En commemoració del 25N, Dia Internacional per a l'Eradicació de la Violència contra les Dones, el Consell Jove de Quart de Poblet (País Valencià), la Casa de Joventut l'Amagatall i les voluntàries del Cos Europeu de Solidaritat, en col·laboració amb Quart Jove i la Casa de la Dona, han preparat una intervenció artística destinada a visibilitzar la violència sexual que pateixen les dones al llarg de la vida i que vol desmuntar patrons sobre la violència sexual envers les dones.

QUÈ PORTAVES POSAT?

Aquesta exposició és una invitació a reflexionar sobre per què 18 dones van sentir la pregunta “què portaves posat?” després de viure un episodi de violència sexual. I amb aquesta pregunta, on situa la societat la responsabilitat del que va passar.

What Was I Wearing? (Què portava posat?) és el títol del poema que va escriure la doctora Mary Simmerling, a partir del treball terapèutic amb dones víctimes de violència sexual. És un text que pretén generar una reflexió al voltant de la culpabilització de les víctimes de violència sexual quan se les qüestiona per la roba que duien en el moment de patir l'agressió. El poema ha estat font de reflexió i l'origen de moviments entorn de la culpabilització.

Inspirades per ell, dues professores de la Universitat d'Arkansas, als Estats Units, Wyant-Hiebert i Jennifer Brockman, van posar en marxa l'any 2014 un projecte amb l'objectiu de crear una representació visual del poema. A través dels testimonis recollits en entrevistes personals amb dones supervivents de violència sexual, van recrear en una exposició la vestimenta que duien en el moment de patir l'agressió. Més de 200 organitzacions i institucions públiques han replicat aquesta instal·lació en països d'arreu del món.

Ara, un grup de joves de Quart de Poblet, des del Consell Jove, la Casa de Joventut l'Amagatall i el Cos Europeu de Solidaritat, acompanyades per Quart Jove i la Casa de la Dona, hem volgut adaptar-la i portar-la al nostre municipi. Creiem que és molt important donar llum sobre aquest tema i reduir el sentiment de vergonya i llàstima. Gràcies al testimoni de les dones que decideixen trencar el silenci, avui podem conèixer, sentir, desmitificar i trencar patrons sobre la violència sexual, que afecta majoritàriament les dones, independentment de la seva edat, ètnia o estatus social. El que per a nosaltres és fonamental és que tothom entengui que la culpa mai no és de la víctima, no importa quina roba duia, com es comportava o quina edat tenia.

Aquestes 18 històries, com els fils d'una costura complexa, ens ofereixen la realitat concreta i viva dels patrons de violència sexual, reflectint així les innumerables formes en què la cultura de la violació es materialitza. En elles hi ha dolor, nusos, dols, corbes intermitents, espirals, laberints i, sobretot, un destí comú: la sortida del mal que provoquen les violències, la llum al final del túnel, la reparació.

Aquest és també el teu espai, l'espai de totes i tots, de qui desitgem contribuir a l'eradicació de la violència de gènere. Un espai de pensament i acció que, com a persones i com a societat, ens permeti teixir aliances que portin a la creació de nous patrons socioculturals amb els quals les persones joves volem créixer avançant en drets i responsabilitats, comunitat, igualtat i llibertat.