Christophe Coin (Caen, 1958) és una figura destacada de la interpretació historicista. Estudià el violoncel al Conservatori de París i començà paral·lelament a tocar intensament la viola de gamba i el violoncel barroc. Així esdevé alumne de Nikolaus Harnoncourt i Jordi Savall, a l'Acadèmia de Viena, i després a la Schola Cantorum Basiliensis. Ràpidament reconegut, col·labora amb la majoria dels grans conjunts especialitzats en música barroca (Concentus Musicus Wien, Academy of Ancient Music, etc.) abans de fundar, el 1991, l'Ensemble Baroque de Limoges, del qual n'és director artístic fins al 2012.

Director, solista, Christophe Coin és també un intèrpret de música de cambra reconegut i molt sol·licitat; membre del Quartet Mosaïques des de fa més de vint anys, ha guanyat amb els seus col·legues dos Gramophone Awards per les gravacions d'obres de Haydn, Beethoven i Schubert.

Christophe Coin ha ensenyat violoncel i viola de gamba al CNSM de París i a la Schola Cantorum fins al 2025.

El concert

Entre les Suites de Bach de 1729 i la Sonata de Kodály escrita a principis del segle XX, el repertori per a violoncel sol és gairebé inexistent.
L'instrument no ha tingut la sort de tenir el seu Paganini i els seus meravellosos 24 Capricis... Tot i això, alguns compositors virtuosos han escrit per a l'instrument, que des de finals del segle XVIII ha aconseguit el seu estatus de solista.

Dissenyats per a la pedagogia o per a ser interpretats en salons musicals, aquests capricis sovint es basen en àries d'òperes de moda, com el Caprice sobre la Nobé de Pacini, que clourà aquest concert.