Són activitats recreatives habitualment competitives el desenvolupament de les quals evoluciona segons unes regles fixes prèviament convingudes.
Els jocs exerceixen un paper important en el context social, i és sovint a través d'ells, que s'aprenen les habilitats necessàries per a la subsistència, al temps que serveixen així mateix per a que l'individu es vagi identificant amb la funció que com adult haurà de complir amb la societat. En el sentit ampli els jocs representen models o simulacions d'activitats culturals.
En un estudi general, R. Callois (1961) considera diferents tipus de jocs, al marge de la seva funció social. Així els jocs de competició suposen un factor personal de superació; els jocs d'atzar fa que hom pugui sentir-se afavorit pel destí; els jocs que impliquen simulació o mímica permeten al jugador assumir el paper d'un altre individu, etc.
Hi ha molts jocs als que els acompanya un o diferents objectes i són les joguines que en el cas dels nostres entrevistats, quan han existit, han estat molt senzilles.
Bales, tabals, trompetes i cavallets i nines
aquestes són les joguines
per a jugar-hi els nins.
Josep Carner
Els nostres avis han jugat molt al carrer en aquest aprenentatge sovint dur dels coneixement dels altres i d'un mateix, de les habilitats pròpies i de les dels demés.
A través de la imaginació el món s'eixamplava i els permetia viure aventures allunyades de la pobresa i de les limitacions de la vida quotidiana al poble.
