Antoni Pladevall i Arumí (Taradell 1961), Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí. Col·laborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya (1986-1993), Els Marges (1991-1993), Serra d'Or (1997-2001) i Ausa (1983-1998), ha publicat les novel·les La lliça bruta (2001), Massey Ferguson 35 (2003), Terres de lloguer (2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007), en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l'època contemporània, tema que repren en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l'any 2008, així com anteriorment en les narracions breus del Quadern de can Garbells (2002). És també autor del recull de poesia Les noies de l'hoste (1983, premi Amadeu Oller de poesia), el dietari La mentida original (2000) i l'estudi La il·lustració a Vic: les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2001, tesi doctoral).

Aquest 2011 Antoni Pladevall ha publicat la novel·la Tot é s possible , en la qual s'aparta de la seva temàtica i registre habituals per a construir un relat a partir d'anècdotes i episodis viscuts directament per l'autor al seu (el nostre) poble durant la primera onada de consultes sobiranistes del diumenge 13 de desembre del 2009, de les quals fou un dels principals organitzadors a la comarca d'Osona.
En aquesta obra apareixen personatges ficticis, totalment diferents entre ells, però que, en canvi, comparteixen un mateix somni: la idea de justícia per a la seva gent i el seu poble, l'anhel de llibertat absoluta. I aquests s'entrellacen amb diverses personalitats destacades de l'actualitat política i cultural (Alfons López Tena, Joan Laporta, Toni Albà...).
En definitiva, Tot és possible és un retrat vivencial que rememora la il·lusió col·lectiva de milers i milers de voluntaris davant una consulta sobre la independència de Catalunya que va convertir el diumenge 13-D en una data inoblidable en la història recent de molts pobles i ciutats del nostre país.

Josep Romeu , (Vic, 1952), mestre de professió, després de dedicar-se unsanys a tasques de gestió cultural, essent un dels impulsors de l'Observatori de la llengua catalana, ha retornat a l'ensenyament com a mestre de l'Escola de Les Pinediques de Taradell. Ha publicat diversos treballs de caràcter didàctic com una Geografia d'Osona i una Geografia dels Països Catalans (Premi Baldiri Reixach 1978) i una monografia històrica sobre la població de Sant Julià de Vilatorta. El 2005 s'estrena en el camp de la narrativa amb la seva primera novel·la Temps de pluja (Premi Valldaura de la Novel·la Memorial Pere Calders 2005). Olga és la seva segona obra narrativa, obra que no deixa indiferent al lector tant per la seva agosarada temàtica com pel seu plantejament. També ha publicat l'assaig El Nadal, del mite a la tradició (Premi Joan Amades 2007), llibre que l'auor també ens va venir a presentar a la biblioteca, i un diccionari sobre les llengües del món (http://www.linguamundi.cat ).

El passat dia 7 d'abril, acompanyat d'Antoni Pladevall i Arumí, ens va presentar a la biblioteca la seva darrera novel·la, L'Herència del Senyor Charles , amb la que el lector s'endinsa en l'entorn d'un home (Charles Darwin) que està al final de la seva vida, el llegat del qual és objecte d'una soterrada però intensa, fins i tot cruel, disputa. Familiars, amics, col·legues i institucions giren al voltant d'aquesta poderosa -i misteriosa- herència, alguns sense voler i d'altres deliberadament, amb intencions ben diferents. El desenllaç final probablement somourà les conviccions del lector qui, al llarg de l'obra, haurà assistit a un retrat profund d'una societat encarcarada que només de portes endins és capaç de resoldre furtivament les seves passions, en un joc hipòcrita i degradant que és la millor il·lustració de la teoria subjacent.

Podeu visitar el bloc del mestre i escriptor a http://blocdejosepromeu.blogspot.com

Roser Bigas i Brugalla (Taradell 1928) va estudiar fins als 14 anys a l'escola de les Dominiques de Taradell, on va tenir dos grans professors, sor Rosa Sitjà i mossèn Ramon Vidal, que li transmeteren les ganes de llegir i aprendre. Va traballar al sector tèxtil, es va casar i té dues filles i tres néts. Actualment està jubilada, però sovint col·labora amb algunes entitats de Taradell escrivint els seus versos.
Precisament la Roser participa amb un dels seus poemes a l'exposició "Abril Poètic" que tindrem a la Biblioteca tot aquest mes.

Versos senzills és un recull de setanta-un poemes que, tal com se'ns diu en el seu pròleg, escrit per la filòloga i professora de català Montse Valldeneu, pretenen arribar a tothom d'una manera senzilla i planera. El recull es divideix en dues parts. En la primera l'autora ens presenta poemes dedicats a flors, plantes, arbres i arbusts d'una manera tant propera que sembla que de persones es tracti. Ens descriu cada olor, cada color, cada imatge, inclús quina utilitat tenen i perquè són dignes d'admirar. La segona part del llibre el titula Versos variats, per la diversitat de temes a tractar amb cada poema, tot i que la natura (muntanyes, rius, ocells, paisatges) hi segueix tenint un paper molt important. Però també ens parla de sentiments profunds i molt humans: l'amor d'una mare pels seus fills, l'angoixa davant d'una malaltia, la compassió, o la rebel·lió davant la injustícia. Tots els poemes, doncs, mostren el gran afecte que l'autora té per tot allò que l'envolta, expressat amb emoció, tendresa i una gran vitalitat.