L'Amèlia, un àvia de vuitanta-tres anys que s'ha quedat vídua fa sis mesos, ens convida a compartir els seus conflictes per adaptar-se als canvis familiars del segle XXI.

Té un fill i una filla que busquen el que “serà millor per ella” a partir d'ara, però sembla  que no és el que ella vol ni necessita.

Quan la gent gran deixa de ser autònoma i útil passa  directament a ser una càrrega familiar?

L'Amelia acabarà vivint amb la seva filla, però les situacions per les quals ha de passar per adaptar-se, ens mostren que l'estructures familiars i el ritme de vida d'avui dia, cada vegada deixen menys espais per a les cures .

Serà fàcil adaptar-se? Val realment  la pena?

Ens preguntem si són els avis i àvies els que no s'adapten als canvis o són els canvis que no han contemplat les necessitats de la gent gran?