La dona de pagès s'havia d'encarregar de fer les feines de la casa, que en aquella època eren molt més feixugues que avui en dia i comportaven un nivell de complexitat molt més elevat a causa de les pobres i humils condicions de les cases.
Entre les tasques domèstiques hi havia cuinar, fer la bugada, pastar el pa, fer sabó, cuidar els animals domèstics, fer les conserves dels productes de l'hort i dels embotits, etc. I és que la dona de pagès disposava d'uns coneixements que podrien esdevenir un catàleg de tasques artesanal.
En alguna ocasió, quan encara no hi havia aigua a les cases de pagès calia anar a buscar aigua les fonts, al torrent o al riu. Una tasca que compartien les dones i la canalla.
La feina de la dona, sovint a l'ombra del marit, era essencial perquè la família prosperés.
Però la dona de pagès també havia d'anar al camp, sobretot en època de collita que era quan es necessitava més mà d'obra. Les tasques que realitzaven eren dures. Unes feines que sovint havien de fer agenollades castigant els genolls, els ronyons i les mans.
En definitiva, la feina que realitzaven les dones no se separava entre el treball domèstic i l'ajuda al camp. En moltes ocasions havia de combinar diverses tasques a la casa pairal amb altres feines del camp per poder subsistir econòmicament. Sovint la seva vida consistia en dedicar-se en cos i ànima a la cura de la família, a tasques domèstiques i a la feina del camp sense rebre el reconeixement social que mereixien.
