Sant Sebastià és copatró de Taradell. La seva festa s'escau el 20 de gener, motiu pel qual es celebra la Festa Major d'hivern. É una festa molt lluïda, amb xocolatada matinal al carrer de Sant Sebastià, ofici solemne, jocs de cucanya, ballets i, sobretot el ball del ciri, de gran tradició a la població. Els seus goigs encara es canten a l'església parroquial el dia de la seva festa. La devoció a Sant Sebastià ve de molt lluny, sembla ser que del segle XV, quan la població patí els estralls de la pesta. Segons diuen, Sant Sebastià, nat a Narbona i ciutadà de Milà, estava al capdavant de la cohort romana encarregada de l'escorta dels emperadors Dioclecià i Maximià, els quals el van distingir amb la seva amistat. Malgrat tot, en declarar-se cristià, els mateixos emperadors van condemnar-lo a morir segetat. Els encarregats d'executar l'ordre, s'ho prengueren tan a la valenta que el deixaren ple de dards. Malgrat tot no va morir d'aquest turment i al cap de dos dies es presentà als emperadors i els incriminà per la seva conducta envers els cristians. Com a resposta va ser bastonejat fins a morir.
Sant Roc i sant Sebastià
guarden de pesta i de pecar,
Sant Sebastià i sant Roc
guarden de pesta i de foc.
Conten també que Sant Sebastià era nat a Barcelona i es dedicava a la pesca amb canya. Tant i tant pescava que els altres pescadors li tingueren enveja i una malícia que no el podien ni veure. Un dia calorós d'estiu en que el sant es banyava, els altres pescadors li amagaren la roba. Quan va sortir el lligaren a un arbre i, amb sagetes fetes de llurs canyes de pescar, van ferir-lo de mort.
| Gloriós sant Sebastià, Que éreu pescador de canya, Mentre preníeu un bany, Us varen robar la canya. | Gloriós sant Sebastià, Que éreu pescador de fluixa, Mentre preníeu un bany Us varen robar la jupa. |
Sant Sebastià, amb sant Roc, són els advocats contra la pesta. L'any 1446, Barcelona va patir una de les moltes epidèmies que delmaren la humanitat en temps medievals i durant l'edat moderna. El Consell de Cent acordà recórrer a l'ajut de Sant Sebastià, que era tingut com a gran defensor contra la pesta i el nomenà copatró de la ciutat. En l'actualitat, i malgrat que amb la desaparició de les pestes la devoció al sant ha minvat, són moltes les poblacions que el tenen per patró o copatró i que en la seva diada celebren la festa major d'hivern. Taradell és una d'elles. També s'invoca a Sant Sebastià per evitar que les ortigues punxin:
Ortiga maleïda
Si em piques et llevaré la vida;
Si Sant Sebastià ho sap,
Et llevarà el cap.
A Sant Sebastià se'l representa com a soldat, amb sagetes a la mà; lligat a un tronc, amb sagetes clavades o essent assagetejat. Els seus atributs són l'arc, les sagetes i el tronc d'arbre.
Edicions d'aquests goigs
1.Goigs del gloriós martir S. Sebastia, patró de la confraria de paraires y téxidors de la vila de Sant Genís de Taradell, bisbat de Vich. Vich en la oficina de I. Valls estamper de S.M. regentada per Ll. Anglada 1829.
2.Goigs del gloriós martir S. Sebastia, patró de la confraria de paraires y téxidors de la vila de Sant Genís de Taradell, bisbat de Vich. Vich: en la oficina de Ignasi Valls estamper real, any 1833.
3.Goigs del gloriós martir S. Sebastià, patró de la confraria de paraires y teixidors de la vila de S. Genis de Taradell Bisbat de Vich. Vich: Imprenta y Llibreria de Ignasi Valls, any 1841.
4.Goigs del gloriós martir S. Sebastià, patró de la confraria de paraires y teixidors de la vila de S. Genis de Taradell Bisbat de Vich. Vich: Imprenta y Llibreria de Valls, any 1851.
5.Goigs del glorios màrtir S. Sebastià, patró de la confraria de parayres y teixidors de la vila de Sant Genis de Taradell, bisbat de Vich. Barcelona: estampa dels hereus de la V. Pla, carrer de la Princesa nº 8 – any 1887.
6.Goigs del gloriós M.S. Sebastiá, patró dels paraires y teixidors de la vila de Taradell, bisbat de Vich. Vich. Imp. de Anglada – 1925.
7.Goigs del gloriós martir S. Sebastia, patró de la confraria de parayres y teixidors de la vila de Sant Genís de Taradell, bisbat de Vich. Imp Anglada – Vich. Taradell, 20 de enero de 1943.
8.Goigs del gloriós M.S. Sebastiá, patró dels paraires y teixidors de la vila de Taradell, bisbat de Vich. Imp Anglada – Vich.
9.Goigs del gloriós màrtir sant Sebastià patró antic de la confraria de paraires i teixidors i copatró de la vila de Taradell, bisbat de Vic. Lletra anònima. Música Mn C. Rodergas. Impremta Taradell. 1997.
10.Goigs del gloriós martir S. Sebastia, patró de la confraria de parayres y teixidors de la vila de Sant Genís de Taradell, bisbat de Vich. Edició dels goigs de st Sebastià del 20 de gener de 1943 amb motiu de la mostra de la col·lecció de goigs de Robert Izquierdo. 20 de gener de 2001.
Hem trobat dues lletres diferents, la lletra de 1829 s'inicia amb els versos:
Martir sant molt singular
Suplicam vostra assistència:
Vullaunos a tots guardar
De fam, guerra y pestilencia.
Però al mateix any es va retocar la lletra. A la quarta estrofa els primers versos deien:
Admirat lo emperador
Vos va fer moltas promesas
Es van canviar per:
Admirat lo emperador
Vos feu honrosas promesas
Les estrofes 8 i 9 també foren retocades. A la 8 retocaren el darrer vers::
Ell cruel vos feu matar
Ab molt bárbara sentencia.
Canviant-lo per:
Ell cruel vos feu matar
Ab inhumana sentencia.
A l'estrofa 9 els canvis foren més contundents:
Fort y estretament lligat,
De ferro ab vergas feriren
Vostre sant cos delicat,
Y ab furor lo sacudiren;
Fins que vareu espirar
No cessà la violencia.
Canviant-les per:
Fort y estretament lligat,
De ferro ab vergas feriren
Vostre sant cos delicat,
Que vostra vida finiren:
Triumfant vareu entrar
Al cel ab magnificencia.
Troben edicions d'aquest matex any amb la lletra primitiva i amb la retocada. A partir d'aquest moment els goigs s'editaran amb la nova lletra. La impremta Anglada de Vic editarà uns goigs a Sant Sebastià amb una lletra diferent, tal com ho podem comprovar en les seves edicions de l'any 1925 i una altra sense data. Aquestes s'nicien amb els versos:
Vostres goigs amb alegria
Cantarem, martri excel·lent;
Puig que'n pesta y malaltia
Ens heu estat valiment.
Però edicions posteriors d'altres impremtes mantindran la lletra dels goigs antics, amb la lletra retocada, com els darrers de la Impremta de Taradell, actualitzant, però l'ortografia. Els goigs de Sant Sebastià es van perdre. Finida la guerra i gràcies a en Robert Izquierdo, col·leccionista de goigs de la vila, es va poder recuperar la lletra, però no la música. Mn Climent Rodergas els va tornar a musicar.
