Element patrimonial sonor utilitzat fins a mitjan segle XX

Antigament, el so de les campanes formava part del dia a dia dels nostres pobles. No eren només un so de fons: eren una manera de comunicar-se. Cada toc tenia un significat clar: avisava d'una festa, d'un perill, d'una mort o d'una celebració, i la gent el sabia interpretar. Durant segles, les campanes van ser el principal mitjà de comunicació col·lectiva i ajudaven a crear un fort sentiment de comunitat.

Amb el pas del temps i l'arribada de nous mitjans de comunicació, aquest paper s'ha anat perdent. L'electrificació dels campanars i la desaparició dels campaners han fet que es perdi una part important del llenguatge i la riquesa cultural dels tocs tradicionals.

Per això, en els darrers anys, s'ha reconegut el valor d'aquest patrimoni: la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura i la UNESCO han declarat els tocs de campana patrimoni cultural immaterial.

El 14 d'abril de 1076 es consagrava l'església romànica que no en queda cap vestigi tret del campanar que ha arribat amb alguna modificació fins als nostres dies. Amb motiu dels 950 anys de la consagració l'Ajuntament de Taradell va declarar el toc i les campanes de Taradell com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).