El novembre del 2022 es realitzà un acte d'homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil i la postguerra
En un acte molt emotiu i presidit pel silenci que es va celebrar al cementiri de Taradell per part de la Regidoria de Memòria Democràtica el novembre del 2022, Taradell va homenatjar a més d'un centenar de víctimes i desapareguts durant la Guerra Civil i la postguerra amb la inauguració d'una placa davant el monument a tots els caiguts, al cementiri de Taradell. Així mateix, es va convidar a tots els familiars, que van rebre un reconeixement de part de les autoritats.
El president de l'Associació del Banc d'ADN de Desapareguts de la Guerra Civil, Roger Heredia, va explicar que a Catalunya hi ha 671 fosses i va fer una crida per ajudar a trobar familiars desapareguts tot fent una reflexió sobre el perquè encara hi ha tantes persones desaparegudes al país després de vuitanta anys. Trobar familiars desapareguts no només satisfà necessitats emocionals i ètiques, sinó que també té implicacions més àmplies per a la justícia, els drets humans i la construcció d'una societat més transparent i respectuosa amb la dignitat humana.
Mercè Cabanas, l'alcaldessa de Taradell, va subratllar que en una guerra tothom perd, i només guanyen aquells que l'inicien. Va remarcar la importància de l'acte com a suport a les famílies per parlar obertament i sense rancúnia sobre fets que encara estaven soterrats. També va fer èmfasi en fer justícia per totes les víctimes innocents.
Josep Font, responsable de la Xarxa d'Espais de Memòria, va destacar la importància de posar nom a les víctimes, encara que sembli tard. No només com un acte de respecte cap a aquelles i aquells que van patir, sinó que també té implicacions significatives per a la justícia, la reparació històrica, l'educació i la construcció de la memòria col·lectiva en una societat que va experimentar conflictes i repressions.
Després de concloure el primer acte, les autoritats es van dirigir cap a la part antiga del cementiri on es va presentar una segona placa de reconeixement als soldats enterrats a la fossa a Taradell, que ha estat inclosa en la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic.
La regidora de Memòria Democràtica, Míriam Martínez, va explicar els fets del 1939 quan, després de quasi tres anys de guerra, Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes. Va explicar com la derrota va portar a desenes de milers de catalans a marxar a l'exili, a ser empresonats i, en el pitjor dels casos, a ser afusellats i enterrats en fosses comunes, a més de la supressió de l'autonomia catalana i la persecució de la seva llengua i cultura. A Taradell les tropes van entrar a Taradell el dia dos de febrer d'aquell any.
La placa commemora a vuit persones: els tres soldats republicans que van perdre la vida aquell dia al Bosc del Ricart on es van trobar les seves restes. Aquests eren Doroteo Marco, Joan Moreno i un tercer soldat desconegut. A Rafael Ribot, arrestat pel bàndol franquista que va tornar a la fossa el 1945 per fotografiar-la (es pot veure a la placa). Commemora també altres persones que van perdre la vida prop d'aquell fatídic dia: Joan Arumí, Francesc Llastanós, Lluís López i Marcel Casellas.
La feina de trobar referències a la fossa i als soldats republicans la va investigar Josep Miret, qui Míriam Martínez va destacar durant el seu parlament.
L'acte va comptar amb la presència dels familiars de les 105 víctimes, que l'Ajuntament de Taradell va poder localitzar després de la crida pública realitzada. Els familiars van rebre una rosa blanca, un llibre del segon volum dels Nou Vint-i-u Taradell —on hi ha un article sobre la recerca que va fer Josep Miret sobre aquestes víctimes— i un punt de llibre commemoratiu d'aquest homenatge.
