Ruta històrica per reviure una de les tantes aventures dels bandolers que van voltar pel terme de Taradell
La ruta comença al monument del Gos i es mou en quatre escenaris: la Creu de Pedra, la Bauma dels Trabucaires, les anomenades "Roques de Morter" o "Pedres Morteres" i el Pedró dels Mossos d'Esquadra, un monument que es va aixecar en record als mossos d'esquadra caiguts en aquesta història. Entre ells, encara hi podem trobar les restes de la Masia del Bosc del Masó, de Can Moreu i de Can Pere Sala. Tots aquests espais formen part d'una la història ocorreguda el 1845.
El vehicle es pot deixar a l'inici de la ruta. S'aconsella roba còmoda per a caminar. Ruta circular de 5,9 km i de dificultat moderada.
Sortim des del monument al Gos Caçador, situat a la plaça dels Caçadors que es troba al capdamunt de l'Avinguda Goitallops ocupant l'espai central. Agafem el camí de la dreta on, a pocs metres, trobem el PR42 blanc i groc. En aquest tram passem pel monòlit del Pi Gros. Seguim fins que trobem que es desvia en direcció el Castell d'en Boix, però nosaltres seguim el GR2, blanc-i-vermell fins a la Creu de Pedra.
La Creu de Pedra és un lloc molt emblemàtic i molt conegut. Podem observar en les pedres el desgast de les roques pels carros que hi havien passat temps enrere, formant part del camí ral de Taradell a Viladrau. Les creus i ratlles marcades sobre la pedra ens indiquen que era punt de trobada de cinc propietaris: Vallmitjana, Reig, Vilar, Sobrevia i Tarrés.
A la Creu de Pedra abandonem el GR2 per agafar un corriol que ens durà fins a la Bauma dels Trabucaires, una bauma al mig del bosc amb cabuda de 12 a 14 persones amb una escala per accedir-hi. Temps enrere s'usava un pi esporgat com a escala natural.
Si ens remuntem al segle XI, davant de la bauma hi havia una casa anomenada La Fàbrega de la qual no en queda res. Amb el temps, la vegetació se l'ha empassada.
Tornem a agafar el corriol que ens durà fins a les anomenades popularment Roques de morter o Pedres morteres. Reben aquest nom pel seu peculiar terreny, format per pedres amb uns forats que recorden als morters.
Al costat de les pedres morteres, a prop de la canal, hi havia una altra casa, la Vilanova, on varen viure els cavallers Vilanova al segle XII. La varen abandonar per anar a viure al castell d'Esparreguera. Actualment en queden quatre pedres enderrocades.
A davant s'hi troba la masia de Can Moreu, de la qual queden dues pedres al mig de la natura. Va ser l'última casa habitada d'aquest territori. Els descendents de l'última família que hi vivia es van traslladar al nucli històric de Taradell, ja que la casa es va enderrocar. La misèria de l'època queda reflectida en una vella dita que se'ls explicava als nens. I aquesta deia: "Una setmana a Can Moreu i quan tornareu, ja us ho menjareu!".
A la pedra hi trobem la següent inscripció: «25 de marzo MDCCCXLV (1845). Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este lugar los Mozos de Escuadra Isidro Pallarés y Juan Barnett».
L'any 2015 es va portar a terme la restauració del monument als mossos, a càrrec de la taradellenca Gemma Codina.
Per acabar el recorregut de la ruta tornem al punt de sortida, seguint el corriol i tornant a enganxar amb el GR2. Poc després, altra vegada amb el PR42 que l'agafem en direcció esquerra per retornar fins al Monument al Gos Caçador, inici d'aquesta ruta.
Saltem a l'època on els trabucaires i bandolers sovintejaven per les faldes del Montseny després dels efectes de la crisi econòmica i social dels segles XIV-XV (Pesta Negra, Guerra Civil Catalana, Revolució Remença). Van ser al mateix temps un indicador de les tensions en l'ordre feudal després de la reorganització de les relacions socials i econòmiques a partir de 1500. Els bandolers tenien una xarxa de fautors que els protegien i donaven suport logístic.
Aquesta història va succeir a l'hivern de l'any 1845 a la rodalia de Taradell, concretament el 25 de març. Era dimarts de Pasqua i el masover de Can Moreu va veure moviments estranys de forasters als afores de la masia veïna de Can Pere Sala i va avisar als Mossos d'Esquadra.
Precisament feia just un mes, el 27 de febrer, una quadrilla havia assaltat a Tordera un carruatge que feia la ruta de Girona a Barcelona, i havia fet tres presoners: En Massot de Darnius, en Roger de l'Empordà i en Bellver de Girona.
En rebre l'avís, quatre Mossos d'Esquadra van anar cap a la Masia. Després de picar la porta amb insistència, es van veure atacats per una vintena de trabucaires armats que van sortir en estampida de la casa. En l'encreuament de tirs inicial, els trabucaires van matar a dos mossos d'esquadra molt joves i novells, en Vernet i l'Isidre. En Vernet fou el primer, el varen tirar des d'una espitllera. Tot seguit va matar a l'Isidre a la vinya d'en Solà.
Els mossos, per contrapartida, van matar un jove que no era un malfactor sinó que era un dels tres presoners, en Roger de l'Empordà, que havia estat utilitzat d'escut.
Els trabucaires van fugir direcció a Can Moreu i just davant de les anomenades pedres morteres es van endinsar al bosc per anar a cercar el seu amagatall, una bauma amagada al mig del bosc on només es podia arribar mitjançant un pi esporgat. A la bauma hi cabien ben bé unes 13 persones, un lloc molt estratègic i dissimulat per qui no el coneix. La quadrilla encara portava un noi segrestat, en Massot de Darnius. Van recollir el material amagat i van marxar ràpidament cap a Creu de pedra, el Vilar del Bosc, Puiglagulla i van arribar fins al coll de Romagats, terme de Sant Julià de Vilatorta.
Els dos mossos vius van fugir cap a Seva a avisar al sometent. Una bona colla de joves de Seva van començar la persecució dels bandolers, a qui se'ls hi va ajuntar una altra colla de Taradell. Van pujar al bosc del Masó, van passar per davant de Can Pere Sala on van poder veure els tres morts i van seguir els bandolers fins a Sant Julià, a on feren nit. Malgrat que els trabucaires van poder escapar-se, va ser una sort fer nit a Sant Julià, ja que al coll de Romagats els esperava una emboscada molt ben preparada.
Els bandolers van arribar a França on, després de tallar les dues orelles del jove Darnius per demanar-ne el rescat, el van matar. Respecte al Bellver de Girona sembla que va ser el primer de morir, tenia 70 anys i el van abandonar al mig del Montseny, poc després d'haver-lo segrestat.
La història diu que a França en van detenir 17, tots amb la barretina catalana al cap, i el Tribunal Reial de Montpeller els va ajusticiar. Sembla que 4 d'ells van anar a la forca i la resta a la presó.
Com a testimoni de tota aquesta història ens resten els espais que es poden visitar.
En honor als mossos morts es va aixecar el monument en record seu, anomenat el Pedró dels Mossos.
La ruta la va organitzar la Regidoria de Cultura i Patrimoni amb la col·laboració del Centre Excursionista de Taradell.
Per a més informació podeu consultar “La tercera guerra carlina vista per un liberal”, extractes de la “Crònica” de Joan Camps i Prat, de Seva (1824–1905) amb un apèndix del carlí, Josep Molins i Prat (transcripció d'Antoni Pladevall i Font).
