77 anys de l'afusellament de l'alcalde Ramon Blasi i Blasi

Aquest dijous fa exactament 77 anys que Ramon Blasi va ser afusellat al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera de Montjuic. Era l'alcalde de Taradell i tenia 45 anys. 
Dijous 26/05/2016

Ramon Blasi Blasi
Aquests fets van passar el 26 de maig de 1939. Blasi va ser un dels 45 alcaldes catalans assassinats pel franquisme. Va ser alcalde d'ERC de Taradell del 15 d'octubre de 1936 fins poc abans de finalitzar la Guerra Civil, substituint Adolf Roca Tuneu, que havia estat alcalde de juliol a octubre de 1936. Blasi va entrar a l'Ajuntament el 1931, quan va ser elegit regidor en el primer mandat amb ajuntaments democràtic (1931-1934) i va ser reelegit com a membre de la Corporació municipal després de les segones eleccions municipals de la Segona República.

L'exalcalde va ser un dels 6 taradellencs detinguts per les autoritats franquistes, un cop guanyada la Guerra Civil, i que van ser executats setmanes posteriors a l'entrada de les tropes a Taradell. Dins del seu mandat, el 25 de gener de 1938, en destaca que la corporació va acordar sol·licitar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat la creació de dues escoles unitàries que fossin servides, respectivament, per un mestre i una mestra.

 

Joan Corbalán Gil en el llibre Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952) parla de Ramon Blasi i Blasi i també ho fa la seva filla, Maria Blasi Juliana, en un relat en primera persona:

Portada LLibre Corbalán + afusellaments

"El seu pare com un home intel·ligent, que havia estudiat molt, a qui agradava ajudar a tothom i que treballava la terra i comprava i venia bestiar. Compromès amb Taradell, el poble on havien nascut els seus pares, ell mateix i la seva filla, en va ser alcalde durant la Segona República per Esquerra Republicana de Catalunya. Els fets es van iniciar el dia abans que Ramon Blasi complís quaranta-cinc-anys:

Aquell dia vingueren a buscar-lo a casa dos homes amb una escopeta, un d'ells era veí; venien de l'Ajuntament. El meu pare els digué que ja hi aniria sol i així ho va fer. Quan van arribar a l'Ajuntament, hi va trobar catorze presoners més, aquella mateixa nit els van traslladar a Vic, on els van prendre declaració. Vaig poder parlar amb ell un moment, jo tenia catorze anys, i em digué que tenien moltes ganes de fer mal i que aviat els portarien a Barcelona. El trasllat no es va fer esperar i a la Model només podies anar-hi per recollir i entregar roba, si és que arribaves a l'hora.

Des d'aquell moment, la vida va canviar radicalment a la família. Antònia Juliana i Riera, esposa de Ramon Blasi, i la seva filla van ser testimonis directes del registre efectuat a casa seva per la milícia de Falange el 23 i 24 de març de 1939.

Quan van acabar el registre ens van fer un paper amb el que havien de venir a buscar. El mateix dia vingueren i se'ns endugueren tota la palla embalada que hi havia, així com sarrons i una cartutxera de caça. El dia següent, al dematí, vingueren a buscar tota la llenya estellada que hi havia a casa com també sis sacs buits que teníem, un llit, somiers i dos llençols. El dia 24 s'endugueren tots els objectes que hi havia per a la instal·lació d'una cambra de bany, cinc sacs de blat, 90 Kg. de farina i quatre parells d'espardenyes que ja eren una mica usades. Ens confiscaren els conills i les gallines, que era el negoci de la meva mare, dient que si en faltava algun ens la carregaríem. Fins i tot es quedaren amb la terra que teníem, però ens la van tornar al cap de tres anys.

Malgrat tot els esforços de la família, el seu pare va ser afusellat el 26 de maig de 1939 al Camp de la Bota i va ser enterrat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. En la seva opinió, tot el que va fer la majoria del poble va servir afusellar-lo a ell, a alguns dels seus amics i, fins i tot, a algú que havia treballat per a ell. Un conegut advocat va demanar firmes per a un aval, però en va aconseguir molt poques. També van demanar ajuda al Bisbe de Vic.

Ja que durant la Guerra la FAI va anar a buscar dos capellans de Vilacís que estaven amagats i el meu pare va anar a salvar-los a la carretera i els va tornar a casa. L'excusa dels capellans v ser que si ja havien estat jutjats ells no hi podien fer res. El Sr. Bisbe va fer uns papers que l'advocat va enviar a Burgos, però casualitat o no, el mateix dia que es va rebre l'indult, l'havien afusellat a les 6 del matí.

La repercussió de la repressió es va deixar sentir a nivell personal, familiar, econòmic i social:

Econòmicament vam quedar sense gairebé res i socialment hi va haver molta gent que ens va girar l'esquena per por d'una represàlia. Però vam poder comptar amb l'ajuda del meu oncle i de la meva tieta de Can Non, que era germana del meu pare, i de les famílies de Can Mont-rodon i Can Barfull. Tots aquests fets em van portar a odiar els que ens van fer mal, els hi desitjava el pitjor. Al poble no es va matar ningú durant la Guerra, però el meu pare, com tant d'altres, és al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc.

El record que li queda del seu pare és una persona que mentre va estar "al nostre costat, sempre ens ajudava i ens orientava. I, fins no fa gaire temps, encara hi havia gent a Taradell que quan parlaven d'ell el recordaven com una bona persona".