1996. Joan Casanovas i Molist

Quan els membres de la Comissió de Festes em feren l'honor d'oferir-me l'encàrrec de pronunciar el Pregó de la Festa Major, la meva immediata reacció fou la de refusar mig esporuguit.

A pesar que la idea m'afalagava profundament, em vingueren a la memòria, el prestigi i la categoria dels qui m'havien precedit: un il·lustre historiador; un professor; una diputada al Parlament; un advocat il·lustre, degà dels advocats de Catalunya, president del Consell General de l'Advocacia Espanyola, i recentment condecorat Membre de la Legió d'Honor de la República Francesa, —des d'aquí, ja que probablement es troba entre nosaltres, li adreço la més càlida i efusiva felicitació— encara el més recent, un líder de la política i cap d'una coalició amb responsabilitat de Govern.

El pes i la diferència eren massa considerables. Però mentre donava voltes al meu magí per trobar les paraules d'agraïment i de refús, una veu interior m'anava insistint: "I per què no?". I vaig recordar, de cop, un concepte que el savi Plató exposava en un dels seus llibres: "En tota República ben regida, caldrà que entre els seus dirigents, savis i il·lustrats, s'hi trobi també algun home il·lustrat". I llavors vaig acceptar amb la confiança i amb la il·lusió que en aquest, diguem-ne parnàs, jo podia ocupar el lloc de l'home iletrat. També confiava en la benevolència del públic.

I aquí em teniu. Sense altres credencials i altres mèrits que ser un Taradellenc que ha nascut fa 83 anys, que ha crescut, s'ha casat i ha tingut fills i néts. I ha estimat el seu poble. I aquesta estimació, m'ha portat no sols a col·laborar i a plasmar damunt la tela els paisatges meravellosos del seu entorn, sinó a conèixer i a observar les vicissituds i els canvis que s'han esdevingut a través dels anys.

Un dels vehicles principals d'aquest canvi, jo l'atribueixo a la influència de la nostra Font Gran.

L'Antoni Pladevall, el dia de la inauguració del Parc de la Font Gran, ens va demostrar com durant uns anys, fou el vehicle econòmic de la Vila on s'hi crearen els gremis de Paraires, i l'usaven per rentar i tenyir la llana; i en la casa del Gremi, avui, ben aprofitada com a bar, hi feien les seves reunions; hi assajava el cor, i s'hi feia teatre.

Això, m'ho explicava en Joan Riera, l'avi Vilo, amb qui havia tingut llargues xerrades.

Però la meva coneixença, i els meus records més vius, es remunten als anys 30, en què la font era un element més popular.

Les cases, encara no disposaven d'aigua corrent; per tant, calia anar-la a buscar a la font. No hi havia neveres; per tant, si volien aigua fresca, calia anar a la Font Gran.

A més, altres condicions de vida feien de la Font un lloc obligat de reunió. Fixeu-vos.

De bon matí, d'un dia qualsevol, els safarejos, que estaven ubicats en el lloc on ara hi ha les taules de pedra, estaven rodejats de dones feineres, que a cops de picador, vigorosos i sonors, esbandien la roba bruta. (Val a dir, que algunes vegades també s'esbandia una altra mena de "roba bruta").

La Font, i més concretament els safarejos, eren La Gaseta del Poble.

Durant el matí, sempre hi havia qui amb un càntir a la mà, o amb una cistella de roba, pujava o bé baixava el camí de la Font.

El migdia es notava, perquè cada jorn i en aquella hora les mules de can Barfull, baixaven pausadament, amb pas calmós, ensopegant, i arrancant espurnes de les pedres que formaven el camí.

Xarrupaven l'aigua de la pica, goludament, i se'n tornaven amb parsimònia camí amunt, brandant el cap, i assotant-se les anques amb la cua. Pel camí, hi quedava un record fumejant i flairós del seu pas.

Les rentadores sabien que era l'hora d'arreplegar la roba apressadament, per preparar el dinar.

A les tardes, continuava el ritme del matí; unes altres dones seguien mantenint les converses animades, entre el ressò sorollós dels picadors.

Quasi sempre a la mateixa hora es veien baixar les figures populars de l'Adolfo pastisser ajudat pel seu germà Ramon.

Duien entre els dos, i penjat de dos samalers, una portadora o cubell de fusta amb nanses. S'aturaven davant de la pica de l'aigua i amb un tros de canal de zinc que penjaven d'una de les fonts, omplien del tot l'actual amb l'aigua fresca.

Després, empunyant els samalers, l'un darrere l'altre, emprenien la pujada animosament. Amb aquella aigua pastarien el pa per enfornar-lo la nit vinent.

Però l'hora gloriosa de la Font era cap al tard de les tardes d'estiu en què les minyones de servei que portava cada família estiuejant, ben empolainades, amb el seu davantalet blanc, i amb el càntir corresponent, es disposaven a proveir-se de l'aigua fresca entre la corrua dels nois del poble que les piropejaven, o bé, les esvalotaven, segons s'esqueia. Fins i tot els més modosos s'atrevien a demanar-los un traguet d'aigua.

«Pel camí de la Font Gran, ve l'amor a buscar aigua; sota el plàtan gegantí, la font canta una corranda.»

I la remor de la font es confonia també amb les converses vives de les parelles i la xerradissa dels pardals que s'abocaven entre les branques del plàtan frondós.

«Caminet de la Font Gran, quants idil·lis iniciaves, i quants càntirs s'han trencat, escoltant dolces paraules.»

I en molts casos, l'amistat acabava amb un sentiment més profund.

«Pel camí de la Font Gran ve l'amor mig tremolosa, amb el llavi somrient, com poncella mig desclosa.»

La conversa es feia més íntima i les mirades més fondes i insistents fins que un dia…

«Pel camí de la Font Gran ve l'amor on l'esperava; de les coses que ens hem dit, sols les sap Déu, ella i l'aigua.»

I acabava indefectiblement en un enllaç, on la sang nova i jove d'una forastera venia a enriquir els gens i a donar amb la seva saba un nou caràcter més obert i més universal als nous vilatans. Jo crec que la influència de la Font Gran va intervenir en la biologia dels Taradellencs.

Tenim per sort, a Taradell, dos símbols d'identitat inestimables. La deu meravellosa de la nostra Font, d'una riquesa més estimable que l'or, i també un Sant Patró excepcional: Sant Genís. Sant Genís d'Arlès, que fou introduït en la nostra terra per gent de l'altra banda del Pirineu, al moment de bandejar els moros en la guerra de Reconquesta.

Al segle X, als voltants de l'any 950, hi ha constància, segons mossèn Pladevall, de l'església de Sant Genís de Taradell; o sia, que fa més de mil anys que es fa Festa Major. Perquè fa més de mil anys que tenim un Patró.

Hi hagué una època sense Festa Major. Una època de terror, de por, de tristesa! No teníem Sant Genís, no teníem Festa Major! Un 25 d'agost, Sant Genís fou arrencat violentament del seu altar profanat… Però un altre 25 d'agost va entrar de nou a la seva Església en braços dels taradellencs que duien el seu nom, en mig de l'aclamació i l'entusiasme de tot el poble. I ell està doncs presidint el seu altar amb els braços estesos en simbòlic senyal de protecció. I amb ell, va tornar la pau.

«Deu-nos sempre Pau serena, Sant Genís nostre Patró». Recordem-nos d'Ell en la seva Festa.

«Quan tenim els tresors més grans al davant no ens n'adonem» escrivia l'autor brasiler Pablo Coelho. Tinguem doncs consciència d'allò que tenim i sapiguem valorar-lo i estimar-lo.

I potser que acabi, reiterant de nou el meu agraïment a la Comissió de Festes, per encarregar-me aquest pregó, i felicitar-los per l'encert i la varietat amb què han sabut organitzar aquestes Festes. Una salutació al magnífic Ajuntament, que el nostre Patró li doni encert, fermesa i paciència en la seva missió de regir els destins de la Vila. Que vetllin pel progrés, que dóna riquesa, i que no s'oblidin de fomentar la Cultura, aquell conjunt de costums i tradicions que conformen la vida d'un poble, que ressalta els valors espirituals i heroics d'una comunitat, que a la fi, és la que dóna grandesa al poble.

I per als Taradellencs malalts, xacrats o impedits; i per a l'avi del poble, la centenària Marieta Barfull, qui durant una centúria ha viscut tota la història del seu poble. Que Sant Genís els doni a tots, fortalesa, esperança, i una bona dosi d'alegria.

I per a tots, vilatans i visitants, que puguem gaudir de la nostra Festa Major amb Salut, Pau i Alegria.

Joan Casanovas

Agost 1996