Amb motiu de la efemèride de la més antiga publicació activa en català existent a l'actualitat, aquesta mostra recorre diferents localitats del país, rememorant com El Calendari dels pagesos ha reflectit durant segle i mig que "Per a tot hi ha el seu moment, i un temps per a cada cosa sota el sol".

Els calendaris de pronòstics

A part del calendari normal, es a dir, dies, setmanes i mesos, un calendari de pronòstics recollia dades astronòmiques, com les llunacions, els eclipsis de sol i de lluna o altres aspectes més pragmàtics per a la vida quotidiana com són el santoral, les festes movibles i les fires. En sentit estricte, doncs, el Calendari dels Pagesos és en realitat un almanac. Almanacs, llunaris, calendaris o pronòstics complien una funció utilitària per a qui tingués necessitat de conèixer el calendari per qüestions relacionades amb les seves tasques professionals, econòmiques o de subsistència. El 1860 neix el Calendari dels Pagesos per al 1861. La seva aparició no va ser accidental, i cal contextualitzar-lo en un moment precís i concret de popularització d'aquest tipus de publicacions: la segona meitat del segle XIX.

El Calendari dels Pagesos a l'era d'Internet

El contingut és pràcticament el mateix que des de fa segle i mig, es segueix editant sense color, sense fotos i sobre paper antic. És l'antítesi de tot el que venen a un quiosc. No gaudeix ni de publicitat ni de subvencions; malgrat això, la seva tirada és a dia d'avui de 76.000 exemplars. El calendari és un objecte de culte ara que emergeix el gust pel passat i es re-valoritza la tradició.