Santa Llúcia és el 13 de desembre. L'element més important de la festa era la fira que es celebrava el 15, però ja és sabut que tots els sants tenen capvuitada. La fira de Santa Llúcia de Taradell, de gran tradició i antigament dedicada al bestiar, va ser una de les més importants de la Plana de Vic. Aquesta fira va deixar de fer-se el 1876. El 1976, gràcies a la iniciativa de la Rosa Molist, la Montserrat Rosell i la Pepita Camprubí, la fira var tornar a celebrar-se, primer d'una manera molt humil i, de llavors ençà, ha tornat a emprendre volada sense interrupció, i cada cop més lluïda. Ja no és la fira de bestiar tan típica dels segles XVIII i XIX, és més aviat una fira de caire nadalenc, però no per això cal restar-li importància.
El 1992 es van imprimir els nous goigs de Santa Llúcia, amb la lletra de sempre, i es segueixen cantant a la capella per la diada i el dia de la fira, que normalment s'escau el diumenge anterior o el posterior al 13 de desembre. Un dels actes de la fira és el concert que se celebra dins la capella. Tots els músics que hi han participat, lloen la gran qualitat del so que projecten les parets i el sostre del recinte.
Es disposa de molt poques dades històriques sobre la vida de Llúcia de Siracusa: l'únic que se'n sap amb certesa és que va ser una màrtir durant les persecucions de l'emperador Dioclecià el 304 dC. La seva veneració es va escampar fins a Roma, i al segle VI l'Església la va canonitzar. És una santa que també hem catalanitzat. Conten que entre el tumultuós contingent de persones que sempre acompanyava Fra Vicenç Ferrer hi havia una dona molt virtuosa, de nom Llúcia que, en assabentar-se que un minyó s'havia enamorat dels seus formosíssims ulls, se'ls arrencà, trametent-los-hi en una safata.Segons la tradició popular Santa Llúcia conserva, millora i guareix la vista. Normalment se la representa jove amb palma de martiri i amb una safata amb dos ulls a sobre. Era la patrona de les nenes que anaven a costura, a aprendre més a cosir que de lletra. Per la festa de les llucietes, al matí, just després de sortir de l'ofici, es feia una capta mentre es cantaven els goigs de la santa. A la tarda hi havia berenada amb el que havien recollit.
Segons Mn Antoni Pladevall, al seu article a la revista Taradell del desembre de 1953:
La capella de Santa Llúcia tenia el seu ermità, es deia Joan Barris (de can Barris) i era nascut el 1834, li deien l'ermità de Santa Llúcia de Baix, voltava amb barretina musca i faixa. Portava una capelleta de Santa Llúcia, era pintada blavosa, amb una imatge de la santa en mig de flors i tenint en la seva part inferior una caixeta on hi era dipositada la caritat. La reixa on hi penjava una creueta era de fil de llautó. L'ermità passava per les masies i oferia als caritatius pagesos pedretes de Santa Llúcia i els goigs de la santa. Les pedretes de Santa Llúcia servien per curar les malalties dels ulls. El recorregut de l'ermità no es limitava pas a la Plana de Vic, sinó que la seva preferència era anar-se'n vers la Marina i comarca del Bas. En aquella comarca hi acudia sempre per la temporada de la fira d'Amer.
Edicions d'aquests goigs
1- Goigs de la gloriosa V. y M. Santa Llucia. Advocada de la vista ques cantan en la sua capella en la vila de Sant Genis de Taradell. Bisbat de Vich. Vich en la estampa de Felip Tolosa. (1805-1851)
2- Goigs de la gloriosa V. y M. Santa Llucia. Advocada de la vista ques cantan en la sua capella en la vila de Sant Genis de Taradell. Bisbat de Vich. Vich en la estampa de Felip Tolosa. (1805-1851) (amb diferent orla)
3- Goigs de la gloriosa verge, y martyr santa Llúcia advocada per mal de la vista, que se cantan en la capella de Sant Genís de Taradell, bisbat de Vich. Vich: en la impremta de Ignasi Valls estamper real, regentada per Lluciá Anglada any 1829.
4- Goigs de lloança a Santa Llúcia, verge i màrtir, advocada pel mal de vista, que es venera en la seva Capella de la vila de Taradell (Osona). Impremta Taradell. Edició de 1992.
