Patrimoni Cultural

Les epidèmies a Taradell al llarg de la història

Article escrit per la Regidora de Cultura i Patrimoni, Míriam Martínez

La pandèmia que aquests dies està vivint la població ha tingut ja precedents anteriors. La gran diferència és que abans dels avenços científics s'acceptava amb resignació la vulnerabilitat i la mort inevitable. Amb aquesta última hem estat capaços de sacrificar una mica la prosperitat per salvar la població de risc. Però els virus, la forma més elemental de transmissió genètica, també ens ajuden a adaptar-nos i a ser millors. Veiem-ne alguns episodis a Taradell.

A mitjans del segle XIV enmig de les guerres de la corona catalano-aragonesa per mantenir el  domini del mediterrani, arriba la pesta negra. Aquesta pesta s'expandí a Europa des de l'Orient, deixant al seu pas una gran mortalitat. Ve pels canals comercials i té una gran incidència en les poblacions que tenen port. Barcelona no se'n escapa i s'estén pel territori català. Antoni Pladevall, ens parla que és a partir del juliol de 1348 quan arriba a la plana de Vic.

S'anomenava la pesta negra, ja que els malalts s'enfosquien per culpa de l'espessiment de la sang. Sorgien ganglis i èczemes a tot el cos i en poques hores es morien. Els cadàvers en molts casos eren abandonats al carrer i eren recollits en carros conduïts per homes embriacs. Hi havia la creença que els cossos que portaven grans quantitats d'alcohol, no eren atacats per la malaltia.

A Taradell, com a altres poblacions, la pesta va deixar una gran crisi sobretot amb el despoblament. Molts masos del terme municipal van quedar deshabitats i això afectava a les rendes del senyor. Per aquest motiu, a la Sagrera es feu una crida per Bernat Vilademany, que tenia en aquells moments funcions de batlle, a repoblar tots els masos. Era el 1352, quatre anys després de la pesta, i encara hi havia com a mínim 42 masos rònecs, buits. Tot i la crida, moltes d'aquestes cases de pagès no es van tornar a repoblar i moltes terres van quedar unides a la masia més pròxima.

Però sense anar tan lluny , mirem el segle XIX. Tal i com ens explica Josep Baucells i Reig, en el llibre de Taradell, passat i present d'una vila d'Osona, hi hagué diverses onades epidèmiques. Al 1833, a partir del port de Barcelona, s'estenia la còlera o pesta groga. La Reina va crear una Junta de Sanitat a totes les poblacions. A Taradell diversa gent, entre ells metges, farmacèutics, paraires i comerciants, acordaven en el ple de 1834 posar en marxa la Junta de Sanitat. Aquesta Junta es va reunir a la rectoria, ja que corrien notícies que l'Antoni Puigdollers, tintorer, havia caigut malalt i acorden aïllar casa seva, El Tint de Baix. Sembla ser que només va ser un ensurt, però hi hagué diverses reunions d'urgència i acorden diverses accions.

El primer que s'habilita és la casa Puigrampí com a casa d'observació mèdica. Segon, qui aculli un foraster o veí que passi per un paratge envaït per la còlera, haurà de passar quatre dies a la casa d'observació i en pagarà les despeses. En tercer lloc acorden que aquesta mesura també és aplicable qui rebi objectes portats d'un lloc afectat per la còlera. Quart, qui vingui d'un lloc sense còlera ha d'acreditar-ho mitjançant un certificat o passarà quatre dies o més a l'esmentada casa; cinquè, qui traspassi la barrera posada a l'exterior (d'una porta d'una casa afectada) haurà d'entrar a la casa; sisè, qui entri a dita casa, hi haurà de passar els dies marcats. En setè lloc exposen que el vigilant que consenti el pas a la casa serà reu segons les lleis vigents llavors.

El dia 25 d'Octubre del 1834, la Junta descobreix que a la casa del paraire Joan Puig hi ha llana d'un matalàs procedent de Barcelona. La Junta de Sanitat ho denuncia a l'autoritat competent i la llana és requisada immediatament i acorden que tant el transportista com els residents a la casa siguin portats a la casa d'aïllament. Hi ha una excepció, que és la Maria Puig, que ha d'assistir a la nora, que és partera. Des de la Junta es redacta un ban en el qual es prohibeix importar llana de matalàs a la Vila i al seu terme, i deixant clar que qui ho faci perdrà la llana, ja que serà cremada, a més d'haver d'anar a la casa d'aïllament durant els quatre dies i pagant-se les despeses. Però aquesta crisi sanitària, va ser lleu, ja que la pesta groga no va arribar a Taradell, i no hi hagué cap defunció.

L'any 1854 hi hagué l'episodi de la còlera. La còlera de 1854 se'n deia també morbo asiàtica. A Taradell hi va tenir incidència, es parla d'uns 40 morts, i es va haver d'habilitar un espai prop de Marenga, actualment ocupat per una central elèctrica, com a cementiri d'emergència. Els administradors de Sant Sebastià, van veure que el Vot de Poble a Sant Sebastià, no funcionava van proposar al rector amb el vist i plau del bisbe, que es fes una renovació solemne del sant. El 24 d'Agost de 1860, es va fer la renovació solemne, un pilar rodó, coronat per una creu de ferro i es va aixecar a Can Pallot, on hi hagué la última defunció de la pesta. Aquest va ser substituït al 1976, durant la festa de l'arbre, i actualment és el monòlit de la Creu del Pedró.

Entre 1866 i 1871 Taradell, va patir la verola deixant uns 38 morts l'any 1866, però el 1871, hi hagué un rebrot i en morien uns 23 mes. A part de les morts, aquell hivern fou molt dur i molt fred i Taradell, que ja vivia immers en la crisi dels paraires i era un poble empobrit s'hi va afegir la verola. Per aquest motiu, com ens recorda Josep Baucells, en la sessió municipal del 05 de febrer de 1871, l'alcalde Josep Dias, va deixar anotat que “Són moltes les famílies que no tenen treball per raó de les glaçades i abatuts en una misèria que afecta la terrible malaltia de la verola que ens assota, sobretot a la classe més necessitada, sense que per ara hi hagi indicis de desaparèixer”.

La següent epidèmia, va ser al 1899, quan hi hagué una malaltia infecciosa que es propagava a través del bestiar. Es va editar un ban municipal el 23 d'Octubre de 1899 on s'exposava als veïns que no es podien criar animals als interiors de les cases com porcs, conills, gallines i altres animals i es recomanava que a la casa on es morís un malalt “s'escaldi la roba i es cremi la palla de les màrfegues” (una mena de sac que s'omplia de llana per fer-se servir de matalàs). Aquest conjunt de mesures servien per aconseguir eliminar tots els microbis o insectes que hi poguessin haver en el matalàs. El Ban també ordena que es netegin les habitacions mitjançant el blanqueig. Es prohibia, també, rentar la roba en el safareig públic i recomanava que es rentés en el torrent de la Font, a sota el pont acabat de construir en el camí veïnal de Taradell a Santa Eugènia.

Aviat van arribar les terribles conseqüències de la grip de 1918. Aquesta pandèmia que ha passat a la història com a «grip Espanyola», va afectar a tot el continent. Es diu grip espanyola, perquè els primers indrets on se'n va parlar va ser a Espanya, ja que era un estat neutral en la Primera Guerra Mundial. Els països immersos en la guerra, no difonien dades, per no informar a l'enemic i no desanimar els soldats que lluitaven lluny de casa.

El desconeixement de l'origen del virus va causar molta incertesa i desconfiança entre la població. Barcelona va haver d'habilitar hospitals en espais municipals per poder atendre als malalts. A les botigues que tenien un membre de la família infectat, se les obligava a tancar, i molts comerços i fàbriques van abaixar la persiana per manca de personal. L'Ajuntament de Barcelona va tancar els pous d'aigua, els centres escolars i la Universitat. Els transports públics eren rentats amb aigua cada vespre i circulaven amb les finestres abaixades. I els carrers eren desinfectats cada matinada perquè el virus no es propagués. La Mancomunitat de Catalunya va prohibir les activitats on hi hagués multitud de persones. Es van prohibir les reunions, els mítings, espectacles, partits de futbol, etc. Es van instal·lar controls sanitaris en infraestructures com ports, estacions de tren i carreteres. Tot i aquestes mesures, la mortaldat va col·lapsar el sistema i els difunts s'amuntegaven sense poder ser sepultats.

En el llibre d'actes de l'Ajuntament de Taradell de 6 d'octubre de 1918, l'alcalde Ildefonso Colomer, i Isidro Vilacís, Pedro Romeu, José Vila i Ramon Aragay reunits, es parla ja de com afrontar la pandèmia del grip que sembla que ja ha arribat a Taradell.  Es té present una comunicació del metge municipal on posa en coneixement a l'alcaldia d'haver-se presentat una infecció de grip que ha atacat a molts veïns, però que de moment no té cap caràcter de gravetat. De totes maneres proposa a que sigui citada en una sessió extraordinària la Junta de Sanitat per prendre les mesures necessàries. Al mateix temps, donen la ordre de procedir amb la neteja dels carrers i places de la Vila. El farmacèutic tindrà l'ordre de trobar desinfectants i medecines i mentrestant ajudar als pobres de la població.

A l'Acta del 20 d'Octubre, del mateix any, el metge inspector municipal contesta que l'epidèmia del grip va desenvolupant-se i que creix, enlloc de desaparèixer. Set dies després, el dia 27, hi ha una petició d'alguns veïns, demanat si seria possible ajudar al Sr. Pedro Codina que ha caigut malalt. L'Ajuntament acorda donar-li una pesseta cada dia.

El dia  de novembre, arriben les ordres de l'inspector provincial de Sanitat i comunicacions del metge inspector on informen: “que el estado sanitario de la población es satisfactorio a pesar de algunas defunciones ocurridas y algunos otros de gravedad.” També s'hi diu de subministrar medicaments i aliments als necessitats. Els següents dies, 12, 17 de novembre encara es parla de l'epidèmia, però que té una tendència a la baixa.

En l'Acta del dia 3 de desembre, l'alcalde es dirigeix a tots els membres del consistori per donar la notícia que qui havia estat regidor, Jaume Franch, ha mort a causa de la grip. Per aquest motiu l'Ajuntament s'adhereix al dol. Els dies següents ja no se'n parla, per tant es dona per suposat que la crisi devia afluixar i ja no hi ha incidència.

El 2020, 102 anys després, hem tornat a viure una pandèmia. La tecnologia ens ha facilitat molt més les comunicacions però en efecte, les crisis sanitàries sempre han tingut els mateixos mètodes de combatre: confinament, higiene i sanitat. I solidaritat i confiança!

Bànner Solstici (1)
Recollida de deixalles - Cubells amb Xip - Banner