Conrad Blanch i Fors, pregoner 2010

Senyor Alcalde, membres de la Corporació, taradellenques i taradellencs, amigues i amics tots, Voldria agrair en primer lloc la gentilesa de l‘equip municipal, i molt especialment la de l'Alcalde, en confiar en la meva persona per fer aquest pregó que inaugura la Festa Major d'enguany. Us he de dir que m'ha honorat moltíssim, que em fa molta il·lusió de ser avui aquí, i molt particularment aquest any que, com sabeu, celebrem, aquests dies, el 25è aniversari de la primera ascensió catalana al cim de l'Everest.

I Taradell va tenir en aquesta ascensió un gran protagonisme. Sens dubte aquesta fita ha estat un dels meus vincles forts amb Taradell. Tanmateix, l'origen d'aquesta relació és quelcom més proper: la família de la Núria, la meva dona, ja venia a passar les vacances d' estiu al poble, des de l'any 1960. I aquest va ser també el vincle inicial meu i dels nostres fills amb la vila. Algunes vegades he preguntat a la Núria quina era la raó d'escollir Taradell com a poble d'estiueig. La resposta que recorda, sempre en paraules de la seva mare, és que “Taradell és un poble molt bonic, sobretot pels seus voltants; hi ha molts racons, boscos i fonts que fan que cada dia puguis canviar de lloc per passar-hi la tarda”. El lloc ideal per passar unes vacances en família.

L'agost de l'any 1980 jo tornava d'una expedició al Karakorum, a l'Himàlaia del Pakistan, concretament al cim del Gasherbrum II, de 8035m, i ja un cop a Taradell, vaig entrar amb el meu sogre, el Vicenç, al local del Centre Excursionista. Quasi sense adonar-me'n, uns dies després, ja estava passant les diapositives d'aquesta expedició. Va ser un primer punt d'unió amb el Centre i amb la gent de Taradell que ja mai més no es trencaria i que s'aniria enfortint amb els anys. La primavera de l'any 1982, en una entrevista publicada al butlletí del Centre, jo deia: “L'entitat té i tindrà un paper molt important en la vida del poble”. I no em vaig equivocar. Ara bé, una entitat no és res sense les persones que li donen vida. I aquí us he de dir que ja des d'un inici el Centre ha tingut una forta empenta gràcies al caliu i la visió que li han sabut donar les persones que l'han portat. La meva ferma amistat amb en Josep Munmany, president en la primera època i després Alcalde de la Vila, ha estat un fil conductor de la meva relació amb l'entitat i el poble de Taradell. Li vull agrair molt aquesta fidelitat al llarg d'aquests anys i també vull agrair l'escalf de molts companys del Centre, com en Lluís Godayol, la Maria Carme Sañé i en Josep Camps, entre molts d'altres, que no puc anomenar un per un però que ara també vull recordar i que sempre heu estat al nostre costat, fins arribar avui amb la persona de l'actual presidenta, Carme Delgado.

La complicitat amb l'Everest arrenca amb el Mercat del Ram de Vic del març del 1983, quan en un estand del Centre presentàvem el que seria la primera expedició “Caixa de Barcelona a l'Everest” i quan també amb la Carme Ausió fèiem una gestió a Casa Tarradellas, per poder comptar amb els seus apreciats productes carnis, bàsicament pernil curat i espetec, que ens ajudarien a trencar la monotonia alimentària dels molts dies d'expedició. Com ja sabeu, la primera expedició va haver de renunciar per les adverses condicions meteorològiques, però amb el ferm compromís de tornar-hi. I així va ser. L'estiu de 1985, realitzàvem la segona expedició, que, finalment, un 28 d´agost de fa vint- i -cinc anys, després de diversos intents, va assolir el cim de l'Everest. Quina alegria i quina felicitat tan gran representava aquella fita, i sobretot, com es va viure aquella nit d'estiu a Taradell on la Núria, els nostres fills i la resta de la família, avis, germans, nebots van compartir amb emoció, amb molts de vosaltres, aquell moment màgic que tants esforços havia requerit. Catalunya havia assolit el sostre del món i aquí a Taradell es vivia amb la màxima intensitat. L'arribada a l'aeroport de Barcelona va ser inoblidable i allà hi havia una nombrosa representació de Taradell amb una gran pancarta que deia: “Sempre hem cregut en vosaltres”. “Teniu el banderí a dalt”. Aquestes van ser les meves primeres paraules a Josep Munmany ja que en Toni Sors havia portat el banderí del Centre a dalt de l'Everest, privilegi que va compartir amb el banderí de la seva entitat, l'Agrupació Científico - Excursionista de Mataró. Cap més entitat excursionista de Catalunya no va tenir aquest honor.

Uns dies després, es feia la celebració al local del Centre, ple de gom a gom, amb una emocionant trobada i compartint les primeres diapositives de l'expedició. Aquell mateix novembre s'inaugurava el monument commemoratiu a la plaça de l'Everest, obra dels escultors taradellencs Josep Ricart i Joan Coll, que deixava establerts, d'una forma molt tangible i per sempre, els lligams de l'Everest amb el poble de Taradell.

L'any 1987 en Toni Sors ens va deixar al Lhotse Shar, muntanya de l´Himàlaia de 8.400m. La seva pèrdua va ser molt sentida i com a prova de reconeixement a la seva estimada persona, en Toni té avui un carrer a la vila, que porta el seu nom. El temps ha anat passant i a Taradell hem celebrat el 10è, 15è i 20è aniversari de l'ascensió, sempre amb el testimoni gràfic de la mà de l'amic Ramon Curtics. El suport i l'acollida que els expedicionaris hem tingut sempre a Taradell, ha fet que el primer vincle amb la meva persona, s'ampliés a tots els membres de l' equip, que han trobat i estimat aquesta manera de fer de la gent de Taradell. I per tant no és d'estranyar que avui estigui fent aquest pregó i dir-vos que serà un honor per a tots nosaltres celebrar els 25 anys de l'ascensió el proper dia 28 d'agost, també aquí amb un programa molt engrescador preparat amb molta il·lusió per l'Ajuntament i el Centre de Taradell.

Per acabar aquesta part més personal, més enllà del gran projecte que ha estat l'Everest, el meu lligam amb Taradell m'ha permès conèixer i apreciar un món proper, ple de vida i d'oportunitats per fer-hi excursionisme, passejades, descobertes del seu conjunt patrimonial, de les seves festes i tradicions, i molt especialment valorar la relació amb la gent, veïns, amics, relació establerta, moltes vegades, en llargues tertúlies al bosc o al pati de casa. Guardo molt bon record de les activitats més esportives, com la marxa Rupit - Taradell, amb la pujada que es feia abans al cim de Taradell, l'Enclusa de 868m, just en el moment en què el defalliment començava a notar-se; de les caminades i, per ser més clar, corregudes, de la Festa Major, cada any diferents; de l'anada al Matagalls, passant pel Coll de Taradell, Sobrevia i Font Pomareta. També tinc un gran record de les passejades familiars i de descoberta dels racons del poble: la Font Gran, el Pujoló, Pratsevall, Panedes, el Pujol...; i dels llocs més emblemàtics, com Mont-rodon, les cuines d'en Rocaguinarda, i molt particularment el Castell de Taradell per la seva ideal situació i per la gran vista que ofereix tant de la plana de Vic com del Montseny i Guilleries.

I anant una mica més lluny tinc encara molt presents les excursions fetes amb companys i companyes del Centre a cims del Pirineu i més recentment la travessa de la bonica Vall del Madriu a Andorra compartint l'experiència amb en Lluís Verdaguer i l'Albert Ledesma, entre d'altres.

La vida d'un poble es defineix també per la seva capacitat associativa i pel manteniment de les festes i tradicions. I aquí, crec sincerament que Taradell ho ha sabut fer. Disposeu d'un conjunt d'entitats esportives i culturals molt representatives, només esmentar, com a exemple, la Unió Deportiva, l'Esbart Sant Genís i les Cobles Lluïsos i Genisenca. I si parlem de Fires, la dels Caçadors, la més antiga d'aquesta especialitat que es celebra a l'estat Espanyol, o la Festa d'en Toca-sons. Aquesta forta projecció en l'àmbit cívic té una magnífica concreció en aquest Centre Cultural Costa i Font, amb una excel·lent biblioteca que porta el nom d'un il·lustre i estimat vilatà, l'Antoni Pladevall. En aquesta biblioteca, hi trobarem de nou un lligam amb l'Everest amb la propera inauguració, el dia 28 d'agost, d'un espai específic dedicat a aquest tema. Teniu una llarga història que arrenca l'any 893 quan es parla per primera vegada del terme del Castell de Taradell que va donar el nom a la població i de la qual us en podeu sentir orgullosos.

Taradell és avui un poble amb empenta, amb qualitat de vida amb bon serveis i equipaments, molt atractiu, i que ha tingut una notable transformació urbanística, mantenint un creixement sostenible. El posicionament ben merescut de Taradell com a vila residencial ha fet augmentar notablement el seu cens. Aquesta manera de fer i de ser que demostra Taradell, em porta a reflexionar a l'entorn d'un concepte d'una gran profunditat i abast: la identitat, entesa en el sentit més ampli, de persona, de poble, de país o de nació. En un moment en què, més que mai, patim no solament amenaces sinó reculades importants en el nostre dret legítim de “ser”, l'única resposta sòlida que tenim és defensar i enfortir la nostra identitat entesa com un conjunt de valors, tradicions, símbols i creences, que ens han anat marcant al llarg dels anys, i en base a l'esforç i al treball diari ens han permès arribar al que som avui. I Taradell crec que és un clar exemple de com un poble ha sabut cohesionar tots aquests elements, per fonamentar un caràcter i un estil de vida arrelat al país i a les tradicions, però amb visió i empenta de futur.

L'Everest ningú no ens el pot prendre. El varem lluitar i el varem aconseguir amb convicció i esforç personal. Tampoc no ens podran prendre mai aquesta voluntat de ser i de fer a què ara em referia. I aquesta manera de fer hauria de ser extraordinàriament oberta a les persones, a les idees i als coneixements. Penso que tots hem de lluitar per mantenir una forma de viure més humana, més propera, que ens permeti conèixer-nos, dialogar i col·laborar per poder resoldre els molts problemes que se'ns presenten dia a dia.

I ja per acabar jo voldria animar-vos a mantenir el vostre tarannà tenaç, obert, emprenedor i acollidor. Estic convençut que en aquest entorn ple d'oportunitats Taradell i la seva gent, tots vosaltres, sabreu concretar amb la força de les vostres idees un futur engrescador. La Festa Major és una de les millors ocasions per dur a terme algunes de les coses a què em referia. Aturem per un temps la rutina. Estem de festa grossa, estem de Festa Major en honor de Sant Genís. És un bon moment per relacionar-nos, per oblidar el que ens separa i trobar el que ens uneix i també deixar a part, encara que sigui per uns dies, aquelles preocupacions legítimes que ens amoïnen. Participem i fruïm amb alegria tant com puguem de la Festa. Així doncs us desitjo que sentiu i viviu amb molta intensitat aquesta Festa Major. Visca la Festa Major Visca Taradell.