1995. Rafel Ribó i Massó

Amigues i amics,
Ciutadania de Taradell,
Il·lustre Corporació Municipal,
Benvolgut Sr. Alcalde:

Sentint les paraules de la Isabel Campos presentant la Festa, per un moment he pensat que el pregó ja estava fet. En qualsevol cas és un honor per a mi pronunciar el pregó de la Festa Major de Taradell d'enguany. I ho és, entre molts motius, per la llarga història i tradicions d'aquesta vila. Per exemple, l'any 1993 celebràveu els 1.100 anys del Castell, i els seus senyors, ja des de mitjans del segle XIV, tenien la facultat de «Mer imperi» o poder de plena jurisdicció sobre tot el que pogués esdevenir en els territoris dels seus dominis.

Diu el Programa de la Festa que qui us parla ha estat 18 anys vinculat a aquesta població. Jo vos ho explicaré en termes molt personals: Taradell per a mi significa el record de la meva infantesa i els anys de formació, aquell període en què un ésser humà és més receptiu per a recollir lliçons de totes les experiències.

Foren 18 anys, estius, però també dies d'hiverns, Pasqües (quin record de les caramelles!), i d'altres ocasions. Això em porta la imatge viva de qui em va dur al món, la meva mare educant-me a Taradell. Ella va morir ara fa ja tres anys, però avui hauria gaudit de la vostra Festa i de veure alguns resultats de la seva pedagogia en el meu pregó. Avui m'acompanya el meu pare, ell també m'ensenyà a Taradell allò que fa que hom estimi el seu país, el civisme. A can Ribó, pares i fills, amb alguns germans aquí presents, tots érem i som taradellencs per vocació.

Vivíem al Bon Oreig, a «Les Torres», quatre cases iguals, on gaudíem de la companyia i ajut de persones tan amables com en Pepet, la Carolina i la Roser. Allà em varen cuidar dones com la Mercedes, la Filo o la Maria. Jugant vaig fer les meves primeres amistats: els Granados, els Sagrera, els Rovira, els Cugat, els Vidal, els Krauel, etc... i també al costat de les Torres s'instal·laren els meus parents Vila Fradera i Vidal Regard.

Jugàvem, corríem, practicàvem esports com ara l'excursionisme, el futbol, el tennis i, llegíem, fins i tot vàrem muntar unes senzilles representacions teatrals. Al mateix temps, sense adonar-te'n, aprenies de la realitat social que t'envoltava.

A Taradell vaig veure de prop el que en deien «fer de pagès» allò que en aquells anys (parlo del 1950 al 60) era ben visible a un nano de la ciutat, imatges rurals que avui semblen lluny del món audiovisual que mamen els nostres infants. Observava encuriosit el llaurar, el batre, gaudia de les anades al camp en carro amb en Jaume de Masgrau, i anàvem a buscar la llet a Ca l'Angeleta.

És aquí on vaig sentir per primera vegada les sirenes de les fàbriques (com la Costa i Font, la més propera) que em descobrien una dura i quotidiana faceta del món del treball, d'un món en què, com després m'assabentaria, es reprenia la difícil lluita per a les condicions laborals i per fer avançar els drets de la igualtat.

Aquí vaig rebre també instruccions de la mà dels mossens Jaume i Vilacís, dels aleshores seminaristes Pladevall i Faro. Vaig veure per primera vegada artesans i professionals tan autèntics i actuals com en Josep Godayol «el Mut», o com la fleca de Can Mont-rodon, o aquell qui m'adobava el meu mitjà de transport infantil, en Quico «el ciclista». Sovint anava a comprar als comerços que ens proveïen com els queviures a Ca La porta, a can Ramírez, a la Magdalena, les medicines que ens receptava el Doctor Serdà a la farmàcia de la plaça, etc.

Podria estendre'm en els records sobre llocs, paratges i contrades que vaig conèixer amb les passejades i jocs: les anades com una peregrinació familiar a Puig-l'agulla, les banyades a Gurri amb algun ensurt per causa dels llangardaixos, la terra volcànica i la recerca de fòssils marins, el contemplar el Pirineu des del Canigó fins a Puigllançada, les corregudes a l'entorn de masies com l'Esquís, Pratsevall, la Vallmitjana, el per mi nom mític de Goitallops amb l'Octavi o sa mare que feia uns esplèndids matons, fenòmens de la natura tan singulars com el Pi Gros o els Barretets, les Set Fonts, les anades amb bicicleta cap al Mercat de Vic baixant amb precaució pel tancat revolt de Santa Eugènia i tornant damunt del sostre dels cotxes de línia Prat, la curiosa configuració dels carrers i les cases, com el carrer Sant Sebastià, construïts directament sobre roques, aleshores encara ben sobresortints, etc.

Jo ara visc lluny de Taradell, però, paradoxalment, moltes i diverses activitats m'hi han aproximat. Recordaria aquí als anys setanta les reunions de l'Assemblea de Catalunya que fèiem pels boscos de la comarca d'Osona. També hi havia gent de Taradell lluitant contra la Dictadura franquista i per les llibertats nacionals de Catalunya.

Darrerament m'han unit a Taradell noves amistats que he fet a partir de la pràctica del muntanyisme amb persones relacionades de fa temps amb aquesta vila com la Núria Machordom i en Conrad Blanch.

Ara, el meu esbarjo, el gaudeixo principalment a la Cerdanya, però dut per la curiositat i l'estima he trobat algunes aixeres molt antigues que relacionen directament o indirecta aquestes terres.

Fixeu-vos: A la Cerdanya i al Conflent s'origina fa molts anys l'enfrontament entre nyerros i cadells, qüestió on s'hi varen implicar molta gent de Taradell com en Carles de Vilademany, baró d'aquesta vila.

O ara penseu en el cas d'en Rocaguinarda, el famós bandoler «Perot lo Lladre» que freqüentava aquesta contrada (molts de nosaltres hem visitat les cuines d'en Rocaguinarda prop de l'Enclusa). Doncs aquest personatge va ballar a la Festa Major de Das, a la Cerdanya, pedrenyals en mà, l'any 1607. I fou una autoritat del Capcir, en Dalmau Descatllar, alcaid de Puigbaldador, futur Governador de Vic i l'encarregat en nom del virrei de perseguir aquell bandoler.

En tot aquest discurs recordar és preconar, és lloar. És així que he intentat mostrar-los una part de la meva vida lligada estretament a aquesta vila, com a prova d'agraïment però també com una ocasió per subratllar també aquells pensaments d'actualitat que emanen de la visió de Taradell. Aquesta població ha estat sempre una mostra de l'evolució del nostre país, Catalunya, i crec que aquestes reflexions que els faré a continuació en són una prova.

En primer lloc, aquesta era una vila on, a més de l'agricultura, es depenia en gran mesura del tèxtil. No oblidin vostès que ja des del segle XIV hi havia aquí «paraires i teixidors». Avui plantegem dubtes sobre el futur del treball, especialment per als joves i per a les dones. Doncs bé, fa temps que a Taradell es va anar reorientant les formes de producció per tal de pal·liar els efectes d'aquella crisi.

En segon lloc, l'estiu passat Catalunya va patir un gran dany ecològic a causa del foc. Una societat civilitzada avui també es mesura pel grau de consciència sobre l'ús dels recursos del planeta. A Taradell es pot tenir clar què significa la protecció de la natura i del medi. La necessitat de regeneració del que es cremà a l'incendi de l'any 1983 n'és una mostra.

Molt en relació amb l'anterior, podríem parlar del significat de la propera inauguració d'un tram de l'eix transversal de Catalunya. Hem de deixar de plantejar la constant millora de les comunicacions i infraestructures. I cal fer-ho amb una dimensió de profit col·lectiu, com el que ofereix un bon transport públic. Quanta gent ha passat al llarg del temps per l'estació Balenyà, Tona, Seva i Taradell! Doncs pensem, per exemple, quan ens manca una línia ferroviària eficient i ràpida Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà-Tolosa de Llenguadoc. D'això també se'n beneficiarien Osona i Taradell.

D'altra banda Catalunya, fet singular, requereix una especial atenció cultural. Taradell ha tingut sempre una alta estima per la cultura. Amb quin legítim orgull es presentaven les dues cobles els Lluïsos i la Genisenca (aquesta darrera l'acabem d'escoltar amb fruïció). I avui a la vostra població existeixen una munió d'entitats i associacions culturals i esportives. I per això mateix cal felicitar-vos per l'obtenció de l'Institut d'Ensenyament Mitjà.

Finalment, pel que fa aquestes reflexions i a risc que algú cregui que porto l'aigua al meu molí, us recordaré que corren temps molt confusos i difícils per allò que en diem la política. Però la Política amb majúscules, en sentit clàssic, o sigui amoinar-se per la solució dels problemes col·lectius, és una de les tasques més nobles que pot fer una persona. I a Taradell hi ha gent molt maca i preparada per fer això i per fer-ho solidàriament amb els d'aquí i amb els qui són de ben lluny. Taradell, dins de Catalunya, forma part del procés d'unió europea, i vivim entre les societats més avançades i riques de la terra. Però justament per això hem de ser profundament solidaris amb aquells altres pobles, llunyans del nostre, que viuen en condicions infrahumanes, fet punyent que ens mostra una faç contradictòria del progrés de la humanitat a les portes del segle XXI.

Voldria acabar aquest pregó agraint altra vegada i molt sincerament a aquest poble i a la seva gent tot el que jo he rebut de vostès. I avui ho puc fer en aquest envelat que fa tant de goig, ple de gom a gom.

Senyor Alcalde, amigues i amics de Taradell, moltes gràcies per tot el que m'heu ofert durant tota la meva vida. He citat una sèrie de noms que he recordat. També vull expressar les meves gràcies a aquells que hagi pogut oblidar.

Us desitjo una esplèndida Festa Major. El Programa ho és, i estic segur que la participació popular també ho serà. Us demano que em continueu considerant un taradellenc més. Per sempre a la vostra disposició. Mercès.

Rafael Ribó

Agost 1995