Hàbitats de Taradell

Ruta ambiental dedicada a explorar els paisatges naturals del terme i conèixer el seu origen

En aquesta ruta gaudirem d'un recorregut  pels voltants de Taradell per tal de poder explorar i observar els diferents hàbitats.

Mapa esquema habitats TaradellA partir del següent mapa identifiquem en les primeres parades els punts relacionats amb les terres agrícoles (82c, 81a, 87a), i en les tres últimes observem els diferents boscos (41m, 45g, 42y).

A continuació, podreu trobar l'explicació de cada terreny indicat en el mapa per poder-los identificar durant la ruta.

Què és un hàbitat?

Els hàbitats són els espais físics on viu un cert organisme. En general, les espècies amb requisits biològics similars creixen en el mateix hàbitat.

Habitats urbans

  • Flora: La vegetació és majoritàriament ruderal tot i que també s'hi troben altres espècies en jardins, balcons, parcs, camps...
  • Fauna: Esparsa però ben adaptada al medi urbà. Hi podem trobar l'oreneta cua-blanc (Delichon urbicum), el pardal comú (passer domesticus), el falciot negre (apus apus), l'oliva (tyto alba). Podem veure el xoriguer prop de l'església, i els ratpenats i fagina en cases abandonades properes.

A la Font Gran la vegetació és autòctona de ribera osonenca i hi trobem: el salxe (slix spp.), el saüc (sambucus nigra), el vern (alnus glutinosa) i el pollancre (populus nigra). També hi trobem el plàtan (platanus hibrida) que fa més de vint metres i està catalogat com a arbre monumental.

Tipus d'hàbitats

Podem distingir, segons l'impacte humà els tipus d'hàbitats que ennumerem tot seguit.

  • Hàbitats naturals. Formes naturals d'ecosistemes europeus. 
  • Hàbitats semi-naturals. Són producte d'una llarga història d'explotació del territori per part de l'home i els animals domèstics, i que acullen una gran part de la fauna salvatge.
  • Hàbitats artificialitzats. Amb gran impacte humà, son zones urbanes.

I segons les condicions biofísiques podem diferenciar els següents hàbitats.

  • Hàbitats litorals o halòfils.
  • Aigües continentals .
  • Vegetació Arbustiva i herbàcia.
  • Boscos.
  • Molleres i aiguamolls.
  • Roques i tarteres, glaceres i coves.
  • Terres agrícoles i àrees antròpiques.

Terres agrícoles 

Els marges dels camps serveixen com a connectors ecològics. Els límits entre ecosistemes són zones amb molta riquesa d'espècies, ja que coexisteixen espècies dels dos hàbitats. A les terres agrícoles identifiquem la següent vegetació:

  • Els conreus de secà (82c). Aquesta terra sol estar composta per cereals cultivats i, en els espais lliures hi trobem margall (lolium rigidum), rosella (papaver rhoeas) i diverses espècies de fenals (bromus spp.). Sovint es troba sobre sòls argilosos i planers en el fons de valls obertes. 
    Hi ha diferents tipus de secans: els frescals, els semifrescals, els semiàrids i els àrids. 
  • Els camps condicionats per la pastura (81a). Aquesta terra és seca o poc humida. Hi trobem composicions d'espècies herbàcies i arbustives diverses amb bona resistència al trepig i a la nitrificació del sòl. Algunes de les espècies dominants són gramínies (Poa.spp, Lolium spp.) i lleguminoses (trifolium spp. Medicago spp.). Les partícules de les quals es compon el sòl poden ser: grava, sorra, llim o argila. 
  • Conreus abandonats (87a). Principalment són herbes oportunistes i restes d'antics conreus. Els diferents tipus de sòl són els calcaris (denominats bàsics) i els silicis (denominats àcids). Hi ha plantes calcífugues, però no hi ha plantes silicífugues.

Si parlem de la fauna de les terres agrícoles, hi observarem diversos animals.

  • Ocells. Estornell negre (Sturnus unicolor), abellarol (merops apister), cuereta blanca (motacilla alba).
  • Rèptils. Sargantana ibèrica (iberolancerta hispanica), serp verda (malpolon monspessulanus), serp blanca (rinechis sclararis), llisona (anguis fragilis), sargantana de paret (podarcis muralis), dragó comú (tarentola mauritanica).
  • Mamífers. Eriçó europeu (erinaceus europaeus), ratolí de camp (mus spretus), talpó comú (microtus duodecimcostatus) i guineu (vulpes vulpes).

Aigües 

A Taradell, majoritàriament tenim aigües dolces estagnants en basses i pantants (22b - temporanis) o (22c - permanents).

  • Eutròfiques. El creixement d'algues depèn de la concentració de nutrients que té la columna d'aigua. En zones càlides el nitrogen sol ser el nutrient limitant, mentre que en aigües fredes és el fòsfor. 
    Aquestes condicions produeixen diferents impactes: anòxia, creixement vegetal descontrolat, producció de substàncies tòxiques, increment de matèria orgànica, disminució de la transparència, disminució de la biodiversitat... 
  • Oligotròfiques. Millor qualitat de l'aigua amb els nutrients més repartits en la columna i biodiversitat elevada.

La vegetació de ribera: Hi trobem el salxe (slix spp.), el saüc (sambucus nigra), el vern (alnus glutinosa) i el pollancre (populus nigra). També hi ha força trèmol en la zona cremada, ja que es va introduïr com a espècie invasora després de l'incendi el 1983. Així mateix hi trobem joncs i canyissars. És un hàbitat inestable que segueix una dinàmica de desaparició i recolonització en els ambients favorables. 

En aquestes aïgues hi trobem la següent fauna:

  • Amfibis. Salamandra (salamandra salamandra), el tritó verd (triturus marmoratus), el tritó palmat (triturus helveticus), la reineta (hyla meridionalis), la granota verda (pelophylax perezi), la granota de punts (pelodytes punctatus), el gripau d'esperons (pelobates cultripes), el totil (alytes obstetricians), el gripau comú (bufo bufo) i el gripau corredor (bufo calamita).
  • Ocells. Ànec collverd (anas plathyrhynchos), el bernat pescaire (ardea comerea), el cabusset (tachybaptus ruficollis), el corb marí gros (phalacocroax carbó), el xarrasclet (anas querquedula) i el blauet (alcedo atthis). 
  • Rèptils. La serp collaret (natrix natrix), i la serp d'aigua (natrix maura).
  • Mamífers. Visó americà (mustela vison).

L'efecte del clima 

Tenim un clima oceànic mediterrani. La temperatura mitjana és de 12,9ºC i la precipitació anual és de 786 mm. Aquest clima provoca una progressió en alçada: Tenim boscos d'alzina i roure (crescuts després de l'incendi del 1983). 

Castell de Taradell

En aquesta zona el terreny, després de l'incendi del 1983, va passar per un estadi de vegetació arbustiva que va ajudar a aturar l'erosió del sediment, que és molt sorrenc. A partir d'aquí, a poc a poc va regenerar-se massa arbòria (passant de bosc de pi roig a roure d'arrel antiga i creixement d'alzina). Actualment hi trobem aquests hàbitats:

  • Alzinars amb roures, de terra baixa i de l'estatge submontà (45d): Els arbres principals són alzines (quercus ilex) amb abundants roures (quercus pubescents) amb un estrat arbustiu dominat per l'arboç (arbutus unedo) i un estrat herbaci amb rogereta (rubia peregrina) i lligabosc (lonicera implexa): 
  • Alzinars muntanyencs en terreny calcari (45e): Els arbres dominants són l'alzina (quercus ilex) i el roure (quercus pubescents) i el sotabosc està compost per arbusts i herbàcies com la bruguerola (calluna vulgaris) i el galzeran (rucus aculeatus).
  • Joncedes calcícoles de la muntanua mitjana mediterrània poc plujosa (32n): Majoritàriament formada per espècies arbustives com estepes (cistus spp.), brucs (erica spp.) i gatosa (ulex parviflorus). 
  • Prats de teròfits i llistonars (34h): Trobem crespinells (sedum spp.), herbes anuals petites en terraprims, i en sòls més profunds arbusts mediterransi com l'argelaga (genista scorpius) i la farigola (thymus vulgaris) i espècies herbàcies com el llistó (brachypodium retsum). 

Pel que fa a la fauna, hi podem observar els següents animals:

  • Ocells. Tallarol de cap negre (sylvia melanocephala), la tallareta cuallarga (sylvia undata), l'enganyapastors (caprimulgus europaeus) i el pica-soques blau (sitta europaea). 
  • Rèptils. La serp rosa (coronella girondica), l'escurçó pirinenc (vipera aspis), el llangardaix ocel·lat (timon lepidus) i el sargantaner gros (psammodromus algirus).
  • Mamífers. La geneta (genetta genetta) i la fagina (martes foina).

Els boscos

Segons el tipus d'arbre que hi sigui més present, parlem de rouredes, alzinars o pinedes. La relació que següeix explica la composició de cadascun d'aquests boscos.

  • Boscos de roure amb alzina de terra baixa (41m). Boscos dominats pel roure (Quercus pubescens) amb sotabosc de arbusts mediterranis com el ginebre (Juniperus comunis) i l'arboç (Arbutus unedo), així com falzies de bosc (Asplenium onopteris), típica d'ambients més humits.
  • Boscos de roure martinenc, calcícoles de muntanya mitjana (41k). Boscos dominats pel roure (Quercus pubescens) i híbrids d'aquest. En el sotabosc hi trobem arbusts de boix (buxus sempervirens) i coronil·la boscana (coronilla emerus) i herbacis com el fenàs (brachypodium phoenicoides).
  • Alzinar muntanyenc amb pins (45g): Boscs dominats per alzina (Quercus ilex) i pi roig (Pinus silvestris), amb un sotabosc compost per boix (Buxus sempervirens), marfull (Viburnum tinus) i aladern fals (Phillyrea latifolia).
  • Pinedes de pi pinyer sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines (42y): Boscos de pi pinyer (Pinus pinea) amb alzina (Quercus ilex). En el sotabosc hi trobem bruc (Erica arborea) i estepes (Cistus spp.).

Cultura en Marxa — Hàbitats

Amb la col·laboració de Joaquim Aumatell, Laia Miralpeix, Jordi Baucells (biòleg) i la informació de la publicació NOU VINT-I-U Taradell història imatges i memòria (volum 1).

Per descobrir més sobre la fauna del nostre poble, podeu visitar el Cultura en Marxa “Coneixem la flora local, tot fent un recorregut passant pel Castell d'en Boix.