Pau Cusí. El nacional.cat
“L'obra de Cruanyes, Vidal, Àvila i Valdi brilla gràcies a la sòlida interpretació dels tres protagonistes, a una fotografa atractva, a la banda sonora de The Bird Yellow i, sobretot, a l'aura de violència –visible o intangible, intensa i visceral– que desprenen escenes com la de la gasolinera o la de l'autoestopista, uns instants, que, per moments, ens fan creure que el fIlm derivarà cap al thriller. En una pel·lícula en que el leitmotv és el dol, s'agraeixen aquestes dosis de tensió.”

Alfons Gorina
“Una pel·lícula rodada amb la mateixa naturalitat i falta de pretensions que els protagonistes i els seus diàlegs. Emocionant i colpidora, també divertda en algun moment, però sobretot molt necessària per descriure el desconcert de la generació actual.”

Marc Garriga. Travelling. Catalunya Informació
“Una pel·lícula independent, quasi amateur, que és equivalent de frescor, naturalitat, senzillesa ben buscada i atractu.”

Agus Izquierdo. Núvol
“L'esfera  cinematogràfca  de  l'indie  català  acostuma  a  seguir  uns  patrons  genètcs... Les dues  nits  d'ahir sembla rebutjar els vicis i virtuts dels seus pares, i entoma un camí ben diferent: original i, a la vegada, aspre i tècnicament madur; ben confgurat i valent. En qualsevol cas, no s'ha d'entendre aquesta pel·lícula com un treball de fnal de curs d'uns joves que fan cinema, sinó com un projecte consolidat per un equip que sap,
perfectament, el que fa.

Mariona Borrull. Va de cine. Ràdio 4 RNE
“Potser passarà més desapercebuda del que li tocaria... Les dues nits d'ahir és una pel·lícula complicada en el sentt emocional, humà, però que ressonarà de ben a prop a una generació que ha vist les esperances del seu futur truncades per les circumstàncies.”

Àlex Gorina
“De tot el cinema de l'any, Les dues nits d'ahir és la pel·lícula més sincera. El millor retrat dels joves d'avui en dia. Te'ls creus, i molt!”