Capella de Santa Llúcia. Història i arquitectura.

Els orígens de la Capella es remunten cap a finals del segle XVI, quan el mestre de cases Arnau Mas (1547) va dirigir la seva construcció en un dels extrems del carrer principal del poble (carrer de Vic). La importància i popularitat de la capella aviat va donar el seu nom a un nou carrer i a la plaça que l'envolta.

La seva edificació està lligada a les antigues fires i va ser finançada pels tributs aportats pels firaires. Paraires i teixidors van nomenar Santa Llúcia copatrona (amb Sant Sebastià) i la capella va ser lloc de devoció i, a la vegada, el local social per a les assemblees i reunions dels respectius gremis.

A mitjans del XVIII va assolir temporalment les funcions de Parròquia del poble, mentre es feien obres de consolidació de l'església principal. A l'inici de la guerra de 1936 va patir importants destrosses que van desfigurar totalment el seu interior.

L'any 1989 va ser objecte d'una acurada restauració per restituir l'estructura i decoració de les nervacions i voltes. També es va completar l'interior amb dues imatges de Crist i Santa Llúcia, de l'escultor Josep Ricart. La capella i tots els seus voltants s'omple cada any de vida i activitats amb la Fira de Nadal, quan arriba la festivitat de la Santa el 13 de desembre. Mossèn Pladevall, al seu llibre de Taradell, li dedica aquestes paraules: “simpàtica i agradable, cuidada i estimada pels veïns de la plaça de Santa Llúcia i per tota la vila en general, que la mima com un petit i entranyable tresor”.

Des del punt de vista constructiu, la Capella és una petita edificació d'una sola nau i absis poligonal. Les dimensions exteriors de la planta son de 7,50 x 12,50 m. i l'alçada dels murs de 6,00 m. Està coberta amb teulada a dues aigües en la nau central i tres panys triangulars de teula a la part de l'absis. Els murs exteriors presenten un aspecte massís, amb algunes petites finestres, i son plans i arrebossats. Únicament les cantonades es remarquen amb blocs de pedra tallada.

L'accés se situa al centre del mur oest. Sobre aquesta façana s'alça un petit campanar de dos ulls i dues campanes. Atès que inicialment el lloc devia ser una formació rocosa, la cota del paviment interior està elevada uns 70,00 cm. que es salven amb tres graons exteriors. La irregularitat del terreny i les roques originals resulten encara visibles a la base de les façanes exteriors.

Estilísticament podem considerar l'interior de la capella com un gòtic tardà i la portalada d'accés exterior com influïda pel llenguatge renaixentista.