El llibre està prologat per l'especialista en bandolerisme Xavier Torres.

El punt de partida dels autors és qüestionar-se si el document del procés judicial contra Serrallonga, dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, és la font més fidedigna per conèixer la figura del bandoler ateses les circumstàncies en que va ser escrit. (És un document judicial,escrit per notaris, amb declaracions dels seus companys de quadrilla i la seva pròpia confessió sota tortura...) .

A partir de l'anàlisi del fenòmen del bandolerisme a casa nostra, situen la figura del pagès Joan Sala en aquest univers fora de la llei habitual de l'època .

El paper transgressor que jugàven les dones en les colles de bandolers és un capítol interessantíssim que inclou tota la recerca que els autors vàren fer sobre la figura de Joana Massissa, la darrera amant del bandoler. La seva seva declaració en el procés judicial contra Serrallonga obre molts dubtes: d'on era realment? era en realitat de Castelló d'Empúries o provenia de França? era vídua o casada?.

Finalment, els autors van remarcar que és inusual que la figura d'un lladre/ bandoler es recordi a través de les generacions com ha estat el cas de Serrallonga.

Cada època històrica ha reinventat de diferent manera la figura del bandoler: el darrer capítol del llibre descriu la visió dels seus contemporanis, la visió transmesa a partir de la literatura de canya i cordill, com passa a formar part de la tradició oral i apareix el Ball de Serrallonga, com esdevé un mite romàntic i quina és finalment la visió dels historiadors.

Els autors van assegurar que encara quedava Serrallonga per estona...

Isabel Graupera és llicenciada en Història de l'Art i Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona. És experta en documentació de col·leccions museístiques.

LLuís Burillo i Toledano és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona.