2002. Albert Ledesma i Castelltort

Per la cara que feia en Josep M. Sans quan em va venir a casa a demanar-me si volia fer el pregó de la Festa Major d'enguany, crec que esperava trobar per part meva una resistència ferma i difícil de vèncer. La meva ràpida resposta, en sentit afirmatiu, el va deixar relaxat, amb la sensació d'haver fet els deures encomanats. Al cap d'uns quants minuts, quan havia pogut reflexionar el que significava el meu sí, la cara de preocupació per la responsabilitat acceptada era la meva. Espero que d'aquí a uns minuts es pugui transformar en un rictus de tranquil·litat per haver complert les expectatives que de mi s'esperen i de les que vosaltres sou mereixedors.

Crec que cap dels assistents en aquest acte pensa que sóc un irresponsable o un amant del risc per acceptar, sense pensar-m'ho dues vegades, un repte com aquest. El fet que Taradell em demani que obri la Festa Major de l'any 2002 significa moltes coses per a mi, totes elles positives. Per tant, no em vaig dubtar ni un moment, no podia dir que no.

La meva infància va ser feliç i sense gaires preocupacions en una barriada d'Esplugues de Llobregat, anomenada Finestrelles. En aquells anys això significava viure a la muntanya, enmig de la natura i allunyat dels pocs cotxes i altres enginys moderns que ara sentim com a imprescindibles. A mesura que em vaig anar fent gran, tot just un adolescent, va néixer en mi el somni d'esdevenir un metge de poble. Dic un somni però podria dir-ne una utopia. En primer lloc era un estudiant molt poc aplicat, la meva família no disposava dels recursos suficients per tal que jo cursés estudis universitaris i la tradició de la meva família no inclou antecedents coneguts en el món de la medicina. Després d'uns llargs anys, vaig assolir la primera part del meu somni particular, ser metge; la segona, ser metge de poble no havia caigut en l'oblit. Crec que els meus avantpassats d'Aragó, la meva iaia paterna era de Saragossa, tenen alguna cosa a veure en la meva actitud de tossudesa davant dels reptes vitals.

Taradell va aparèixer en aquest somni de forma casual, sense estridències, amb força, i va acabar convertint-se en la peça més important per consolidar l'apassionant i complicat trencaclosques en què es va convertir la meva inseparable aposta professional i vital.

Bona part d'aquesta casualitat és imputable a la Carme, la meva dona, nascuda a Oristà. El fet que els seus pares visquessin a Sant Julià de Vilatorta va ser determinant per fer coincidir el destí de les nostres vides amb el de Taradell.

Malgrat que vaig descobrir Osona a principis dels anys 70, el meu primer contacte formal amb Taradell i la seva gent es va produir l'any 1985, en una reunió a l'Ajuntament. Des d'aquell moment i sense ser-ne conscient Taradell i jo hem unit el nostre destí, espero que per molts anys des de la meva perspectiva, i amb tota seguretat insignificants en la llarga història d'aquest poble, un poble i una gent que sempre han demostrat la seva generositat per acollir les persones que hi han vingut a viure per integrar-s'hi.

Segurament molts de vosaltres us preguntareu per que una persona com jo volia arribar a ser metge de poble en un moment en què el prestigi social d'aquesta figura estava, i està, en declivi. Bé, la resposta per mi és molt senzilla, en aquesta figura hi ha un conjunt de valors personals, culturals i socials que malgrat no estar de moda són del tot vigents i necessaris per fer una societat més justa, en què el respecte per a la vida i per la mort siguin els fonaments d'un futur construït des del diàleg, la prudència i el sentit comú.

En la meva utopia, Taradell és, ara, l'expressió viva d'un conjunt de valors, actituds i estils de vida que volen demostrar al món que és possible mantenir vigents tradicions, cultures i formes d'organització social arrelades en la nostra història. Tot això sense abdicar d'un present ple de modernitat, adaptat a les noves situacions i demandes socials o veïnals.

Ben segur que els nascuts a Taradell sovint, viviu com a normals fets o situacions que no ho són tant en altres àmbits geogràfics del nostre país. A mi, des que visc entre vosaltres, sempre m'ha sorprès la solidaritat que demostra la gent de Taradell. L'actitud d'ajut entre veïns és una forma d'entendre la vida que fa possible que moltes persones puguin seguir vivint a casa fins al final de les seves vides, malgrat estar soles. Des d'aquesta actitud de relació interpersonal, sorgeix una xarxa popular que es posa de manifest a través de nombroses entitats i que fan possible que aquesta vila de Taradell tingui una capacitat per generar activitats i iniciatives molt superior al que hom esperaria d'un poble com el nostre.

En aquests 17 anys, en què la meva vida ha estat íntimament lligada a Taradell, he vist com un poble bonic i ple de condicions naturals sabia sortir d'una situació conjuntural marcada per la transició política i entrar en un llarg període de desenvolupament en el qual ha estat determinant el fet de la recuperació i consolidació democràtica municipal.

La vila de Taradell ha sabut entrar en la modernitat sense abdicar dels seus valors culturals, socials i veïnals de què abans us parlava. Com ha canviat el nostre poble en pocs anys! Tot és més ordenat, més acabat, més fet. Abans, quan anaves a França o a altres països d'Europa, pensaves quins pobles tan bonics i ben cuidats, senties certa enveja de la seva situació. Ara podem sentir ben orgullosos del nostre poble, segurs que podem fer moltes més coses per tal de millorar-lo però conscients de tot el que hem avançat.

Crec que l'encert d'aquest canvi rau bàsicament a haver recuperat molts dels espais, monuments i edificis que per diversos motius havien caigut en el desús i que ara tornen a formar part del nostre patrimoni. La majoria de vegades, per no dir totes, se'ls ha donat una funció necessària pel als vilatans de Taradell. Tot això s'ha complementat amb nous equipaments i serveis que fan d'aquesta vila un exemple d'urbanisme rural que cal seguir. La Font Gran, Can Costa i Font, el nucli antic, l'església, el Castell de Taradell són exemples d'una encertada recuperació. El col·legi de les Pinediques, el nou Institut, el pavelló d'esports, els habitatges dels Vilademany i tants d'altres exemples són la resposta de Taradell a les necessitats dels seus veïns. Totes aquestes accions municipals, les iniciatives particulars per mantenir viva l'activitat econòmica després d'una important crisi industrial viscuda als anys 70 i 80, el vigor de l'activitat cultural i el respecte d'un entorn natural privilegiat han configurat un vila moderna, ben dotada de serveis i molt atractiva per viure-hi.

Taradell ha de ser conscient que un dels seus principals actius són la natura i la gent de pagès que hi viu i la cuida. De la capacitat del nostre poble per mantenir aquesta relació en l'àmbit de la simbiosi, en depèn bona part de l'èxit del seu futur. Si girem l'esquena al món rural, impedint que pugui seguir vivint de la natura sense que perdi el tren de la modernitat, haurem perdut bona part de la nostra identitat.

El món rural també ha de fer un esforç per fer compatible el seu futur i la seva prosperitat amb el respecte al medi natural. El món rural de Taradell no ha perdut el tren i segueix estant ben situat per ser un dels motors de prosperitat d'aquest poble. Crec que l'esforç de la gent de pagès per mantenir-se en un sector poc afavorit ha de ser reconegut per tothom. Els seus esforços per adaptar-se i trobar noves activitats econòmiques, com les gastronòmiques o les turístiques, són bons exemples de com afrontar els reptes de futur, tot fent compatible la prosperitat amb el respecte a la natura.

Recuperant la metàfora del metge de poble ara sento Taradell com una cosa molt meva, que necessito cuidar i servir per ser agraït a tot el que he rebut. No oblido que gràcies a vosaltres les meves filles han pogut viure la major part de la seva vida en un ambient que ha estat determinant per incloure en la seva educació els aspectes humanístics de les relacions personals, el respecte a la persona, la solidaritat, la convivència, el lleure respectuós amb elles mateixes i amb els altres, etc. I també han pogut estar molt a prop de la natura, que han après a respectar i cuidar. Que difícil hagués estat aconseguir el mateix vivint a Barcelona.

Avui, en aquest acte, per mi es formalitza una relació que fins ara era de fet i que us prometo escampar per allà on vagi. No sé si em mereixia ser protagonista d'aquest acte. Potser la meva aportació a Taradell ha estat minsa, en tot cas vull donar-vos les gràcies per aquesta oportunitat i vull dir-vos que és un honor ser avui aquí amb vosaltres. No dubteu que el meu compromís per Taradell i pels taradellencs es des d'ara més explícit i ferm. Em teniu a la vostra disposició pel que pugueu necessitar de mi.

Bé, tampoc vull oblidar que l'acte d'avui té per objectiu presentar i obrir la Festa Major del 2002 i no cal que sigui tant transcendent i seriós. Ara és el moment de pensar en la gresca que s'acosta i de viure els moments de lleure i diversió que cada any ens porta la Festa Gran del poble. Taradell també ha sabut mantenir i revitalitzar aquesta tradició tan catalana. Recordo com un bon grup de vilatans va treballar per incorporar en Toca-sons al programa de les festes, renovant-lo des de la tradició i escampant-lo per tota la geografia catalana. Ara consolidat com un dels actes més importants de la festa, s'ha convertit en un reclam que fa encara més gran la nostra festa.

Per acabar voldria dir que estic ben segur que tots els que som de Taradell treballarem per seguir dibuixant un futur en què el nostre poble sigui ell lloc on molts puguin fer realitat la utopia de viure integrant els aspectes positius dels canvis que comporta el pas del temps, sense necessitat de perdre els valors que ens aporta la nostra història i la nostra cultura.