Es tracta d'un reportatge que explica la història d'aquest peculiar personatge taradellenc, Domènec Vallmitjana i Casals (1879-1937). L'audiovisual es centra sobretot en els darrers anys de la seva vida que és quan es va convertir en un rodamón i on els taradellencs li van treure el sobrenom de Mingo Poiós.
Aquest documental s'ha realitzat gràcies als testimonis orals i escrits de persones que el van conèixer. Concretament s'han entrevistat a set persones (Jaume Caralt, Antoni Casassas, Maria Freixas, Lluís Reig, Dolors Sánchez i Concepció Riera); s'ha aprofitat el testimoni d'Octavi Santigosa en una entrevista realitzada pel GRLT l'any 2010 i s'ha utilitzat els testimonis escrits de Pere Codina en el llibre Història o resum de la vida d'un home de poble, de Pere Grañen en Les memòries de Pere Grañen, uns textos que conserva la família de Marcelina Serra, un text de Mn. Antoni Pladevall publicat a la Revista Taradell l'any 1976, les llibretes de l'Orquestra Lluïsos on està anotat les audicions que feien cada any i el nom dels músics així com també s'ha pogut recuperar des de l'Arxiu Municipal la seva partida de naixement i de defunció. L'audiovisual es complementa amb la única fotografia que es conserva d'ell, de dos quadres on hi apareix en Mingo pintats per Joan Casanovas cedits per Carme Pladevall i Ramon Reig i d'altres fotografies d'indrets on habitualment hi feia vida aquest personatge que al llarg dels anys s'ha convertit en un autèntica llegenda per molts taradellencs.
La presentació del documental es farà a la sala del mig del Centre Cultural Costa i Font, a la mitja part de les sardanes-berenar en un acte on també hi col·laboren l'orquestra Lluïsos i l'Agrupació Sardanista de Taradell.
L'audiovisual i també un text amb la història d'en ‘Mingo Poiós' el podreu trobar, un cop s'hagi fet l'estrena, a la web del Grup de Recerca Local de Taradell . Mentrestant us convidem a visitar aquesta pàgina per veure i llegir els temes sobre la història de Taradell que el GRLT ha recuperat des de l'any 2009 gràcies al testimoni de taradellencs i taradellenques.
Breu història del personatge
Domènec Vallmitjana i Casals, conegut com en ‘Mingo Poiós', va néixer a Taradell l'any 1979. Va formar part de l'orquestra Els Lluïsos fins que se'n va anar a viure a Barcelona. Després d'un desengany amorós va tornar al poble i pocs mesos després del seu retorn es va tornar un rodamón i se li va començar a dir el nom de ‘Mingo Poiós'. Voltava pel poble encorbat, brut, desmanegat i solitari. Duia un barret de panyo amb les ales tirades cap avall. De cara expressiva amb una gran barba i bigoti rogenques del tabac i una cabellera llarga, vestia americana i pantalons de vellut. Sempre duia una caixa amb alguns flabiols i flautes fetes per ell mateix. També portava un sac lligat amb cordills penjat a l'esquena, junt amb un bastó, un cistell i una llauna. Les balmes que hi havia als voltants del poble, es van convertir en el seu habitatge. No acceptava almoina en forma de diners, només volia menjar i quan tenia gana tocava una serenata amb el flabiol i els veïns, encara que mai el deixaven entrar a casa, li treien un plat de menjar. Alguna vegada, a canvi d'un àpat, portava herba pels conills. Amb l'arribada de la Guerra civil, en Mingo, malalt, va ser internat en un centre per refugiats, ja que les autoritats del poble havien de controlar tota la població que arribava i no tenien sostre. Allà el van rentar, canviar de roba i tallar els cabells i la barba. Però aquesta nova situació no li va durar gaires dies. En Mingo, va morir amb 58 anys, el març de 1937.
