1992. Lluís Rovira i Masnou

Sr. Batlle, membres del Consistori aquí presents, gentils pubilles, vilatanes i vilatans.

Quan se'm va encomanar que fes de pregoner o de la nostra Festa Major d'enguany, vaig experimentar dues sensacions ben distintes: la primera fou d'una certa estranyesa, barrejada amb un determinat grau de por; la segona, i la que ha predominat després de meditar-ho força, fou la de satisfacció i, si voleu, d'orgull, de legítim orgull.

He dit estranyesa: sempre havia pensat que el pregoner havia de ser una personalitat del poble, com un Mn. Pladevall, posem per cas, o algun personatge forani que gaudís en el seu moment d'una certa fama com l'actor Lluís Canut, en «Rafeques». Cap d'aquests no és el meu cas. Però, després de considerar-ho, vaig trobar que potser tenia el millor dels títols per estar ara i aquí fent aquest pregó: ser fill d'aquest poble. Així que vaig passar de l'estranyesa a la por, o, si ho preferiu, al respecte que produeix haver de parlar davant de tots vosaltres. Però em vaig dir que, si altres ho havien fet abans, com seria que la vostra condescendència no perdonés la meva migrada oratòria? Després d'aquests raonaments, que espero que no siguin errats, vaig passar a la segona fase: la de satisfacció i orgull.

Perquè no deixa d'ésser causa d'orgull poder dirigir aquestes paraules als vilatans de tota la vida i als foranis, la major part dels quals fa ja tants anys que resideixen o estiuegen a la nostra vila, que bé els podem considerar uns altres vilatans.

Dit això, potser que passi ara al tema que més ens interessa: la Festa Major. I començo amb dos breus interrogants: Per què una Festa, si molts dels qui aquí estem disfrutem de vacances? Té raó de ser en els nostres dies una Festa Major? Puc donar unes quantes raons a favor del sí, naturalment. La primera raó és que una Festa mai no es posa malament a ningú: això és un axioma i em penso que no cal malgastar ni paraules ni temps per demostrar-ho.

La segona raó és d'un caire més sentimental: es tracta de poder anar continuant una tradició antiquíssima i una de les més arrelades al nostre tarannà, a la nostra manera de ser poble. Els qui ja comptem un bon grapat d'anys i lògicament hem anat veient diverses Festes Majors, hem vist com aquesta anava evolucionant, com s'anava transformant: des d'una Festa Major pensada, realitzada i finançada per un grup o una penya d'amics i companys amb tots els riscos que això comportava: (guanys? pèrdues? plourà o no plourà? Omplirem l'envelat? i, en tot cas i sempre feina, molta feina, molta son i força maldecaps), fins a l'actual, organitzada per una Comissió de Festes, recolzada per l'Ajuntament, en especial des del punt de vista de les finances, i amb la col·laboració de tantes i tantes Entitats...

Des d'aquest punt de vista, ningú no podrà negar que la Festa actual és més de tothom (en últim terme està finançada entre tots). No vol pas dir això que abans la gent no hi participés: m'atreviria a dir que ho feia més que ara, abans, no es feia, entre altres coses, perquè eren comptats els qui es podien permetre el luxe d'uns dies de vacances). Cadascú dels qui estem aquí tenim a la memòria Festes Majors ben diverses, ben diferents. Millors? Pitjors? Les respostes segurament serien també ben distintes... I no crec que intentar d'esbrinar-ho ara i aquí sigui la meva tasca.

Hi ha encara una tercera raó a favor de la Festa. De la mateixa manera que una persona, quan se'n va a caminar, i es cansa, quan arriba a aquell indret que li sembla bonic, s'hi atura i ho aprofita, no només per reposar i reprendre forces, sinó que ho fa també per disfrutar d'aquell paisatge que s'ofereix a la seva vista o d'aquell racó que tantes vivències li recorda, quan troba que ja s'hi ha estat massa estona (el temps passa inexorable) i que ja s'ha refet suficientment continua el seu camí; així mateix és convenient que un poble treballador, feiner com el nostre —qui en dubti que llegeixi L'Anuari de la Revista de la Festa Major d'enguany— s'aturi, faci vaga per uns dies, deixi a un cantó la seva feina, les seves preocupacions i neguits, i es reuneixi amb parents i amics per reposar i celebrar amb la resta de veïns la Festa Major. Perquè no és aquesta una festa qualsevol. Aquesta és la Major, la més gran, la festa de les festes, la mare de les Festes i cal donar treva als problemes.

I aquesta és la meva missió com a pregoner, de les festes d'enguany convidar-vos a celebrar, millor encara, a concelebrar aquesta Festa. Perquè una Festa sempre és més Festa si es fa en comunitat, si no deixem a un cantó la idea de festa del poble, la festa de tots, vells i joves, xics i grans, del poble i de fora del poble.

A la nostra Festa tothom hi és convidat i benvingut. I res més. Només em resta desitjar-vos una bona Festa Major i a disfrutar... que són quatre dies!

Lluís Rovira i Masnou