El febrer de 2023 per commemorar el 84è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Taradell i la posterior repressió que va tenir el poble es van fer un seguit d'actes a Can Costa Centre Cultural. Els actes del febrer van constar d'una exposició del Memorial Democràtic, la presentació d'un llibre i la visualització d'un documental.
L'exposició sota el títol "Pssst... Passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939–1975)" feia un recorregut per l'activitat clandestina dels homes i de les dones que des de diferents perspectives i diverses dinàmiques es van oposar a la dictadura franquista. L'exposició s'inicia amb la finalització de la Guerra Civil i arriba fins a la mort de Franco, tot i que aquest fet no significa ni la desaparició immediata de la dictadura ni l'abandonament de la clandestinitat per part dels opositors.
L'exposició fa un repàs de la lluita antifranquista mitjançant els fulls volants produïts per tota mena d'organitzacions i militants antifranquistes. L'exposició -comissariada pels historiadors Antoni Segura i José Manuel Rúa- l'organitza el Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona i la produeix el Memorial Democràtic de la Generalitat.
Es va presentar a Can Costa el llibre "Avi, et trauré d'aquí!" de Joan Pinyol i Colom. Aquest llibre és el resultat d'una promesa que va fer Joan Pinyol al seu avi Joan Colom. Joan Colom va ser exhumat d'una fossa comuna de Lleida i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. El seu net va adquirir el compromís de treure'l de la cripta on està actualment i tornar-lo al poble de Capellades. Joan Pinyol és llicenciat en Filologia Catalana catedràtic en ensenyament secundari i escriptor.
Es tracta d'un documental basat en fets històrics, però amb una visió actual, que combina el drama de la guerra i la memòria històrica amb la recreació moderna gràcies a la passió per la muntanya; el nexe que uneix els onze recreadors del Grup d'Estudis de Muntanya Antiga (GEMA). El regiment es va crear a partir de les Milícies Alpines, constituïdes l'agost del 1936, i es va nodrir bàsicament de membres d'Estat Català i de grups que se situaven en els sectors més radicals del nacionalisme. També hi havia gent procedent del CADCI, l'estudiantil FNEC o ERC. Majoritàriament, els seus integrants eren persones amb certa formació paramilitar i excursionista. De fet, hi havia gent de la Unió Excursionista de Catalunya. El regiment es va integrar en l'Exèrcit Popular de Catalunya i va establir-se a la Molina, on va fer tasques de vigilància fronterera. Però a mesura que el conflicte avançava, va participar en la defensa del front d'Aragó i en la Batalla de l'Ebre, a ser molt valorat com un regiment disciplinat. També es va mobilitzar per plantar cara als grups anarquistes incontrolats de la Cerdanya. Quan el govern de la República va assumir tot el comandament de les forces militars, el regiment pirinenc es va integrar en l'exèrcit popular de la República.
Un dels seus caps va ser Josep Maria Benet i de Caparà, oficial ferit greument durant la guerra i que després va participar en la Resistència francesa. De retorn a Catalunya, va ser empresonat un temps. Era advocat i en els inicis de la Transició va col·laborar amb Ramon Trias Fargas, dirigent en aquell moment del partit Esquerra Democràtica de Catalunya.
La presentació va anar a càrrec de Felip Solé, autor i director del documental, i David Burillo, realitzador, i la recreació històrica a càrrec del Grup d'Estudis de Muntanya Antiga. A la sala gran de Can Costa van poder explicar com es va realitzar el documental i la història que hi ha darrere del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya, a les ordres de la Generalitat). Després hi hagué una taula rodona en la qual van participar en Felip Soler, David Burillo i el públic de la sala.
