Un passeig entre vinyes

Passeig per les vinyes de Taradell per gaudir del paisatge i del vi

El recorregut es fa per la perifèria del poble. Té l'inici a la vinya d'en Pallassa (on es va fer un tast de vi blanc) i continua pel Puig Xic, La Codina (on es va tastar un vi negre) i la Masia Vila-rasa (es va fer l'últim tast de vi). Per finalitzar, la ruta apropa el visitant al nucli urbà, concretament a La Plaça.

S'aconsella roba còmoda per a caminar. Ruta de 5 km. i de dificultat moderada.

La ruta

La vinya d'en Pallassa

La vinya d'en PallassaLa ruta té inici a la vinya d'en Pallassa. El nom de la vinya que més es recorda, conegut de tothom, i que sempre s'ha fet servir, és el de La vinya d'en Pallassa la que estava situada entre Marenga i el Molí de més a prop, tocant al poble en la seva banda nord. A més de La vinya d'en Pallassa, hi havia La vinya del Tint la que abastava tot el lloc conegut per Sot dels gitanos. 
La vinya és un tros de terreny, més o menys gran, plantat de ceps que els vinyataires van cuidant convenientment perquè produeixin forces i bons raïms, no principalment, per a menjar, sinó per a fer-ne vi del seu suc. I d'aquests trossos de terreny plantats de ceps (feixes o camps) n'era ple el nostre terme.

Els noms que es recorden de les nostres passades vinyes, no es refereixen pas, majoritàriament, el nom del propietari de la vinya sinó el nom del vinyataire o del qui cultivava la vinya. Una sèrie de vinyes es recorden amb el nom de la masia del propietari o del masover, altres amb el nom de «Camp de la vinya» o simplement amb el de «La vinya».

Puig Xic

Puig XicAl Puig xic, entre el Vapor i can Mascarell, hi havia la vinya d'en Tito. A una habitació de can Tito se li dona encara el nom de Quarto de la tina.
En aquesta parada ens fixem per veure les feixes de pedra seca que servien per plantar la vinya en pendent. Encara podem veure com rebrota la vinya en aquest punt. 

La Codina

La CodinaFem parada a la masia. Antigament era conegut com el Pujol de Vall. Els seus habitants moriren en la pesta del 1348 i la va tornar a habitar un fadristern de Llagostera de Dalt. El sindicat remença de l'any 1448 va reunir a diversos propietaris a la plaça de Taradell, entre els quals hi consten Llorenç Pujol de Vall i Joan Codina, per demanar l'abolició de la servitud i els mals usos a la monarquia. Més endavant la trobem com una masoveria del mas Bellpuig. Va ser restaurada a habitatge modern l'any 1986. Prop de la casa hi ha un antic cobert i un pou.

El nom «codina» significa una roca llisa a flor de terra o una roca entre terres de conreu. En el nostre cas es poden acceptar els dos significats. La font de La Codina, molt poc resistent, es troba a llevant de la masia. En la seva banda del migdia hi havia la Vinya de la Codina i la Vinya maiolera i en la seva banda de ponent hi ha el lloc conegut per la Pedrera de la Codina. En la vall que hi ha entre La Codina i el Torrent de Sant Quirze hi podem trobar el Sot de la coma, el Sot de l'horta i el camp del forn en el qual s'hi trobaren restes d'un forn primitiu, segurament de l'època ibèrica. 

Masia Vila-rasa

Masia Vila-rasaMas que etimològicament equival a vila plana o llisa. És un tipus simple de construcció amb cara a ponent, en la llinda del portal, de pedra, hi ha gravat: «AVE MARIA PURICIMA - 1791 - JHS» i una creu en forma de medalló. És una masia del segle XVIII que ha estat reformada i ampliada al segle XX. El 1854 consta que pertanyia a Isidre Vilarasa. Més endavant va passar a ser una masoveria del Vivet.

La Masia Vila-rasa actualment és un celler, botiga de vins. Després de gairebé cent anys de la desaparició de la vinya a Taradell, Enric Riera a mitjans dels anys setanta compra la Masia Vila-rasa. Al cap d'uns deu anys, restaura la Masia i fa realitat el seu somni, plantar-hi vinya. Taradell torna a recuperar el conreu de vinya amb les varietats de Pinot i Bordeus. De 1989 a 1992 es planten dues hectàrees de vinya. Avui, les vinyes alternen el Pinot Noir i el Merlot amb els quals s'elaboren els seus vins. La primera verema va ser el 1991, però el primer vi que es va començar a comercialitzar, va arribar al 1994.

La ruta ens va apropar al procés del cultiu de la vinya, la verema, el transport fins al celler i els processos d'elaboració. Durant el recorregut per l'interior de les vinyes, en Roger Reig ens va poder explicar el procés del vi tot passejant i degustar un tast de vins. La descripció de les diferents etapes d'elaboració i de manteniment de la vinya són part del que es va poder degustar en el tast. També es va mostrar com el celler és una de les peces importants del procés per la seva conservació i elaboració.

Al llarg del 2015, les vinyes passen a mans de Lluis Tuneu, després de la mort del fundador. Actualment, es produeixen cinc vins: El clàssic, el rosat, l'estrella, la criança i el blanc. Podeu trobar més informació de la seva històtia a masia-vilarasa.com.

Altres vinyes del terme

Aquests són alguns dels nombrosos topònims que s'han registrat sobre la vinya a Taradell. D'entre els més coneguts hi trobem: les vinyes d'en Gasala, La vinya d'en Marsal, La vinya de dalt, La vinya de baix, La vinya de Castellets, La vinya del Ferriol, La vinya de l'Esquís, La vinya de can Girapells, La vinya d'en Sopa (tocant el camí que porta a Gasala)...
En la renocada de feixes abans d'arribar al Ferriol un cop deixat el bosc de Pratsavall, a banda i banda de la carretera i abastant també les Pinediques, hi havia La vinya d'en Quintana, La vinya d'en Jaques i La vinya del Peó.
Al solei del Sot de l'arenal hi havia La vinya vella, La vinya d'en Caseta i La vinya d'en Jandó.
A la banda de llevant de l'Espanya hi ha El camp de la vinya, a Vilasís de Vall i tocant al Serrat de Puigmal i en la seva banda nord, s'hi troben les feixes de les vinyes perdudes (ara una sola peça de conreu que arriba fins prop de la carretera de Balenyà).
A Vilacís de Munt s'hi conserven encara les tines i una centenària alzina, dita sempre Alzina de la premsa on s'hi pot veure encara el lloc on es collava la premsa per esprémer els raïms.  
La vinya de Goitallops era en la fonda renocada de la banda de llevant-migdia de la masia. Passat el Coll de Taradell i en aquell rost solei de l'esquerra del camí i abans d'arribar a Creu de pedra, hi havia La vinya d'en Salero. Seguint el camí cap al poble i entre el Coll de Taradell i la Valldemunt, hi havia La vinya d'en Simion. La vinya de la Valldemunt era en el rost de sobre la masia.

La Història de la vinya a Taradell

Tot i que Osona no és terra de vinyes, a Taradell es cultiva des de temps immemorial.

VINYA A TARADELLLa primera notícia relacionada amb vinyes al terme de Taradell la trobem l'any 990 quan Guisard i Coloma venen unes vinyes al terme de Taradell a Gosend i Giscofred.
La documentació és molt escassa pel que fa al conreu de la vinya, i només es tenen constància d'algunes transaccions. En el capbreu de 1618 es parla de dues vinyes i cita centenars de camps. Tot i les poques referències que es tenen de la vinya a Taradell, contrasta amb la gran quantitat de topònims i noms que fan referència a vinyes com: El Pla de Vinya closa, el Bosquet de la vinya, la Vinya d'en Jacques... entre d'altres com els que hem citat prèviament.

Principalment, les vinyes al terme estan situades a les zones assolellades, plantades sobre terrenys abruptes i erms amb pendents pronunciats. D'aquí que s'hagin de construir feixes per poder mantenir la terra i la humitat de la pluja. Moltes d'aquestes feixes avui en dia encara són presents en el nostre terme. En alguns indrets on hi havia hagut feixes o camps encara rebroten alguns ceps i donen algun fruit (com al Puig Xic).

La fil·loxera

1050b3c55d31be5473f4Al segle XIX tindrà lloc la plaga més mortífera, pel que fa a la vinya europea. És un petit insecte originari d'Amèrica, que s'alimenta de la saba dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los.

La plaga de la fil·loxera serà la culpable de l'eliminació de la totalitat de les plantacions de ceps. Aquesta pesta es va introduir a Europa l'any 1863 en mans d'un vinyater francès de Bordeus, que va plantar a la seva finca ceps importats dels Estats Units, que contenien el citat insecte. D'aquesta manera, la pesta es va anar estenent, va penetrar a territori Català per les comarques Empordaneses i ràpidament va anar conquerint territori fins a arribar a la nostra vila el 1890.

Per a erradicar la fil·loxera, l'única solució viable era la de deixar morir els ceps infectats, i replantar tots els camps amb peus americans, ja immunes a la plaga. Aquests ceps, però, disminueix la vida de la vinya a uns 30 anys i exigeix més dedicació, ja que no sempre s'adaptaran a les condicions climàtiques del país.

D'altra banda, calia una gran inversió per poder posar en marxa noves plantacions. Ara bé, els mitjans econòmics i les contribucions al fisc no havien variat i estaven al mateix nivell de quan la producció estava al cent per cent. Aquest problema comporta que molts propietaris decideixin abandonar les finques.

Una de les altres conseqüències és la creació de conflictes socials entre propietaris i arrendataris de terres. Tot això generarà conflictes al camp català als anys vint del segle XX. El 1922 els pagesos arrendataris s'uniran creant la Unió de Rabassaires i Altres cultivadors del camp de Catalunya (sindicat agrari).

 

Així a tot Catalunya es destrueixen tres-cents vuitanta-cinc mil hectàrees de vinya i tot i la introducció del cep americà no en recuperà l'extensió vinícola anterior, només s'aconsegueix recuperar el 56% de la superfície destinada a la vinya. Per a més informació podeu accedir a la recerca elaborada per la regidora de Cultura i Patrimoni, Míriam Martínez, amb la col·laboració del Grup de Recerca Local de Taradell:

Podeu visualitzar l'audiovisual on s'entrevista a Enric Riera (propietari de la Masia Vila-rasa), Ramon Furriols i Ramon Vallmitjana (com a propietaris de finques amb vinya), en Jaume Reig (com a enginyer agrònom, que ens va explicar els problemes de les plagues en el cultiu), i els dos historiadors locals l'Antoni Pladevall i Josep Baucells, que ens van ajudar a contextualitzar-la en el temps. Santi Ponce, especialista en història agrària va ser l'encarregat de contextualitzar el conreu de la vinya a Osona. Salvador Solagran ens situa el cultiu de la vinya en el terme de Taradell:

A continuació podeu visualitzar com Salvador Solagran ens parla de la localització de la Vinya a Taradell:

Amb la col·laboració del Centre Excursionista de Taradell, l'Arxiu Fotogràfic de Taradell, el Grup de Recerca de Taradell, la revista de Taradell i els seus autors, Enric Riera, Ramon Furriols, Ramon Vallmitjana, Jaume Reig, Antoni Pladevall, Josep Baucells, Santi Ponce, Salvador Solagran i la regidora de Cultura i Patrimoni, Míriam Martínez.

Cultura en Marxa — Passeig entre vinyes

Fotos i/o vídeos relacionats

Un passeig entre vinyes - Cultura en MarxaUn passeig entre vinyes - Cultura en MarxaP1540368P1540372P1540377P1540400P1540403Un passeig entre vinyes - Cultura en MarxaP1540406Un passeig entre vinyes - Cultura en Marxa