L'ofici d'escloper
Josep Pratdesaba, que ha recuperat l'ofici, explica com fem un esclop.
Aquest documental ha estat elaborat amb motiu de les V Jornades de Patrimoni (10-12 de juliol) i vol mostrar el procés d'elaborar un esclop des d'anar a buscar un pi fins a tenir-lo enllestit i a punt de fer servir.
La fusta utilitzada per a fabricar esclops ha de reunir unes certes característiques: lleugera, impermeable, resistent, compacta i preferiblement sense nusos. Aquestes peculiaritats les reuneixen entre altres fustes: el pi, roig i negre, el vern , el salze o saule, el bedoll, el faig, el castanyer, l'àlber o arbre blanc i el pollancre o la noguera, entre altres.
El què cal fer primer és tallar (talar) arran de terra l'arbre al bosc amb una destral, una serra, un xerrac de dues mans o altres procediments. Antigament, eren els mateixos artesans els que talaven els arbres al bosc, els asserraven a la longitud de l'esclop, obrien el tronc amb l'aixola i allà mateix, al bosc, li donaven la primera forma. Tots els esclopers tenien el seu propi banc d'escloper portàtil amb una fulla tallant de mànec llarg enganxada per a treballar al bosc. Amb aquesta fulla tallant es podia fer palanca i tallar qualsevol tros de fusta que es poses a sota. El trossejament del tronc per a
obtenir els esclops es pot fer de diferents formes si el tronc és prim i dóna un sol esclop, s'anomena a aquest cànon, a vegades es fan talls de doble longitud del que s'extreuen dos esclops que al principi es poden treballar junts (puntera amb taló) i després separar-los.
L'esclop es treballa longitudinalment o paral·lelament a la veta de la fusta. Quan es tracta d'una peça per a home, els esclopers poden mesurar la longitud del tros de tronc rodó amb un pam més la distància entre les puntes del dit índex i del dit mig (cor) amb els dits ben oberts. Si la peça és per a una dona al pam se li afegeix el dit gros (polze) fins el segon artell (en castellà, “nudillo”), és a dir, amb l'ungla del polze en contacte amb l'ungla que fa el pam i que està amb contacte amb la fusta.
Així es pot prendre la primera mesura que després s'afinarà més al treballar el bloc de fusta. Amb la destral de mà s'escalabornarà el tronc rodó, és a dir, s'esbossa la primera forma traient del tronc les parts més externes i bastes. La destral és una eina utilitzada en diferents oficis i segons la seva finalitat té diferents formes i mides.
L'utilitzada pels esclopers és la destral d'escalabornar que té la fulla molt rebaixa, però hi ha altres com la destral de pelador que té la punta cuneïforme i és més petita o la destral de peu que té tall a cada costat i és més grossa. En aquesta fase és important mirar-se bé el resultat des de tots els angles (de dalt a baix i davant a darrere).
Amb l'aixol que és una aixa petita i corbada utilitzada pels esclopers per a desgruixar o desbastar l'esclop es donarà forma a l'empenya del peu (en castellà, “empeine”) i la boca de l'esclop, i s'afinarà el contorn. Aquesta eina és molt útil per a qualsevol treball en fusta donat que és lleugera, versàtil i precisa. L'afilat del seu bisell en la part inferior farà que el treball sigui més precís i s'obtindrà un millor acabat. Aquesta fase es fa amb la peça subjectada sobré un piló (bloc de fusta dura).
Després d'aquests primers treballs de desbastat l'escloper afina o arrasa l'esclop amb el coltell d'escloper assegut sobre el banc de coltell d'escloper adoptant, a vegades, una posició amb les cames obertes. Amb l'esclop subjectat o no entre dues
falques, peces que, introduïdes en un espai del banc entre dues peces, eviten que una d'elles balli o els dóna estabilitat, i recolzant la peca contra el melic, va treballant la forma exterior fins a obtenir la forma definitiva. Entre el melic i l'esclop, subjecta amb un cinturó, l'escloper porta una sabatilla per sostenir l'esclop que està treballant i el tall del coltell contra el seu ventre, té una forma còncava per a subjectar millor la punta o taló de l'esclop. L'aixol ajuda a fer la forma exterior de l'esclop i el contell d'allisa.
Una vegada aconseguida la forma exterior, es procedeix al buidatge de l'interior amb l'ajuda de la triba de mosca d'escloper i els botavants. Amb aquesta finalitat es subjecta l'esclop sobre un banc d'escloper que consisteix en un simple tronc en el que es fixen dos pivots o falques, tascons de fusta utilitzats per subjectar la peça, fixant-lo en un espai estret mitjançant una maça. Un cop subjectat l'esclop es procedeix al buidar del seu interior en primer lloc mitjançant la triba de mosca d'escloper que és una barrina grossa amb la punta recta o cònica que serveix per a foradar. El tall, vora tallant de l'eina, ha d'estar ben esmolat, com una fulla d'afaitar, per la qual cosa s'ha d'afinar amb una llima molt fina. Amb la triba es fan forats d'un diàmetre d'uns 3 a 5 cm (el de major amplada de les ales), que es continuen obrint, tallant la fusta dels costats amb les seves vores afilades. En la part més exterior de la cavitat, en la boca i el taló, s'utilitza la gúbia d'escloper, una eina de fuster amb una fulla rectangular de ferro acerat tallant amb el tall en forma de mitja canya d'uns 3 cm i
que es pica amb una maça de fusta. També s'utilitzen per a buidar l'esclop les culleres d'escloper de diferents mides (gran, mitjana i petita) que són eines amb la punta en forma de paleta còncava i tallant i les lloses que són culleres grans És una
eina que té gran utilitat en el buidat de la peça.
A continuació s'utilitzen els botavants d'escloper (petit i gran) que és consisteix en un petit tallant que serveix per a rebaixar la fusta de l'interior de l'esclop i, finalment, les rases per a polir (afinar) el buit (interior) dels esclops i que consisteix en una làmina de ferro, corbada i proveïda de tall, disposada a l'extrem d'un mànec de fusta.
Amb aquestes eines s'aconsegueix s'ha aconseguir el buidatatge total i acabat de l'interior de l'esclop. Per a guiar-se l'escloper utilitza una pauta per a mesurar la llargada i l'amplada de l'esclop, que pot consistir en un simple pal de fusta amb marques o mosses (en castellà, “muescas”) o divisions que marquen la longitud interior de l'esclop o exterior de la sabatilla que es calçarà en ell. Aquesta longitud es pren per l'interior i exterior de l'esclop. La mesura és de 23,5 cm de l'extrem a la primera marca (corresponen a un calçat de número 34) i 5,6 cm des d'aquesta fins a l'última marca (corresponen a un calçat de número 43). De número a número hi ha uns 6 mm.
En l'acabat final es fan servir les llimes i les raspes d'escloper per tal d'afinar i polir la peça final i també es poden decorar fent servir eines especials per a gravar o dibuixar en la part superior de l'esclop. En aquest punt l'esclop ja està a punt per ser fumat, probablement amb fum d'escorça de bedoll. També es poden envernissar o pintar, generalment, de negre.
Les eines
Totes les eines de l'escloper són especials i en algun cas no serveixen per a res més que la fabricació d'esclops. Cada operari tenia les seves pròpies eines.
El banc d'escloper, variant del banc de fuster, que és una taula sòlida de fusta molt resistent i pesant, generalment horitzontal, proveïda dels dispositius necessaris sobre la qual l'escloper efectua els seus treball. Tots els esclopers tenien el seu propi banc i fins i tot era portàtil amb una fulla tallant de mànec llarg enganxada per a treballar al bosc.
El xerrac de dues mans que és una eina que consisteix en una fulla d'acer d'una certa rigidesa però alhora amb una mica de flexibilitat, amb dents en un dels cantells, i dos agafadors o mànecs.
La triba de mosca d'escloper (barrina grossa) que és una eina que consisteix en una tija metàl·lica proveïda d'un mànec transversal i acabada en una punta recta o cònica
en forma de cargol que la guia, i que serveix per a foradar.
Les culleres d'escloper (de diferents mides: gran, petita i mitjana) que són eines semblants a una barrina que tenen la punta en forma de paleta còncava de vores tallants, utilitzada pels esclopers per a buidar l'esclop. Les lloses que són culleres grans.
La destral que és una eina de tall formada per una fulla acerada proveïda d'un mànec de fusta, en angle recte, en el mateix pla de la fulla.
El coltell d'escloper que és una eina consistent generalment en una fulla d'acer amb un mànec o dos, utilitzada per l'escloper sobre el banc de coltell d'escloper.
Els botavants d'escloper (de diferents mides: petita i gran) que és una eina d'escloper que consisteix en un petit tallant que serveix per a rebaixar la fusta de l'interior de l'esclop i fer-li la sola.
Les raspes d'escloper (de diferents mides: petita, mitjana i gran) que són eines semblants a les llimes de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveixen per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics.
Les espàtules que són instruments en forma de pala petita, prima, sovint flexible, utilitzades per a emplastrar, mesclar o estendre substàncies semilíquides.
La rasa que és una eina utilitzada pels esclopers per a polir el buit dels esclops i que consisteix en una làmina de ferro, corbada i proveïda de tall, disposada a l'extrem d'un mànec de fusta.
L'aixol que és una aixa petita i corbada utilitzada pels fusters, esclopers i boters. Finalment, i no menys important una pauta per a mesurar la llargada i l'amplada de l'esclop.
