Ruta que ens apropa a la història del Casal de Mont-rodon per descobrir-ne la història i els personatges que hi van viure
S'inicia al bosc del Pujoló, passa per la Font Calenta i arriba al Casal de Mont-rodon per conèixer la seva història, al mateix temps que descobrim el seu interior i els personatges que hi van viure.
S'aconsella roba còmoda per a caminar. Ruta de 2,9 km. de dificultat moderada.
L'interior del Casal adquireix una atmosfera de l'època. Hi podem observar diferents mobles, objectes i tapissos de l'època dels Mont-rodon. L'edifici, que conserva alguna part romànica del segle XII, va ser reformat en un casal senyorial gòtic a principis del segle XIV. L'última reforma, als anys vuitanta del segle XX, va retornar l'aspecte de Domus o casa forta al Casal. En aquest emplaçament també hi trobem l'ermita romànica de Santa Maria de Mont-rodon.
A l'interior hi podem trobar la tomba de la família Mont-rodon, esculpida amb una figura d'un cavaller jacent a la llosa central i dos escuts de la família, actualment es conserva a l'interior del Casal.
El casal de Mont-rodon és una de les baules importants del passat de Taradell. Des del segle XIX se li diu castell, però en realitat era una Domus o Casa Forta, habitada per una família de cavallers sotmesa inicialment i a les ordres dels senyors del castell de Taradell, que els varen concedir uns terrenys al costat del seu Casal, per poder viure dignament segons el seu rang.
Els senyors de Taradell els varen confiar la Batllia i defensa de bona part de la part baixa del castell de Taradell des de la Costa de Taradell al Molí del Ral i altres dominis com els masos i propietats de Vilacís de Munt, l'Espanya, el Bou o Pujol de munt, el Molist, Bellpuig, Ral, etc. sobre els quals tenien drets sobre fins i tot les persones, però sempre reconeixent domini superior i vassallatge als senyors de Taradell.
La família Mont-rodon és coneguda des de Bonfill de Mont-rodon el 1123 fins a Carles de Mont-rodon que morí el 1687. Després el succeïren els fills d'una seva germana que es cognominaren Sans i Ferrer o marquesos de Saudín, que s'ho vengueren el 1970. Els Mont-rodon estigueren sotmesos del tot als senyors de Taradell fins al 1445, quan per privilegi reial esdevingueren senyors de la Quadra de Mont-rodon del tros de terme o enclau que, a partir del 1846 passa a pertànyer al municipi de Tona. Tanmateix, per història, tradició i parròquia, Mont-rodon té un lligam i és una part integrant del passat de Taradell.
La família Mont-rodon tingué part activa en la història de la comarca i de Catalunya en general des de Guillem de Mont-rodon (1169-1229), Mestre del Temple i tutor de Jaume I, dos bisbes Girona, cavallers i verguers d'Osona, etc.
Antoni Pladevall i Font recull en Mont-rodon: passat i present d'un gran llinatge i d'un casal osonenc, una síntesi històrica d'aquest casal. I també va escriure Guillem de Mont-rodon. Mestre del Temple i tutor de Jaume I el 1993 dins de la col·lecció Els ordres militars dirigida per Josep Maria Sans i Travé.
Era costum de nobles i de les grans famílies construir una capella prop dels seus castells o casals de residència. Es desconeix el moment de l'edificació de la capella primitiva, però se sap que fou abans del 1150, quan comencen a despuntar els Mont-rodon en la història.
Al llarg del segle XII es troben notícies o referències a la capella, especialment en el testament de Guillem I de Mont-rodon de 1195. La família Mont-rodon eren enterrats a la capella de Santa Maria i en els seus testaments deixaven escrits llegats per misses, lluminàries i ornaments. La missió del rector i beneficiats era la de celebrar les misses i aniversaris que constaven en els testaments.
El principal responsable del culte a Mont-rodon era el rector de Taradell, i el rector de la capella de Mont-rodon li estava subjecte, com ho revelen els pactes fets el 1347 entre el rector de Taradell (Pasqual Urgell) i el rector de la capella (Mn. Pere Serra).
Al costat de les festes habituals de la capella, les més lluïdes de les quals eren els aplecs de març i de setembre, però també s'hi celebraven actes extraordinaris de culte amb motiu dels enterraments dels amos i membres del Casal. La documentació parroquial guarda el testimoni d'altres Mont-rodon enterrats a Taradell, alguns portats de Vic i de Barcelona, fins al darrer hereu directe Carles, que hi fou enterrat el 4 de juny del 1682; més tard encara hi trobem enterrats alguns fills de la pubilla Maria de Mont-rodon, casada amb Francesc Sanç i de Miquel.
També consta que almenys des de l'any 1599, i segurament molt abans, la parròquia de Taradell anava en processó a la capella per Sant Marc, o sigui els dies de pregàries Lledànies. Aquest costum va perdurar fins al 1936 i la gent l'anomenava popularment "la processó de l'argelaga" perquè era el temps que floria i se n'ornava l'altar.
La imatge de Santa Maria: Almenys des del segle XIV presidia l'altar de la capella de Mont-rodon una bonica imatge d'alabastre de la Mare de Déu, gòtica, que va ser destruïda l'any 1936 i de la qual queden només fragments de l'original. Recentment, aquesta imatge ha estat refeta gràcies a les bones fotografies i restes que quedaven d'ella, per l'escultor de Vic Pere Puntí.
Amb la col·laboració d'Antoni Pladevall i Font, el Centre Excursionista de Taradell i la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Taradell.
