El dissabte dia 8 de novembre de 2025 es va celebrar un acte de memòria per recordar la transició de la dictadura a la democràcia i homenatjar les víctimes taradellenques de la Guerra Civil i la postguerra. L'emotiu acte de record, que va tenir lloc a la sala d'exposicions de Can Cosa a causa de la climatologia, forma part del programa de reconeixement que des del 2020 l'Ajuntament de Taradell dedica a apropar la memòria democràtica a la ciutadania.

En el pas del franquisme a la democràcia hi van jugar un paper essencial els primers ajuntaments democràtics que van propiciar la democratització de la vida social amb el canvi de noms dels carrers, l'eliminació dels vestigis físics del franquisme i la defensa de les llibertats.

En l'acte, hi va intervenir Vicenç Tarrats com a dinamitzador cultural que, juntament amb altres taradellencs, van organitzar concerts de caràcter catalanista durant els últims anys de la dictadura (1974-1975). També hi va participar la doctora en història Queralt Solé, que va dirigir la conferència en els vestigis franquistes que encara queden en la societat.

Els parlaments institucionals van anar a càrrec de la regidora de Memòria Democràtica, Míriam Martínez; l'alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas; Josep Font, responsable de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat i, Pedro Barbado, responsable del Memorial Democràtic de la Diputació de Barcelona.

El Casino

L'edifici del Casino de Taradell es va inaugurar l'any 1918, com a continuació de l'antic Casino fundat el 1907. Amb els anys, aquest espai es va convertir en un autèntic centre social, cultural i cooperatiu del poble.

El moviment cooperatiu va créixer amb força durant la Segona República, impulsat pels ideals de llibertat, progrés i solidaritat. La Societat Cooperativa del Casino, formada sobretot per obrers del tèxtil, i el Sindicat Agrícola, que agrupava els propietaris rurals, van jugar un paper clau en la vida econòmica i social de Taradell.

Les cooperatives no només oferien serveis bàsics: també promovien educació i cultura en una època amb alts nivells d'analfabetisme. A Taradell, la cooperativa fins i tot denunciava a la premsa l'estat precari de les escoles. Durant la Guerra Civil, va tenir un paper essencial en el racionament d'aliments com el pa, la carn, el vi i la farina.

El Casino era també un espai d'activitat cultural: s'hi representaven obres de teatre, es feien lectures i conferències amb esperit liberal i progressista. Aquesta etapa de gran vitalitat es va acabar el 1939, quan l'edifici fou confiscat pel règim franquista, passant-se a dir Cinema Principal i Bar Avenida, i rebatejant-se amb el nom popular de “Flange”.

Josep Escarda Senosiain (Valls 1876 – Barcelona 1952)

El doctor Josep Escarda va arribar a Taradell a finals del segle XIX. L'any 1900 va obtenir la plaça de metge titular, que exercí fins al 1934, i fou també inspector mèdic municipal. Va deixar el càrrec per motius de salut, però la seva empremta al poble va ser profunda.

Escarda va ser fundador del Casino de Taradell i director del seu grup de teatre, i també membre del jurat dels Jocs Florals de 1913, on ell mateix va aportar un premi. En reconeixement de la seva tasca, el poble li va retre homenatge el 4 de novembre de 1928.

Compromès amb la vida pública, va ser primer tinent d'alcalde els anys 1914 i 1920, i secretari del comitè local d'Esquerra Republicana el 1931. Aquell mateix any va protagonitzar una activa campanya ciutadana i va defensar les seves idees des de les pàgines del Diari de Vich.

Després de la Guerra Civil, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques el va depurar pel seu compromís republicà. Avui, el doctor Escarda s'ha de reivindicar com un metge estimat, un home de cultura i un defensor dels ideals de justícia i llibertat.