2001. Enriqueta Forcada Coma

Ras i curt: Taradell és una vila bonica, envoltada de barris - urbanitzacions i masies.

M'explicaré: dic això perquè he passat més de la meitat de la meva vida en un d'aquests barris: el “del Gurri” com s'anomenava antigament a aquest veral i que a mi encara m'agrada de dir-ho així, el “sot”, com col·loquialment diuen alguns, ja que queda a la part baixa del terme, moltes vegades emboirat mentre al poble hi lluu un bon sol, o el barri “de Mont-rodon” com se'l coneix actualment.

Vagis per on vagis cap a Taradell, la porta d'entrada és un barri -o una urbanització, si voleu. Si véns de Vic, hi trobes la Plana de la Madriguera; si véns de Viladrau et rep la Roca; si arribes des de Balenyà, el barri de Castellets, o més endins Sant Miquel, i si véns a Taradell des de Malla, el barri de Mont-rodon.

Encara podríem citar-ne d'altres: el Vivet, Goitallops, etc.

L'origen d'aquests barris, en molts casos, han estat les masies que són les que gairebé sempre els han donat el nom: la Madriguera, el Gurri, la Roca, Goitallops...

Com podeu veure, torno als orígens, la pagesia, perquè sortosament Taradell està envoltat de nombrosos masos que li donen relleu i una característica especial al seu terme, encara avui.

Durant aquests anys m'ha plagut recórrer a peu els camins i caminets que porten a les diferents cases de pagès de Mont-rodon i veure les particularitats de cadascuna.

Dic que Taradell és una vila bonica, un poble ben cuidat, on s'ha sabut conservar el seu patrimoni històric adequant-lo als temps actuals: la Torre de don Carles, el Castell, la Sagrera, el Campanar o Can Met per citar-ne alguns.

També s'ha sabut conservar el patrimoni cultural, que és el nostre, el de Catalunya, a través de totes les entitats, les escoles, l'Institut, l'Arpa, el museu del Blat o aquest espai on som ara, el centre cívic “can Costa i Font”, en són una mostra.

I també la seva bona fesomia: carrers amb arbres i flors que, com un calendari vivent, ens indiquen el pas de les estacions, parcs infantils, zones verdes i cases restaurades, que fan que el qui hi viu o hi ve una temporada, el trobi un lloc agradable i acollidor.

Mica a mica, aquest bonic esguard, s'ha anat transportant també als barris.

Res de tot això hauria estat possible si no fos per les persones: aquestes són les que donem forma al poble, als barris, a les masies.

En aquest sentit podem dir que Taradell és un poble solidari i acollidor, que sap treballar en equip. En posaré dos exemples.

Permeteu-me esmentar el dissortat incendi de l'any 83, que de ben segur els que ja tenim uns anys, el tenim ben present. Recordo com molts de vosaltres l'últim dia de juliol d'aquest any: l'incendi de gran part dels boscos de Taradell. Quin treball d'Equip no va haver-hi! La gent del poble, dels barris, de les masies i de moltes persones que s'estimen o s'estimaven Taradell, com un sol home fent front al gegant destructor, salvant diferències i potser rancors, tots junts colze a colze, ajudant els bombers, ensenyant els camins, substituint, preparant menjars o begudes, fent guàrdia, etc. Va ser dur, però el resultat del treball de tots va ser fructífer.

El segon cas és quan en els anys 85-86, es va fer l'ampliació de l'edifici de l'escola El Gurri. Per diverses raons que no fan al cas, semblava un fet inviable, però la unió fa la força i va donar el seu fruit. La proposta de portar a terme l'obra va ser poc comuna, però el treball d'equip entre l'Ajuntament, el Departament d'Ensenyament, pares i mares i altra gent del Barri, ho va fer possible. Cadascú des del seu lloc i amb bona entesa va fer un bon treball col·lectiu. Ens en vam sentir orgullosos en el més bon sentit de la paraula, i el resultat no podia ser millor.

Podria citar d'altres exemples d'un gruix semblant, penso que tothom que de ben segur que en sap. Aquests fets demostren que les persones de Taradell sabem treballar en equip, tant en coses difícils com en les que no ho són tant. No és fàcil aquest tipus de treball ja que comporta molt d'esforç, d'entesa i convivència, però val la pena, ja que comporta una satisfacció col·lectiva i més unió entre tots.

Aquest treball comunitari no es dóna perquè sí, s'ensenya i s'aprèn, hi ha al darrere tota una tasca educativa, primer de tot de la família, ajudada —no substituïda— per l'escola i per tot el poble sencer, amb exemples com els que he esmentat.

I aquest sentit de viure en comunitat també es reflecteix amb el suport a les persones o famílies que ho necessiten, i per treballar per fer un món més just.

Un poble o barri, que sap ser solidari i compartir els problemes, també és un poble que sap fer festa. I Taradell en sap fer. Tornem a la pagesia. Abans, no pas molts anys enrere, se celebrava la festa de la sega o la matança del porc —que en alguns llocs encara es fa— i es reunia tota la família al voltant de la taula. També algun barri, com el de Mont-rodon, té la seva Festa Major; el sentit és el mateix d'abans: la gent del barri s'ajunten, conviden a familiars i amics, i fan festa.

Però allò que avui vinc a pregonar, a anunciar-vos amb gran joia, és la Festa Gran, la Festa de les festes: la Festa Major de Taradell. Tothom té cabuda en aquest gran treball d'equip: Ajuntament, comissió de festes, entitats, persones grans i joves de tota la vila. Dies per gaudir junts, per oblidar maldecaps i problemes de la vida quotidiana, dies de descans per disfrutar d'aquest extens programa que se'ns ofereix, compartint-lo amb la família, amb els amics, amb els veïns.

Abans d'acabar, deixeu-me donar gràcies al ple de l'ajuntament per haver-me donat aquesta oportunitat d'anunciar la Festa i haver-me mostrat la seva confiança. Val a dir que, per a mi, va ser una sorpresa i també un repte que vaig acceptar amb gust. Vull agrair també a la Pubilla la seva companyia, així com també a tots els taradellencs i taradellenques i a totes les persones que omplen aquest local.

Acabaré dient-vos que, si al poble on vaig néixer hi tinc les arrels, a la vila de Taradell, on he estat més de la meitat de la meva vida, hi tinc les branques i els fruits.

Gràcies, i bona festa!

Enriqueta Forcada i Coma
Agost del 2002