Repressió, resistència i clandestinitat (1936-1975)
Els dies 19 i 20 de novembre del 2021 es van organitzar les V Jornades de Memòria Democràtica d'Osona sota la temàtica: "Repressió, resistència i clandestinitat (1936-1975)" que Òmnium Osona va organitzar al Centre Cultural Can Costa de Taradell. A continuació, les actuacions dutes a terme.
Presentació i projecció del documental fet pel Grup de Recerca Local de Taradell, a càrrec de Míriam Martínez, regidora de Memòria Democràtica, Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Taradell.
El documental pretén explicar la vida del mestre de Taradell que es recorda amb estimació i respecte, Anastasi Aranda (1901-1958). Ens mostra els entrebancs polítics amb els quals es va trobar i la vocació que tenia per la docència a través de la gran petjada que va deixar entre els seus alumnes, tal com ho demostren els testimonis recollits de familiars, amics i exalumnes taradellencs. Amb 27 anys va aconseguir el títol de "Maestro de primera enseñanza". Va arribar a Taradell el setembre de 1933 ocupant la plaça de l'escola municipal fins al 1939, quan va ser denunciat, pres i jutjat per un Consell de Guerra que el va condemnar a 15 anys de presó i treure el títol de mestre nacional. Tot i demanar la seva llibertat diverses vegades, no va sortir de la presó fins al 1943. Va tornar a Taradell i com que no va poder recuperar el títol de mestre va començar a fer classes particulars a les cases de pagès i de repàs, als vespres a casa seva. Més endavant va trobar feina al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic i tres anys després a la Garriga, on va morir mentre feia classe. Podeu visualitzar el documental clicant aquí.
El metge de l'HUVic Jacint Altimires, va oferir una xerrada sobre la Torre de Sant Genís durant la Guerra Civil que es va adaptar com a hospital a Taradell. Jacint, juntament amb Eva Casassas, és l'autor de l'article "Torre de Sant Genís. L'Hospital de refugiats de la Guerra Civil a Taradell" de la revista d'història de la medicina i de les ciències de la salut Gimbernat publicada el juny del 2018 en el volum número 70. En ell es troba l'estudi i el relat de la història d'aquesta Torre que va atendre sobretot refugiats de guerra.
Es van realitzar unes jornades acadèmiques i es van presentar dos treballs de recerca basats en història de les famílies dels mateixos autors.
Es va exposar el dietari "Un sueño Verdadero. Diario de Guerra de Pedro Codina" des del 28 d'octubre de 1937 fins al 25 de gener de 1939.
En Pere de Can Marxant (Taradell, 1917-2007) era carreter en el negoci familiar i hereu de sis germans. A l'inici de la guerra civil l'any 1937 va ser empradonat per un error administratiu al Castell de Montjuïc de Barcelona des del 28 d'octubre del 1937 al 8 de desembre del 1937 perquè el van cridar a files i no s'hi va presentar com que no li va arribar l'avís. Quan en va sortir va estar fins al febrer del 1939 a la Guerra on va escriure aquest dietari que el va passar a net un cop a casa. Aquest consta de relats, pensaments, notes i dibuixos.
“¿Porque, tenemos que luchar los hombres con los hombres? Tan valiente que és un hombre con sus inventos y su sabiduria y tan poco que valemos (todo lo dejamos). Se puede decir que por cuatro dias que vivimos o que estamos en este mundo de penas ¿porque tiene que haber estos odios? MALDITA SEA LA GUERRA ¡ABAJO LA GUERRA! ”
Conferència a càrrec d'Assumpta Montellà, escriptora i historiadora que va fer un repàs del que van viure els republicans vençuts després de la desfeta de la Guerra.
Acte institucional d'anul·lació dels judicis sumaríssims de Taradell en virtut de la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, la qual declara la il·legalitat dels tribunals i consells de guerra de la dictadura franquista, l'Ajuntament de Taradell a través de la Regidoria de Cultura i Patrimoni organitza aquest acte per fer públic l'anul·lació de ple dret de les sentències i resolucions dictades per les causes polítiques a Catalunya entre 1938 i 1978.
L'acte va comptar amb la presència de la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l'Honorable Sra. Lourdes Ciuró i Buldó, qui entregà els Certificats d'Anul·lació del Consell de Guerra. L'alcaldessa Mercè Cabanas va tancar l'acte reivindicant els valors republicans.
