La Verge de Montrodon, pel que sabem, no pertany al grup de les verges trobades. És una talla gòtica d'alabastre del segle XIV i, segons la tradició, s'esculpí prenent com a model una de les senyores de Montrodon. L'aplec de Montrodon es celebrava el 8 de setembre, dia de la Nativitat de Maria, fins el 1863. El 1865 el bisbat el prohibí perquè els romeus o, més ben dit, la gent, anava més pel ball que per la pregària. Hi havia més xerinola que recolliment i oració. No fou l'únic aplec que es prohibí a Catalunya, molts seguiren el mateix camí pels mateixos motius. Molta gent hi anava per gaudir d'un dia de festa amb la família i els amics, fer un bon tiberi i, entre altres activitats, ballar. Hi havia qui ni es recordava de la Verge. Montrodon també era lloc de processons. Aquestes es feien el 25 d'abril, per Sant Marc, dia de lletanies per a implorar la protecció del cel sobre les collites. Recordem que Sant Marc i Santa Bàrbara se'ls invocava precisament per preservar el terme de tempestes i pedregades. La imatge de Sant Marc estava situada a la fornícula dreta de l'ermita de Montrodon i, a la de l'esquerra, s'hi venerava a Santa Bàrbara.
Segons Mn Antoni Pladevall, en el seu article de maig de 1954 de la Revista de Taradell:
Mn Pere Colomer, monjo i beneficiat a l'altar de Santa Maria de la parroquial, entrega a Mn Ramon Rafart, prevere de Montrodon, la quantitat de 25 sous per a fer tocar les campanes del campanar de Montrodon a l'uníson de la parroquial, els diumenges i festes, al tronar, pels vius, pels difunts, pels casaments, i en totes les misses que es celebren en la capella.
Edicions d'aquests goigs
Puix que fóreu preservada
Del pecat sola en lo mon;
Siau nostra advocada,
O Verge de Monrodon.
