. Al lateral hi ha representada una espiga en homenatge al cultiu tradicional de la zona.

Aquest monument va ser ideat per l'escultor taradellenc i va tenir la col·laboració de Joan Coll i González
La inauguració va anar a càrrec de l'alcalde Lluís Blancafort mentre que la benedicció la va fer Mn. Joan Pujol. Els padrins de la festa van ser Joan Lleopart i Prat (en Joan del Colomer) i M. Dolors Murtra de Bellpuig.

Monument al metge rural

Monument al metge ruralSeguim el recorregut pel Carrer Sant Sebastià fins arribar a la Plaça de les Eres, on girem a mà dreta i al final de la baixada, fent cantonada amb el carrer de la Vila (cantonada nord-est de la plaça), trobem el Monument al metge rural.

La base és un pedra vertical llarga i estreta extreta de Goitallops. Josep Ricart i Maimir va deixar plasmat en una placa de bronze la feina dels metges. Ho representa en forma d'unes mans obertes al servei i un maletí de metge. Simbolitzant l'espai rural hi ha una masia, espigues de blat, el sol i arbres; que al mateix temps són un clam a la vida, a l'atenció, a la solidaritat, al treball i a la fe.

Es va inaugurar l'1 d'octubre de 1983 amb la presència de Joan Reig, alcalde de Taradell i de Carles Mas, president de la Comissió de Sanitat de la Diputació Provincial de Barcelona, entre d'altres.

Hi ha una placa amb la inscripció: “Pedró inaugurat en motiu del comiat del doctor Bernat Serdà com a metge titular del poble 1940-1983”. I a l'altra banda, una segona llegenda amb "Taradell. Al metge rural”.

Monòlit a Francesc Camprodon

Monument al metge ruralEl 25 d'agost de 1967 es va inaugurar el monòlit a Francesc Camprodon i Safont. Està situat a l'encreuament de la carretera de Balenyà i el passeig de Sant Genís, i és un reconeixement a l'escriptor taradellenc Francesc Camprodon Safont (Taradell, 1816-L'Havana, 1870). Consta d'una pedra col·locada verticalment en la qual hi ha un medalló de bronze amb una efígie inspirada en una fotografia de l'escriptor.

La inauguració va ser al migdia, després de l'ofici de festa major, i va estar presidida per les autoritats municipals encapçalades pel batlle, Joan Serra i Autonell i per Mn. Joan Pujol, Mn. Valentí Miserach, el Dr. Pius Bosch i Vilà, entre d'altres. Aquell mateix dia es va descobrir una placa en el carrer que porta el mateix nom de Francesc Camprodon, que va del carrer de l'Església fins al carrer Ramon Pou.

La Plaça

Per tancar el circuit de la ruta, retornem al punt inicial a la Plaça amb el monument a Pau Casals. 

Qui fou Josep Ricart i Maimir?

Monument al metge ruralJosep Ricart Maimir va néixer a Taradell, a Can Mirambell, el 6 de juny del 1925 i va morir a Barcelona el 29 de març de 2020

El seu pare era contramestra de la fàbrica Serra Valet i la seva mare mestressa de casa, però també ajudava en fer teixits per la fàbrica de Ca l'Iglesias per treure un sobresou. Ricart Maimir ajudava el seu pare en feines del bosc com ara a fer carbó per intercanviar-lo per tabac. Com moltes cases de l'època també cuidaven conills. Va patir la mort del seu germà amb només 18 anys.

Des de ben jove tenia clar que la seva vocació era en l'àmbit artístic, amb 7 anys ja feia objectes amb fang en marges d'uns camps. Però no va ser fins als 11 anys, enmig de la guerra, quan l'Anastaci li va donar classes i obrir les portes d'un món artístic. Tot i que la seva família no veiés amb bons ulls aquesta vocació, amb 12 anys va entrar a treballar al taller d'escultura del mestre Pere Martí (en Puntí), a Vic. Allà compaginava la feina en aquest taller amb els estudis a l'escola d'Arts Oficis, també a Vic.

Cinc anys després, amb 19 anys, va marxar a Barcelona per estudiar a l'escola de Belles Arts de Sant Jordi, on feia classes amb l'escultor Frederic Marés. Va demanar una pròrroga per acabar els estudis abans d'haver d'anar al servei militar. L'any 1952 va obtenir el títol oficial de professor de dibuix. 

A Barcelona s'hi va casar i també es va buscar un taller on va començar a fer els seus primers encàrrecs de Taradell on, malgrat haver-se instal·lat definitivament a Barcelona, sempre hi ha estat vinculat i, sobretot, ha deixat petjada amb les seves obres. Entre els seus primers encàrrecs hi trobem mares de Déus de Montserrat pel Monestir.

Va compaginar la seva feina d'escultor sent professor, durant 20 anys, de la facultat de Belles Arts de Barcelona. Va realitzar diverses exposicions i també va guanyar diversos premis. En les seves obres s'hi troba un cert expressionisme inspirat en l'escultura centreeuropea de principis del segle XX. 

Al llarg de la seva trajectòria professional, que va dedicar sempre a l'escultura, va realitzar un gran nombre d'obres que es poden veure en diferents municipis i ciutats de tot el món, i és autor de gran part dels monuments i creacions artístiques de Taradell, com podem comprovar amb aquesta ruta dedicada a ell. 

Altres obres de l'escultor a Taradell

Cultura en Marxa — Un tast de Ricart Maimir

Amb la col·laboració de Laia Miralpeix, l'Arxiu Fotogràfic de Taradell, la Biblioteca de Taradell, el Grup de recerca de Taradell i la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Taradell

Fotos i/o vídeos relacionats

Cultura en Marxa - Ricart MaimirCultura en Marxa - Un tast de Ricart MaimirCultura en Marxa - Un tast de Ricart MaimirCultura en Marxa. Atlàntida (Ricart Maimir)