Caminada per arribar fins al Mas El Colomer
Aquesta ruta ens portarà per camins rurals, passant pel Mas El Camp i la font del Raig, fins a arribar al Mas El Colomer que ens apropa a la cultura rural. La tornada es complementa amb una visita a l'Ermita Sant Joan del Prat, també anomenada Ermita de Sant Joan del Colomer.
Mas El Colomer forma part de l'Ecomuseu del Blat i acull una de les col·leccions més completes d'eines del camp, guarniments d'animals i objectes de cistelleria. El pagès Joan Lleopart (en Joan del Colomer) va començar a la dècada del 1970 una recuperació d'aquestes peces que guardava en els antics graners del Mas, i que va dur a terme durant gairebé trenta anys. Això va permetre crear aquestes col·leccions tan valuoses que ens acosten a descobrir els canvis en la tecnologia agrícola. L'any 2001 la col·lecció de cistells va ser objecte d'un estudi, en el marc de l'Inventari Etnològic de la Generalitat de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Proper a la casa hi ha el Camp dels Ametllers on es pot veure la restitució del cultiu del trènit, sistema de rotació tradicional quadriennal.
El Colomer és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar un mas de tipologia clàssica durant el segle XVI. De l'estructura primitiva en queden vestigis significatius, entre els quals destaca una finestra biforada amb arquets lobulats situada a la façana de ponent. A la part de llevant s'hi conserva una finestra de tradició gòtica del segle XVI, que probablement fou traslladada durant la següent reforma, datable del segle XVIII. En aquesta es va consolidar el volum actual, amb una nova façana encarada a garbí. A finals del segle XIX es va construir la masoveria al sector de mestral, com també es va reformar aquesta part de la casa principal. Al segle XX s'ha adossat un cos porxat a la façana principal així com diversos cossos annexos al sector de gregal.
La masia es compon de diversos volums superposats, que es distribueixen al voltant del volum principal. Aquest és de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El portal d'accés està situat a la façana de garbí i és d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau inscrit "1742 COLOMER LLEOPART" i amb les figures d'un colom i un llop. Sobre el seu eix hi ha un finestral amb llinda de pedra i sortida a un balcó de baranes forjades i base de pedra sostinguda amb mènsules. A les golfes hi ha una finestra d'arc conopial i la resta d'obertures del frontis són d'arc pla de pedra carejada i arrebossat. També hi ha un rellotge de sol. Part de la façana està tapada per un cos adossat de dos nivells d'alçat que s'obre al pis amb una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat sobre pilars de pedra, que es prolonga als laterals amb dos pòrtics més d'arc de mig punt arrebossat.
La façana de xaloc presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada i arrebossat, disposades de forma aleatòria. A l'extrem de la façana hi ha un cos annex adossat de forma perpendicular, amb un porxo al pis dins el qual s'observa un finestral d'arc conopial amb arquets lobulats. La façana de mestral presenta diversos cossos adossats, a la part central amb una galeria amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, a l'interior de la qual hi ha una finestra biforada amb arquets lobulats. A l'extrem de tramuntana d'aquesta façana s'hi adossa de forma perpendicular la masoveria, de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La seva façana es compon segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal que és d'arc escarser. Al seu interior s'hi conserva part de l'estructura primitiva de la casa, com també un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau tapat per un forjat de nova construcció, que sembla tenir l'any "1577".
La façana posterior, que té un desaiguat propi, presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada i arrebossat, dues d'elles amb sortida a petits balcons de baranes forjades. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques, excepte a la masoveria que hi està amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la distribució típica, amb l'entrada coberta amb bigues de fusta, la cuina antiga al fons i diverses estances habilitades per exposar les col·leccions d'objectes agrícoles. En destaca un pou que s'adossa en l'antiga façana, construït amb lloses de pedra sobre un paviment de grans lloses, que hauria estat l'eixida de la casa primitiva.
La masia del Colomer està documentada des del segle XIII. L'any 1209 Berenguer de Malloles, la seva esposa Ermessenda i els seus fills fan escriptura del seu domini sobre el mas, a qui Berenguer del Colomer i la seva esposa Maria hauran de pagar un cens de dos coloms blancs (IPA), motiu pel qual es creu que el nom de la casa té el seu origen en què s'hi criaven coloms. Dins la seva propietat hi havia els masos de Sant Joan i Valltriguera, així com la capella de Sant Joan del Prat. El sindicat remença de l'any 1448 va reunir a diversos propietaris a la plaça de Taradell, entre els quals consta Bernat Colomer, per demanar l'abolició de la servitud i els mals usos a la monarquia. Al segle XVIII els seus hereus van canviar el nom pel de Lleopart, pel casament de la pubilla Raimunda Colomer amb Josep Lleopart, hereu del mas Lleopart de Vilalleons. L'any 1942 va funcionar com a escola, anomenada Col·legi el Colomer, amb Josefa Lleopart com a mestra. Els alumnes hi convivien amb la família Lleopart.
L'hereu del mas, Joan Lleopart (1923-1999) va iniciar les col·leccions d'objectes agrícoles a la dècada de 1970, que amb el nom del Mas Colomer avui han quedat integrades dins la Xarxa de Patrimoni Rural Ecomuseu del Blat. A banda de les visites a les col·leccions de patrimoni agrícola, al Mas el Colomer s'hi realitzen diversos projectes que busquen la recuperació de tècniques agrícoles pròpies de la plana de Vic de finals del segle XIX.
Sant Joan del Prat és una ermita romànica construïda vers el segle XI, sobre la qual s'hi va fer una reforma al segle XVIII, en què es va obrir un nou portal a la façana de ponent i es va refer l'interior. És un edifici construït sobre un petit promontori, que fa que s'hi hagi d'accedir per unes escales i que tingui una bona visibilitat. És de planta rectangular amb l'absis semicircular. S'hi accedeix per un portal situat al mur de ponent, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: "1752" amb el monograma "IHS" intercalat. La nau està coberta amb volta de canó dividida per dos arcs torals, que descansen sobre una cornisa motllurada sostinguda per pilastres amb capitells cornitis. El presbiteri està definit per un retaule barroc, a la part posterior del qual hi ha una petita sagristia coberta amb volta d'aresta.
Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb un enteixinat senzill i separat de la resta de la nau per un cancell. Com a úniques obertures de la capella tenim un òcul amb vitrall sobre el portal i una petita espitllera amb esplandit en un costat de l'absis, tot i que s'observen restes d'una finestra de doble esqueixada a l'absis i del portal original d'arc de mig punt al mur de migdia. El campanar és de cadireta amb dos ulls i està situat al mur de ponent. La coberta està feta amb teula àrab. El mur de tramuntana es troba reforçat amb tres contraforts. El parament dels murs és de carreus irregulars de petites dimensions disposats en filades, i es troben revestits amb morter de calç.
La primera referència documental de la capella la trobem en la seva acta de consagració, datada de principi del segle XI. Així i tot, sembla que es tracta d'un document falsificat del segle XII. Sí que està ben documentat que el dia 23 de gener de 1099 la capella fou cedida per Damlau Icla, junt amb tots els seus béns, a la pabordia de Sant Tomàs de Riudeperes, que en mantindria la tutela fins al segle XVI. Al segle XII funcionava com una capella rural on assistien habitants dels nombrosos masos documentats a la zona, no arribant a ser mai una parròquia.
Al segle XIII el mas Colomer ja n'era benefactor, i la propietat encara era del monestir. L'any 1329 Berenguer sa Masó, prepòsit de Sant Tomàs, va encomanar a Mn. Pere Serra a cuidar-se també de la capella de Sant Joan del Prat, a banda de la de Santa Maria de Mont-rodon. Després de la pesta negra, en tenia cura Maria, vídua d'Arnau Vilaseca. El culte a la capella es va mantenir al llarg dels segles, i hi trobem diversos llegats en els testaments dels feligresos. En la visita pastoral de 1686 consta que es troba en mal estat de conservació, tot manant que els habitants dels masos Colomer, Tosell, Om i Gorombau que en tenien cura la reparació de la volta i el cor de l'edifici. Des de 1877 pertany a la parròquia de Tona. Durant la Guerra Civil fou saquejada i profanada, tot i que va poder salvar-se el retaule del taller dels Ral de Vic. Hi trobem els Goigs de Sant Joan, composicions poètiques, de caràcter popular que es canten al Sant.
Amb la col·laboració del Centre Excursionista de Taradell, l'Arxiu Fotogràfic de Taradell, el Grup de Recerca de Taradell i la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Taradell.
