L'estudi que la Universitat Autònoma ha entregat a l'Ajuntament de Taradell és el resultat d'un encàrrec fet per la Regidora de Cultura i Patrimoni amb l'objectiu de determinar el valor històric d'un conjunt de molins situats a la Riera de Taradell des de l'edat mitjana fins que van deixar de ser funcionals i foren, o bé abandonats i convertits en ruïnes, o bé dotats d'altres usos, com ara el residencial, desvinculats així de l'activitat que els va originar. L'estudi també ha descobert un molí que gairebé havia desaparegut sense deixar rastre, i en el marc d'aquesta recerca, se n'ha pogut determinar el seu emplaçament aproximat. És el Molí del Colomer actualment desaparegut i que gràcies a aquesta recerca s'ha pogut documentar al segle XIII. La seva existència s'ha pogut descobrir i constatar en les nòmines de cases de pagès que pagaven el delme al Casal de Mont-rodon.

En la recerca han participat Ignacio Díaz-Sierra i Núria Pacheco, investigadors postdoctorals Margarita Salas, i Jaume Oliver com a professor associat, tots de la Universitat Autònoma de Barcelona i membres d'ARAEM, el grup de recerca d'Arqueologia Agrària de l'Edat Mitjana de la mateixa universitat. La coordinadora del treball ha estat Helena Kirchner, catedràtica d'Història Medieval de la mateixa universitat. Al treball de camp hi han participat els dos investigadors, que han posat en evidència l'avançat deteriorament dels casals, dels molins, de les rescloses i de les canalitzacions, construccions algunes ja desaparegudes. També ha posat en relleu el paisatge agrari vinculat a aquests sistemes hidràulics. En el procés de recerca ha estat molt important la identificació de les restes i dels sistemes hidràulics en la documentació escrita medieval que s'ha trobat als arxius públics i privats. Jaume Oliver ha estat l'encarregat de la recerca dels documents publicats i inèdits, i n'ha fet l'anàlisi.

L'estudi dels molins hidràulics de la Riera de Taradell s'ha portat a terme combinant l'anàlisi de la documentació escrita i la prospecció de les àrees d'estudi mitjançant eines de teledetecció i el treball de camp. Quant a la documentació escrita, s'han consultat diversos fons a l'Arxiu Episcopal de Vic, ja que són les diferents institucions catedralícies les que en època medieval van tenir el domini eminent de les cases de pagès i els molins. La part més antiga d'aquest arxiu corresponent als segles IX-XI ha estat publicada en forma d'edició crítica tasca que en facilita la recerca. També s'ha consultat l'Arxiu Parroquial de Sant Genis de Taradell amb sèries documentals del segle XIII. Finalment, també s'han consultat documents de la Biblioteca Nacional de Catalunya i l'Archivo Histórico Provincial de Saragossa on es troba el fons documental de la Casa Ducal d'Híjar-Aranda (segles X-XX). Una bona part de la documentació escrita també prové dels arxius patrimonials dels masos Bellpuig i Molist. De manera complementària s'ha consultat el fons de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) així com de l'Arxiu Fotogràfic de Taradell, que han proporcionat diverses imatges històriques.

Amb tot aquest estudi es preveu dotar la Ruta de l'Aigua dels elements històrics i patrimonials acurats i amb un estudi molt exhaustiu. D'aquesta manera, les persones que segueixin aquesta ruta es podran nodrir d'informació qualificada.