El recorregut ens mostra les qualitats de diferents plantes aromàtiques i la seva vinculació històrica amb certs espais del nucli urbà
Amb aquesta ruta vam descobrir les plantes que podem trobar passejant pels carrers de Taradell. Ho vam descobrir a través del menjar (un tast de formatge amb alguna herba), de la beguda (ratafia), del tacte o l'olfacte directe amb la planta. O, fins i tot, amb les pròpies llavors.
Data del segle XVI i XVII, quan ocupava la meitat nord de l'actual i tot el centre estava ple de cases i un cobert. El terra estava format per roques de grans dimensions. Va prendre el nom pel fet que era l'únic lloc del poble on s'hi podia fer més d'una batuda de gra —de diversos tipus: sègol, fajol, cigrons, blat...— a la vegada. També s'hi deixaven assecar plantes aromàtiques.
El 16 d'octubre de 1935 l'Ajuntament de Taradell proposa urbanitzar-la i enderrocar les cases del centre. Però amb l'esclat de la Guerra Civil, la iniciativa queda aturada i no se'n torna a parlar fins a finals de 1942. Finalment, el projecte s'aprova el 1943.
En aquesta primera parada parlem de la sajolida i la seva vinculació a la plaça tot recordant Can Ton, taverna on s'hi servia cap i pota aromatitzada amb aquesta planta rica en propietats antioxidants, conservants i digestives, facilitant així el procés digestiu d'aquest tec pesat. A més, les seves propietats organolèptiques aporten al plat un gust fort; fresc i picant. Hi ha diferents espècies de sajolides, la que surt espontàniament a les nostres terres és la Satureja montana. Combat el cansament físic i alleuja les picades d'insectes.
Així mateix, la sajolida —que és típica de la cuina mediterrània— va formar part de la Botifarra Gitana, una botifarra creada per cinc carnisseries de Taradell l'any 2022 en el marc de la segona edició de les Jornades de Patrimoni, projecte que cada any vol crear un producte gastronòmic exclusiu i local, entre altres iniciatives.
Les primeres notícies de l'església parroquial de la vila de Taradell daten del 950 i al segle XI fou renovada i consagrada de nou (1076). L'església romànica es va construir quan la població no passava de les 500 persones, però al segle XVIII ja es comptava amb una xifra de 1.500 i, coincidint amb l'esplendor econòmica, es va contruir la nova.
L'església d'estil barroc neoclàssic es va inaugurar el 1763 i les obres de la construcció van ser dirigides pels germans Morató (Josep i Antoni) de Vic. Va ser bastida amb l'ajuda econòmica dels seus vilatans i pagesos.
Amb la construcció de la nova església, l'antic campanar romànic va quedar petit, i es reforma per primera vegada el 1799 perquè sobresortís per damunt l'església. Aquest campanar tenia les teules vidriades de colors. La segona reforma és de l'any 1949 i 1950, i s'hi afegeix un nou pis, adequant-lo a l'estil romànic, i s'hi instal·la el rellotge a la capçalera.
La Sagrera és un espai sagrat al voltant de l'església primitiva. Era una zona de protecció eclesiàstica i dels seus dominis, on es conservaven les collites per no ser cremades.
El cementiri estava a la zona de l'olivera de davant de l'església. També era una zona sagrada sota pena d'excomunió. És on neix el poble de Taradell, amb les cases al seu voltant i els primers oficis.
En aquesta zona eclesiàstica hi parlem del romaní vinculat a les cerimònies. Pel que fa als enterraments i vinculat a l'antic cementiri, aquesta planta es feia servir per embalsamar els cossos tot aprofitant les seves propietats. Vinculat a la vida hi ha una dita catalana que diu: "El romaní a l'amor diu que sí", ja que és estimulant i fa que el cor bategui més de pressa. L'oli essencial de romaní s'utilitza per activar la circulació, i tendeix a pujar la pressió. Té un aroma fort i intens i serveix com a activant i energitzant, un perfecte substitut del te.
El Parc de les Olors elabora diferents productes aprofitant les propietats d'aquesta planta com una infusió anomenada “Activa't” i un xampú per evitar la caiguda del cabell i enfortir-lo.
Espai urbà de gran importància en l'antiguitat que, juntament amb la Sagrera, és l'origen de la Vila actual. En aquest espai es reunien els prohoms (persones elegibles que exercien un càrrec representatiu). Al segle XVI es construeixen les cases que delimiten l'espai que fins aquell moment era un prat. Al llarg del temps el seu nom s'ha anat modificant, rebent fins a 9 noms diferents:
La Torre de Don Carles és l'emblema del poder senyorial. Taradell, en esdevenir Vila, exerceix més poder i privilegis, un dels quals és el de defensa. Com que la població està molt cenyida a la Sagrera, no cal fortificar la Vila. La Torre s'edificà com a torre de guaita i de defensa per la població, que anava en augment, i també per complir funcions de presó. És una torre quadrada de 14,5 metres d'alçada construïda a mitjan segle XVI. Els seus murs van perdent gruix a mesura que s'alcen (1,05 metres a la base, 0,87 al segon pis i 0,65 en els merlets del terrat). Guarda encara característiques medievals com ara la incomunicació entre la planta baixa i el primer pis. Entorn el 1439 Arnau de Vilademany i de Blanes va fer aixecar una casa i una torre prop de la plaça que poc després, en el context de la guerra civil contra el rei Joan II a l'any 1464, Bernat Guillem d'Altarriba (enemistat amb Arnau de Vilademany) va incendiar en fer una incursió a Taradell, afectant també el Casal de Mont-rodon i diversos molins. La torre de Don Carles no en sabem l'any de construcció, però segons la documentació sembla que fou entorn de 1549 sota les ordres de Carles de Cruïlles i Vilademany. Durant la Guerra del Francès, el 1809, el Mariscal Saint-Cyr va passar per Taradell, quan es dirigia a Viladrau, i va cremar la Torre per segona vegada. El 1959 es va realitzar la seva restauració.
En aquesta parada parlem de la ratafia, vinculada a llocs de poder dels senyors, ja que el nom de ratafia prové de l'expressió llatina “rata fiat”, que significa “així sigui” i que s'utilitzava per tancar tractes, sobretot a les zones pirinenques. Antigament, els tractes a Taradell es feien a la Plaça, s'hi reunien les figures representatives i s'hi feia vida social. Així, a la Plaça hi trobem vàries plantes autòctones amb les quals s'elabora la ratafia, com l'espernallac, el romaní, la lavanda, la sempreviva, la maria lluïsa i la farigola.
La “ratafia catalana” està registrada com a Denominació Geogràfica. Per saber-ne més d'aquesta tradicional beguda podeu accedir al Cultura en Marxa “Les herbes de la ratafia”, una ruta pels entorns de Taradell on trobar les plantes autòctones per fer aquesta beguda alcohòlica.
Seguim el recorregut fins arribar a la Font Gran. Relacionem la història d'aquest espai amb l'herba de pastell (isatis tinctoria) o glast, planta de la família dels bròquils i les cols (brassicàcies) que es feia servir per tenyir de blau, ja que fins que començà a arribar l'indi des d'Orient era l'única substància d'on es podia obtenir el color blau. El seu nom prové de la pasta que feia per aconseguir el colorant. Actualment es fa servir en cas d'infeccions i febre a la medicina xinesa, i s'estudia com a planta antioxidant i anticancerígena. En aquest espai també hi trobem l'arbre monumental del Plàtan de la Font Gran i el projecte Les veus d'aigua (uns plafons informatius que mitjançant codis QR permeten accedir a testimonis que ens expliquen en primera persona les seves vivències en aquest indret).
La Font Gran és també un dels bressols de Taradell. Documentada per primera vegada al segle XIII, inicialment tenia cinc sortidors d'aigua. Aquesta abundància d'aigua va permetre que Taradell fos una vila dedicada al tèxtil. El gremi de paraires i teixidors, que utilitzaven la font per rentar la llana, està documentat a Taradell des del segle XIV. Per això relacionem aquest lloc amb una planta que històricament va tenir ús en el tèxtil (tot i que no concretament a la Font Gran). Cal recordar que Taradell arribà a ser de les primeres poblacions d'Osona pel que fa a producció, al llarg del segle XVIII.
Aquest ús cada cop més en augment, i el tradicional de safareig públic, fa que l'any 1799 es construeixi l'actual font, amb set brocs i un cap de lleó. Fins entrat el segle XX la font va tenir aquestes funcions, esdevenint ara un lloc de passeig i per celebrar actes de tot tipus.
En relació a aquesta planta i la seva funció, és simptomàtica la presència ben a prop del conjunt fabril anomenat El Tint, fet construir entre 1910 i 1920 per Domènec Sert. Està desocupat des de la crisi del tèxtil dels anys vuitanta i noranta, però el 1963 hi havia funcionant fins a 125 telers.
Arribant l'espai d'aromàtiques a Can Just s'explica el Parc de les Olors: una eina per transmetre els valors de la conservació del medi ambient educant per a la sostenibilitat, mitjançant activitats i tallers, i recuperant la tradició del conreu i l'ús de plantes aromàtiques. A la vegada es vol promocionar la Vila com a indret turístic amb identitat pròpia vinculada a tradicions i rituals. Compta també amb una agrobotiga amb productes naturals i d'altres creats amb barballó de Taradell: atxes, oli essencial i l'Aroma de Taradell.
Barballó és com anomenem a Taradell a la lavanda. La idea de la creació del parc neix de la necessitat de recuperar el barballó per a la tradició de les Atxes de Reis. Cada any, entre setembre i octubre, és costum entre els taradellencs anar a collir barballó, assecar-lo i quan ja és ben sec, fer uns rams lligats al voltant d'una canya per sostenir-los (tot i que originalment es feia sense). La nit de reis, es rep Ses Majestats amb les atxes enceses a mode de torxa, desprenent una olor i un fum que ajudaran a guiar els reis cap a totes les cases.
La història de les atxes de reis
A continuació es pot visualitzar el reportatge, elaborat pel Grup de Recerca de Taradell, que parla d'aquesta tradició:
Aquesta ruta, amb la qual heu pogut conèixer el paisatge de Taradell a través dels sentits, és també l'origen de “Nit de reis” el perfum de Taradell. Una creació inspirada en el territori del nostre poble. Les essències com el blat, l'alzina, el romaní, el roure i el barballó volen fer d'aquest perfum un homenatge al nostre poble.
Ruta realitzada per la Regidoria de Cultura i la Regidoria d'Educació, amb l'ajuda del Parc de les Olors de Taradell i la col·laboració de la Regidoria de Sostenibilitat.
