La ruta consta de parades a les façanes que contenen majòliques pel centre del poble. Les majòliques són rajoles ceràmiques amb reflexos metàl·lics que plasmen la representació dels sants, santes o en general personatges reals o imaginaris pels quals se'ls té una especial devoció. En general es tracta de composicions seriades de dotze rajoles que es col·locaven a les façanes de les cases, envoltades de rajoles decorades amb motius florals. 

Ruta no circular de 2 quilòmetres i de dificultat baixa.

Recorregut

Mare de Déu de Montserrat

Des de Can Costa Centre Cultural ens dirigim a la casa de Can Granyent en la qual hi trobem la Mare de Déu de Montserrat. La Mare de Déau de Montserrat és coneguda popularment per la Moreneta i és la patrona de Catalunya. La majòlica es troba a la part més alta de la torre i està envoltada d'una orla de daus blaus i blancs. Hi observem una de les estampes de la Verge més popular al centre amb les muntanyes mítiques de Montserrat al fons.

Sant Jordi

Majòlica situada a la Carretera Balenyà amb confluència amb el carrer Ramon Pou. Estampa de la tradicional figura del cavaller Sant Jordi dalt del cavall en el moment de matar el drac. Al fons hi trobem un bosc i el cavall està dret sobre les potes posteriors. 

Sant Genís

Majòlica situada a la carretera Balenyà sobre el patró del poble Sant Genís. A la majòlica hi observem el sant amb túnica verda i capa de color blau i vermell. Sota seu hi veiem els àngels que mostren el llibre mab els pecats escrits. Hi veiem també la ploma que simbolitza el passat d'escrivent del sant. 

La Puríssima

Majòlica situada a la Plaça on hi observem en el marc exterior és una pedra motllurada. L'orla que envolta està composta de rajoles de base blanca amb la flor de lis blaves i amb un motiu ocre i verd. La flor de lis té els tres pètals els laterals caient i el central aixecat. En la simbologia la flor de lis representa la puresa per aquest motiu acostuma a acompanyar la mare de Deu. L'estampa presenta la puríssima clàssica dreta sobre la bola del món i la mitja lluna blava i trepitjant la serp grisa. Per l'església la serp grisa és la personificació del dimoni, ja que en la creació Deu va convertir la serp en l'animal salvatge més astut. D'aquí que temptés a Adam i Eva per fer el pecat original. La puríssima la trepitja per redimir i purificar-la. La mitja lluna identifica a la Puríssima com a la dona apocalíptica: "Em va crear des del principi i abans del món”. Així va ser creada i preservada intacte també en la concepció terrenal. Per aquest motiu, la trobem sobre la mitja lluna i la bola del món. En aquesta majòlica la puríssima calça sandàlies i té les mans juntes sobre el pit al cantó esquerra, vesteix túnica marró i mantell blau i verd. El mantell li endolceix el rostre de la donzella mare. La majòlica la complementen una aureola de raigs i estrelles,les estrelles ja hem dit que són la representació de la immortalitat. També hi observem una palmera (la de jericó que representa la pau i l'entrada de Jesús a Jerusalem) també hi ha un xiprer. Al fons hi observem unes boires d'un blau clar.

Sant Antoni de Pàdua

Majòlica del carrer de la Vila la qual és la única majòlica que fuig de la forma rectangular ja que té el costat superior la mitja circumferència. Té una motllura molt ample i una orla floral de color ocre, groc, verd i blau sobre un fons blau. La filera de dalt i de baix és la mateixa decoració que la del carrer quintana. Al centre, la figura de Sant Antoni que porta al braç esquerra el nen jesús assegut sobre el llibre dels Evangelis, en referència a la seva tasca de predicació i a la dreta un lliri blanc a la mà, que és símbol de puresa i castedat. L'hàbit d'estil franciscà cenyit és de color marró verd oliva fosc i porta sandàlies . Al fons hi trobem la basílica de Pàdua i aquí si, veiem, la palmera al costat esquerra. El fons inclou aurèoles de llum, núvols cantoners de color blau.

Mare de Déu de Montserrat

Majòlica del carrer de la Vila en la qual es presenta la Mare de Déu de Montserrat amb una majòlica doble que veiem ja que inclou la imatge i la inscripció només separades per l'orla. L'orla és una ratlla sinuosa blava amb dibuixos de fulles als costats. Les rajoles dels quatre costats i les dues de la divisòria són totalment blaves de to fosc i brillant. La imatge de la Mare de Déu hi trobem l'escolania, als seus peus, que li entona càntics acompanyats amb instruments. S'hi intueix un contrabaix , un fagot i les partitures dels cants a les mans dels escolanets. Les tonalitats són d'un blau grisenc a diferència del groc i blau de la del carrer de la Font. Sota el títol hi trobem la tornada o primera estrofa del virolai verdeguerià: Rosa d'Abril, morena de la serra de montserrat Estel, ilumina la catalana terra, guieu-nos cap al cel. Al costat hi trobem dues rajoles més, la bandera catalana amb les quatre barres i a l'altre costat la creu vermella amb el fons blanc.

Sant Jordi

Majòlica que data de 1925 dels obradors Vicens del carrer Tallers de Barcelona. Està envoltada d'una motllura de mitja canya de color blau intens i una orla de dibuixos de flors blaves. La figura és la tradicional estampa del cavaller Sant Jordi dalt del cavall en el moment de matar el drac i deslliurar a la princesa. El drac està estirat a terra, tombat i ferit a la gola per la llança del cavaller. Sant Jordi està representat sobre el cavall blanc alçat de potes davant. A primer pla hi veiem uns arbres de troncs gruixuts on al darrere intuim un bosc d'avets frondós d'un to blau verd.

Sant Roc

Majòlica situada al carrer Sant Sebastià qur trobem emmarcada amb una motllura i un ornament al costat. Al voltant és un conjunt de ratlles paral·leles acabades amb motius geomètrics i amb les puntes semblants a la flor de lis de tons blaus verds i marrons. El sant gira el cap en una posició d'alçar la barbeta. Amb la mà senyala la nafra del genoll (simbolitza que va ser empestat amb la pesta). Porta l'hàbit marró i llueix els atributs d'un pelegrí : les dues petxines sobre l'esclavina i la carbasseta penjada al mànec del bastó. Darrere seu hi ha un xai mig amagat en una mata.

Sant Eloi

La majòlica situada al carrer Sant Sebastià té forma d'entrellaç seguit i ben rodó de colors verd i ocre. En els centres dels quatre costats amb unes rajoles blanques amb branquetes i fulles blaves. La figura del sant és gran i omple tota la majòlica de dalt a baix. És el bisbe Eloi revestit dels seus atributs litúrgics: l'alba blavosa, la capa recollida sota el braç de color ocre o or i ricament bordada de flors grans i petites blaves i marrons . Al cap hi porta una mitra i el bàcul. La mà dreta està en actitud de beneir. Les rajoles del voltant figuren en cada una una escena del personatge i de la seva vida. Al costat dret hi ha la forma de cavall, la forja i l'enclusa amb un paisatge senzill. A l'altre costat una església i el sant donant almoina a un pobre i boira de color blavos. També hi ha una rajola d'un paisatge no original.

Sant Antoni de Pàdua

Doble orla de rajola normal i estreta envoltada per un requadre de rajoles vidrades de color verd que es troba a la plaça d'en Gili. Al voltant l'emmarca unes rajoles en forma de ziga zagues de color verd i groc amb siluetes de flors. També podem remarcar la presentació de la l'estampa per mitjà d'una ratlla exterior, més o menys ovalada com si fos un pergamí.

La imatge del sant és molt allargada, porta hàbit a la mà dreta el lliri i a l'esquerra la bola del món. En el braç dret hi descansa el nen jesús. Un a versió una mica diferent de les que hem vist. Tant Sant Antoni com el nen Jesús porten aureola i giren el rostre vers l'esquerra. Hi trobem també els elements que hem anat trobant de la basílica i la palmera. La diferència és que trobem la palmera en el costat contrari del que hauria de ser. La composició és estranya sembla com si les rajoles centrals estiguin descol·locades, sobretot la de la palmera. D'altra banda, s'ha substituït una rajola per una de ben diferent. Es conserva també el suport metàl·lic on s'hi posava l'espelma o el llum.