Nostra Senyora de Puiglagulla és una de tantes Verges trobades a Catalunya, amb la particularitat, cosa única, de la presència d'uns lleons. Una de les versions de la llegenda de la seva aparició la podríem resumir d'aquesta manera. Conten que un sacerdot, que es reunia per aquells verals amb uns ermitans del Montseny, va tenir una revelació quan veié baixar del cel una claror sorprenent, i va rebre la visita d'un vellet que li digué que si l'acompanyava li revelaria un misteri diví. El vellet el menà al lloc on avui es dreça el santuari, on van trobar cinc lleons. Tots dos cavaren fins que varen trobar una balma, dins la qual hi havia una imatge. El sacerdot dubtà de la seva suficiència per a fer-se'n càrrec i tornà a cobrir la cova. Però novament li fou comunicat del cel que havia de descobrir-lo. Quan tornà al lloc, trobà set lleons manyacs que l'ajudaren a la tasca d'obrir la cova. Així que obtingué la imatge, va baixar del cel un estol de fadrins amb atxes enceses, que formaren una processó i va conduir la imatge a Vic. Però la imatge va desaparèixer de la ciutat i tornà a la balma. Tornaren a cercar-la i formaren la processó. I altre cop cap a Vic. La història es repetí fins a tres vegades. Per fi tothom va entendre que era desig de la imatge romandre a la muntanya. El bisbe decidí que allà li fos dreçada una capella. Al llarg dels segles, la Mare de Déu de Puiglagulla ha gaudit de gran veneració per tota la contrada, fins i tot, transpassant els límits de la comarca. El seu aplec es celebrava per l'Ascensió. Tot i amb això, moltes famílies, en dies festius, anaven a visitar la Verge i després feien un dinar al santuari. El llarg llistat de miracles obrats per ella que ens presenta Mn Fortià Solà, Prev en el seu llibre Nostra Senyora de Puiglagulla, ens ho confirma:
E com en Guillem Vinyals de parròquia de Sant Pere de Terrassa bisbat de Barcelona fos tomat de una gran om y llansant molt sanc per la boca y stigués casi mort sens parlar invoca en son cor nostra senyora de Vilalleons y tantost cobra la paraula y fou a visitar la seus yglesia.
E com la noble dama Ermessen de Sta Oliva de Panades stant en Barcelona menjant un peix nomenat cabot se trauessa en la gorge una spina que ningun metge ni chirurgia no fonc bastant de traure la spina en tant que vingue a tenir gran febre e judicavan que moria de aquella malaltia y ella ohint los miragles que Deu obrava en la yglesia de Vilalleons, venint en una gran basca que creian ja fos morta ella invoca nostra senyora de Vilalleons li fos a favor y recaptas gratia de son fill Jesucrist que ella fos remediada y ella li donaria tots los vestits tenia de seda y tantost sorti la spina sens ningun mal y sanada vingue ab gran companyia a visitar la sancta iglesia.
Ja hem parlat a l'inici dels favors que feia la Verge a les dones que creien que no podrien tenir fills. A més, com ens explica Mn Francesc Reig, que fou rector del santuari de 1685 a 1712, també ajudava al bon part:
Es tradicio antigua dels vehins de aquesta comarca que no hi ha experiencia ni memoria de homes de que haja mort ninguna dona de part en la parroquia de Vilalleons, qual benefici lo regoneixen vingut de Deu per la poderosa intercessio de Maria Santissima. Y de aquí es que las donas de la ciutat de Vich quan van de part, fan que lo captador de Puiglagulla destinat alli los portia a sa casa la escaparata de dita Nostra Senyora.
En temps de sequera s'anava en processó al santuari de Puiglagulla per treure el Sant Cristo Gros, que es deia. Els vells de la contrada encara ho recorden. Però també quan s'acostaven tamborinades es demanava a la Verge que els protegís de temporals i pedregades, tal com Mn Francesc Reig ens explica:
Adverteixc jo predit Francesch Reig que tingam grandissima fe y devocio en la podarosissima intercessio de Maria Samtissima baix lo titol de Vilalleons y Puiglagulla, amb la qual y la presencia de la Vera Creu durant 15 anys desde que jo Reig som rector, s'han aturat, fosos o apartats certs temporals per algunas 25 vegadas que apareixia havian de danyar en gran manera tota esta parroquia.
Antigament i fins fa relativament ben poc, el santuari estava ple d'exvots dels fidels agraciats per la Verge. Ara no en resta cap. Per qüestions de salut pública la majoria d'ells foren cremats o llençats. Penseu en la quantitat de vestits de núvia, de bateig, cames, braços, caps… de cera, gorres i vestits militars… deixats allà al llarg del temps, tot plegat un cau de brutícia. Amb ells es van cremar també els retaulons. D'aquests, però, se n'han salvat alguns, el Museu Folklòric de Ripoll en conserva 12 i el Museu Episcopal de Vic un. La Dra Fina Parés, en la seva tesi doctoral sobre els exvots, el 1979 encara en va poder estudiar 12 que conservava el santuari. Sis d'ells els podem veure al seu treball i dos fan referència a Taradell. La fotocòpia que vam poder obtenir és de molt mala qualitat però ens en podem fer una idea. Tots dos porten una llegenda que ens els situen. El primer és una pintura a l'oli sobre fusta de 28,5 x 38,5 cm
Por intercesion de la Virgen de Puiglagulla pudo salvarse de las inundaciones ocurridas en Manlleu en octubre de 1940 Juan Serra Autonell que habitaba en el colegio de los Hnos de las EECC. Taradell 16-7-1941.
El segon és una pintura a l'oli sobre tela de 40,5 x 49 cm, al damunt de la qual hi ha enganxada una fotografia.
En agraïment a la V. Per haver estat salvada la nena Josefina Vila Casademunt de la recollidora que se li tirà al damunt mentre jugava a la plaça de Taradell el dia 15 de juliol de 1968.
És sabut que moltes famílies de Sant Julià de Vilatorta, Vilalleons i de Taradell, entre d'altres poblacions de la comarca, vivien de la recol·lecció de les pinyes del pi pinyer per a la comercialització dels pinyons. No ens ha de sorprendre que una versió dels goigs dedicats a la Verge de Puiglagulla en faci referència:
Ja que sovint us visita
Vostra ermita,
Doneu fe a Vilalleons,
Concediu-li amb vostres dons
La collita
De pinyes i rovellons
I del pa de cada dia,
Verge pia.
(Goigs a lloança de la Mare de Déu de Puiglagulla 1960)
Edicions d'aquests goigs
S'han editat molts goigs de la Verge de Puiglagulla i molts han estat els impressors que els han imprès, des de Joseph Giralt de Barcelona, el 1741, fins a la Tipografia Balmesiana, ja a la segona meitat del segle XX. Aquí només citem les edicions més significatives.
Els goigs tradicionals s'inicien amb els versos:
Puig que dels errats sou guia
Verge pia,
Siau nostra intercessora
De Puig-lagulla Senyora.
Els goigs nº 3 compostos el 1771 i editats per Joseph Tolosa durant el darrer terç del segle XVIII, són diferents de la resta que mostren la lletra tradicional:
Puig fou reyna y protectora
De pecadors mare amada,
Ajudaunos advocada
De Puiglagulla senyora.
