En aquest recorregut es va explicar la proclamació de la República, la relació de les dones amb els emboscats, les cartes d'amor, la repressió, l'exili i la represa de les llibertats. L'actuació va tenir lloc el dissabte 7 de febrer de 2026, i va comptar amb la recreació de la Guerra Civil explicada amb ulls i veu de dona. El recorregut va basar-se en les accions que del 1931 fins al 1939 les dones van viure en primera persona, tant al front com a la rereguarda.

La ruta pel nucli antic del municipi transcórrer en diferents espais que d'una manera o altra havien marcat la vida de les dones a la població. La recreació dels fets va anar a càrrec dels grups de recreació històrica ARH Montserratí, Recreació Història i Patrimoni Junts, el Grup de Divulgació Històrica UDEP, el Cuerpo de Tren Fayon, el Cos de Mossos d'Esquadra i en Ramon Redorta que va amenitzar la jornada amb cançons del període. També hi intervingué teatralment un grup de persones de Taradell així com en Pol Aregall i l'Anna Dot que es van posar en el paper del pseudònim Robert Capa (Greta i Endre). 

La proposta va consistir en un recorregut de recreació històrica pels carrers i espais significatius del poble que va permetre viure i comprendre el període de la Segona República, la Guerra Civil i l'inici de la dictadura franquista a partir d'escenes dramatitzades, música en directe, documents històrics i testimonis reals. Els diferents espais del municipi, es transformen en escenaris que reconstrueixen moments clau del període (1931-1939), integrant el context general del país amb situacions i vivències locals.

El relat va posar èmfasi especial en la mirada femenina i en el paper central de les dones al llarg d'aquells anys convulsos. S'hi mostren les esperances de canvi associades a la proclamació de la República, la lluita pels drets polítics i socials, especialment el sufragi femení, i la implicació activa de moltes dones en la vida política, cultural i social. També va donar veu a les dones que van sostenir la rereguarda durant la guerra, assumint el pes de l'organització quotidiana, el racionament dels aliments, el treball als camps, tallers i serveis comunitaris, i la cura de les famílies en un context de manca de recursos i d'absència dels homes mobilitzats al front.

Al llarg del recorregut es representaven situacions de la vida quotidiana marcades pel conflicte, com les cues per obtenir aliments, la col·lectivització d'edificis per a usos socials, la necessitat de protegir els emboscats i les xarxes de suport que s'organitzaven des de les llars, sovint amb senyals discrets que permetien advertir del perill. La correspondència entre el front i la rereguarda permet mostrar la dimensió íntima de la guerra, amb cartes que mantenien el vincle emocional entre les persones separades pel conflicte i que reflectien la tensió entre l'esperança, la por i la voluntat de no preocupar els qui restaven a casa.

La proposta va incorporar figures històriques rellevants de l'època i del moviment feminista, del món de la política, la cultura i el fotoperiodisme, tot posant-les en diàleg amb testimonis i situacions inspirades en vivències reals del municipi i del territori. Aquest encreuament entre història general i memòria local permet comprendre com els grans esdeveniments del país van impactar directament en la vida quotidiana de la població.

El recorregut també aborda l'entrada de les tropes franquistes i les conseqüències immediates de la derrota republicana, amb la instauració d'un sistema de repressió que va afectar, de manera especialment dura, les dones vinculades a la República, tant des del punt de vista polític com social i simbòlic. S'hi reflecteixen les detencions, empresonaments, humiliacions públiques, depuracions laborals, violències sexuals silenciades i la fractura de moltes famílies a través de desaparicions, morts no notificades i exilis forçats. El relat mostra com la repressió no es limitava a castigar ideologies, sinó que pretenia esborrar qualsevol rastre d'emancipació femenina i imposar un model de dona submisa, domèstica i obedient.

El fil narratiu s'estén fins a la persistència de la memòria durant la dictadura i el paper de les dones en la resistència quotidiana, en el moviment veïnal, en la lluita clandestina i en la posterior recuperació de drets. La proposta posa de manifest que les llibertats i els drets no són conquestes definitives, sinó processos fràgils que han estat guanyats, perduts i recuperats gràcies a la perseverança de moltes persones, sovint anònimes. Tot el recorregut construeix un relat de memòria col·lectiva que dignifica les experiències viscudes, preserva la veritat històrica i reforça la importància dels valors democràtics i dels drets humans com a base per a una societat més justa i igualitària.

Amb el suport de