Té uns 570 anys d'història i és l'emblema del poder senyorial a Taradell.
Obté privilegis del poder senyorial quan Taradell passa a ser una Vila. Entre aquests privilegis hi ha el de defensa.
En aquells moments el poble no tenia la necessitat de fortificar-se, ja que estava molt cenyit a la sagrera i, per tant, en tenia prou amb l'espai sagrat al voltant de l'església.
La torre va néixer amb la idea de ser una torre de guaita, de defensa i de presó. Té una arquitectura força medieval, amb planta quadrada i dues entrades separades per protegir un pis de l'altre i incomunicar la planta baixa i el primer pis.
La primera torre va ser construïda per Arnau Vilademany i Blanes cap a l'any 1450.
Aquesta va ser destruïda l'any 1464, quan Bernat Guillem d'Altarriba, enemistat amb Arnau de Vilademany, va fer una incursió a Taradell, incendiant el Casal de Mont-rodon, destruïnt diversos molins i incendiant la torre i la batllia.
L'any 1540 es torna a construir o refer la torre, amb l'augment de la població.
L'alcalde Genís Molist i dos regidors hi van ser empresonats per oposar-se al Decret de Nova Planta de Felip V, decret que va abolir els drets de la Corona d'Aragó.
Durant la Guerra del Francès, el 1809, el Mariscal Saint-Cyr va passar per Taradell, quan es dirigia a Viladrau i va cremar la Torre per segona vegada.
