Els goigs són uns cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu per mitjà, normalment, d'alguna mediació mariana, angèlica o santoral, d'acord amb unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular, conreats als territoris de parla catalana; també s'anomenen amb aquest terme els fulls impresos que contenen un text literari acompanyat d'una il·lustració i amb una forma gràfica força estandarditzada.
En diades assenyalades, es repartien uns fulls on, emmarcats en una orla més o menys vistosa, s'hi podia llegir el nom del sant i veure la seva imatge, a banda i banda de la qual generalment es guarnia amb dos poms de flors, i la lletra en dos o tres columnes. Al peu restaven ressenyades les indulgències concedides a qui els llegís o els cantés. Les solfes aparegueren a finals del segle XIX o principis del XX. Era corrent veure penjats dels bancs de les esglésies, de les ermites i dels santuaris unes fustes on estaven enganxats els goigs perquè els fidels els cantessin durant la celebració. Un cop celebrats els actes, es recollien i es desaven a la sagristia fins al proper acte.
Els goigs complien tres funcions, una de didàctica on el sant, la santa o la Verge es donava a conèixer als creients. Els seus versos explicaven la vida, els miracles obrats, el martiri i, en el cas de les verges, la miraculosa troballa de llur imatge. Una altra funció era servir de pregària i, per acabar, era també un clam per resoldre els problemes personals o col·lectius que, en temps més remots eren tres: salut, feina i salvació de l'ànima.
Toni Gimeno, en el llibre Els Goigs de Taradell (2017), fa un recull de totes les edicions conegudes dels goigs de Taradell. Aquesta col·lecció és fruit de la recerca en col·leccions particulars, biblioteques i arxius.
De goigs se n'han cantat molts, es calcula que a Catalunya n'hi ha uns 24000, dedicats a sants, santes, mares de Déu... i cadascun d'ells en tenia uns de propis. Els goigs de Sant Sebastià o de Sant Antoni, per exemple, es cantaven arreu i, en general, eren els mateixos per a tothom, però en moltes contrades se n'havien escrit uns de propis, bé perquè era una advocació molt venerada a la contrada, bé perquè hi havia qui n'havia escrit uns dedicats a la imatge d'un lloc concret.
Pel que fa als goigs editats referents al terme de Taradell n'hi ha 36 edicions diferents repartides de la següent manera:
Per altra banda, al marge de les advocacions del terme, Taradell també venerava altres advocacions forànies, de gran devoció a la comarca com eren la Mare de Déu de Puiglagulla, Sant Segimon o Sant Marc de Calldetenes, on acudien a llurs aplecs. En aquest sentit, i seguint el llibre de Gimeno, també es tenen en compte altres goigs cantats a la vila que no tenen edició pròpia, com són els goigs a la Verge del Roser, les cobles en alabança del Santíssim Sagrament, els goigs al sagrat Cor de Jesús, els goigs a la Purissima o a les Ànimes del Purgatori.
El Grup de Recerca de Taradell va preparar aquest petit documental sobre com era el procés d'impressió dels goigs a través del testimoni de Llucià Anglada de la Imprempta Anglada de Vic.
