50 anys de la restauració de l'ermita de Sant Quirze

El 2 de juliol de l'any 1967 es va fer la Festa de benedicció de l'ermita de Sant Quirze i Santa Julita ubicada a l'actual urbanització de Miranda de La Plana-La Roca aprofitant les obres de restauració de l'espai que s'havien fet en el darrer any.
Dissabte 01/07/2017

L'acte va comptar amb la presència del Bisbe de Vic, Ramon Masnou Boixeda, acompanyat del Mestre de cerimònies de la catedral de Vic i del seu patge. Les autoritats municipals estaven encapçalades per l'alcalde de Taradell, Joan Serra. El Bisbe Masnou va ser l'encarregat de beneir la capella i les dues campanes que s'hi van instal·lar aprofitant la remodelació. Els padrins de les campanes van ser Francesc Barberillo, empresari que va fer la urbanització, i la seva dona. La campana més gran, de 68 quilos, porta la inscripció següent: Santa Julita. De les meves entranyes brolla una lloança al Senyor. Taradell, any 1967. L'altra, més petita i de 47 quilos, compta amb aquesta inscripció: Sant Quirze. Exulto amb la joia d'un infant. Taradell, any 1967. L'acte va continuar amb un repic d'aquestes campanes, es va fer oficial i davant de notari, l'acte de donació de l'ermita a la parròquia, fins al moment a mans privades, es va fer una missa i va concloure amb focs d'artifici i jocs de cucanya. L'activitat va comptar amb un nombrós nombre d'assistents que van acompanyar un camió des del poble que portava els dos sants, Sant Quirze i Santa Julita, guardats a la capella de Sant Quirze. La Comissió organitzadora de la festa de la benedicció de la capella de Sant Quirze estava formada per Josep Riera, Pere Cuní, Francesc Homs, Concepció Homs, Marcel·lina Serra, Dolors Coma i Carme Bigas.

Festa de benedicció del restaurant de La Roca, el 2 de juliol del 1967 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)Festa de benedicció del restaurant de La Roca, el 2 de juliol del 1967 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)

 

Entre les obres que s'hi van fer, gràcies a un pla de restauració elaborat per l'historiador Eduard Junyent, conservador del Museu Episcopal de Vic i un dels grans entesos de l'Art Romànic, va ser la consolidació de la volta sobretot en el tram previ de l'absis o arc triomfal; l'obertura del portalet de migdia i l'agençament del pis i el rejuntat de les pedres, a nivell exterior. A nivell interior es va rebaixar el sobrecarregament de l'absis i es va cobrir amb lloses; es van aixecar els murs de ponent i de llevant aconseguint un pendent a la teulada; es va fer la renovació de la banda de ponent i l'obertura de dues finestres; es va tapar el portar setcentista i es va fer una ampliació interna de l'esqueixada de la finestreta de sobre el portal.

També es va aprofitar aquest acte per beneir el restaurant de la Roca, ubicat a la masia que porta aquest mateix nom. Tots els assistents van tenir un obsequi i es va fer una ballada de sardanes.

Obres d'accés a la carretera de la Roca, entre els anys 1965 i 1966 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)Obres d'accés a la carretera de la Roca, entre els anys 1965 i 1966 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)

 

Les obres de la urbanització de La Roca van començar a la tardor de l'any 1965 amb l'obertura de la carretera i es va posar el nom de Miranda de La Plana “per la seva posició enlairada”, segons apunta l'historiador Mn. Antoni Pladevall a la revista ‘Taradell'. Les obres de restauració van ser pagades pels propietaris d'aquesta urbanització.

Festa de benedicció de la campana i l'ermita de Sant Quirze, el 2 de juliol del 1967 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)Festa de benedicció de la campana i l'ermita de Sant Quirze, el 2 de juliol del 1967 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)

 

La capella de Sant Quirze

És un petit edifici romànic aixecat entre el s. IX o X. Consta d'una sola nau, d'uns nou metres d'amplada. Té nau i absis, aquest ben orientat a llevant i unit a la nau per un doble arc o espai presbiterial que li redueix l'amplada.  Té també un únic portal a la part de migdia, recuperat amb motiu de la darrera restauració (1967), i una finestreta de simple esqueixada al centre de l'absis i una altra a la part alta del mur de ponent. L'aparell està format per dos blocs simplement desbastats de pedra mitjana, col·locats en filades força regulars. El portal del migdia és d'arc de mig punt, com la volta de l'església, i té com a única ornamentació un doble arc en degradació. L'interior de l'església té un sobri altar de pedra amb creu i canelobres de ferro forjat, un banc de fusta que envolta l'interior de la nau i una imatge d'alabastre de Sant Quirze i Santa Julita, feta l'any 1960 per Josep Ricart, pagada pels veïns de l'antic barri de Sant Quirze de Taradell.

La capella de Sant Quirze, dita inicialment de Subiradells o també de la Roca, és la capella documentada més antiga de Taradell. Es troba a uns quinze minuts vers el NE de la població, a un extrem de l'actual urbanització de la Miranda de la Plana, al peu del torrent de Sant Quirze i d'una font.

La capella de Sant Quirze, amb tres homes, l'any 1885 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)La capella de Sant Quirze, amb tres homes, l'any 1885 (Arxiu Fotogràfic Taradell | Autor desconegut)

 

En el lloc on es troba la capella de Sant Quirze s'hi va establir, en temps de la reconquesta, una vil·la agrícola o gran pagesia, amb terme propi. Era la vila de Subiradells i el seu territori, l'alou de Subiradells, esmentats ja des dels anys 989 i 1076. La capella de Sant Quirze va eregir-se com a centre religiós pels homes de la vall de Subiradells on hi havia almenys tres o quatre masos que depenien de la vila rural esmentada. Una deixa testamentària d'Eldemar, gran propietari de Taradell i senyor del castell de Clariana, de l'any 989, ens diu que ja calia en aquell temps reparar la teulada de Sant Quirze perquè havia caigut per vella. Sembla però que la capella no es va restaurar i així, l'any 1905, va ser necessari refer-la perquè estava derruïda. És una condició que el bisbe de Vic va posar al canonge Guillem de Taradell en arrendar-li l'alou de Subiradells que havia passat a propietat de la Seu vigatana. Si la capella, en aquelles dates, ja necessitava una restauració, vol dir que tenia ja molts anys d'existència. La capella es va refer tot seguit i des del segle XII va tenir un sacerdot beneficiat que es cuidava del seu culte. Aquest benefici va estar unit des del segle XIII amb el de la desapareguda capella de Santa Creu del Castell de Taradell o de Can Boix. Al llarg dels segles medievals sovintegen les deixes piadoses i testamentàries a Sant Quirze i Santa Julita, i a Santa Magdalena que tenia també un altar petit dintre de la capella. Durant el segle XIV i en endavant, la família Madriguera va tenir el monopoli de la capella i del seu benefici, passant a ser-ne els patrons. Sembla que la nau de la capella es va refer més d'una vegada, potser per necessitats de conservació, va canviar-se el nivell del sòl i també s'hi van fer al llarg dels temps altres mutilacions artístiques que ara s'han esmenat, retornant-la a la puresa de línies romàniques. L'any 1986, el bisbe de Vic manava, en una visita pastoral, rebatre el seu interior i pel mateix temps s'obria el portal de ponent ara suprimit. Fins a l'any 1936 tingué culte i estotjava unes taules d'un retaule gòtic del famós pintor Gascó, que ara són a una col·lecció privada de Barcelona. Taradell hi celebrava l'aplec el dia 16 de juny, i un solemne ofici, a finals de maig, per a que els Sants preservessin les collites. Després de molts anys d'abandonament, l'any 1951, l'amo de la masia de la Roca va convenir amb els taradellencs que ell pagaria la restauració material de la capella si els parroquians pagaven les imatges de Sant Quirze i Santa Julita i una campana. Els taradellencs compliren una part del pacte però la capella  no es va arreglar. No va ser fins l'any 1965 quan, amb la urbanització de la Miranda de la Plana es va començar a fer aquesta restauració.  

Ermita de Sant Quirze (Arxiu Fotogràfic Taradell | Genís Sañé)Ermita de Sant Quirze (Arxiu Fotogràfic Taradell | Genís Sañé)

 

Taradell tenia molta estima a la capella de Sant Quirze que hi acudia en processó i hi feia celebrar algunes misses al llarg de l'any, dites de devoció. La processó es feia el 16 de juny, dia de Sant Quirze i Santa Julita, i acabava amb la celebració d'una missa i cant dels goigs. També els pagesos hi feien celebrar cada any una missa el 31 de maig perquè els sants protegissin les collites. Durant els segles XVII i XVIII, l'actual carrer Quintana es deia carrer de Sant Quirze i a la cantonada de la casa número 9 d'aquest carrer es conserva encara una capelleta esculpida en una pedra cantonera amb la imatge de Sant Quirze i Santa Julita. 

Documentació extreta de la revista 'Taradell' i del llibre 'Taradell, passat i present d'un terme i vila d'Osona'.