El Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) defineix l'ofici d'esclopaire o escloper com aquella persona que fa esclops i, en els mateixos termes, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana el defineix com aquella persona que fabrica esclops. S'entén com esclop la sabata de fusta feta d'una sola peça que serveix per caminar sobre la neu, per llocs humits, per treballar la terra, etc. La fusta destinada a la producció d'aquest calçat ha de reunir unes certes característiques: lleugera, impermeable, resistent, compacta i preferiblement sense tanys o nusos. Aquestes peculiaritats les reuneixen els pins més joves i drets i , per això, l'arbre més utilitzat i aprofitat per a la fabricació d'esclops ha estat el pi, tant roig com negre, encara que, excepcionalment, també s'ha fet servir altres tipus de fusta com ara el vern, el bedoll o l'arbre blanc. L'elaboració dels esclops, cenyida fonamental als mesos d'hivern, constituïa una de les indústries rurals de transformació d'àmbit familiar més difoses del Pirineu, a causa sobretot de la gran utilitat que tenia aquest calçat en zones de clima humit.
Jordi Coll (Taradell, 9 de juliol de 1930) va començar a treballar amb esclops a l'edat de 13 anys. Ho va fer a Ca l'Escloper on hi va estar fins als 26 anys. Quan ja havia assolit el grau de Mestre va haver de plegar de fer esclops per anar a treballar a una fàbrica. La gran utilitat d'aquest calçat el va convertir en una peça indispensable a les cases de pagès. Però, tot i que hi estava molt arrelat, l'esclop va començar a caure en l'oblit a mitjans del segle XX, quan van arribar al mercat les botes de goma. Vint-i-vuit anys més tard, i amb 55 anys, va tronar a reprendre l'ofici de fer sabates de fusta per pur plaer. I ho feia de forma artesanalment, sense màquines, i amb eines, algunes d'elles centenàries Ho ensenyava a la canalla, que es meravellaven tant de l'ofici com d'aquesta curiosa peça que anys enrere els nostres avantpassats s'havien posat als peus com a calçat i també anava de fira en fira, per vendre, però també per ensenyar, no l'ofici sinó l'art de fer esclops.
En els darrers anys, a banda d'esclops, també va realitzar diverses peces artesanals, algunes d'elles derivades dels esclops (com l'esclopet de segar) per tenir-les com a record.
Els Tonis de Taradell, amb la col·laboració del Grup de Recerca i la Universitat de Vic li van preparar un documental en el qual s'explicava la seva història, l'ofici d'escloper, com era estimat entre els seus companys, tant del poble com de fira, així com la seva passió per un ofici que amb ell, sembla que ha desaparegut.
L'audiovisual Homenatge a Jordi Coll. L'escloper de Taradell, de gairebé sis minuts de durada, va estar realitzat per Diana Gómez, Anna Lorenzo i Judit Vilaró, alumnes de la Universitat de Vic i a partir d'entrevistes i material recollit pel Grup de Recerca Local. En ell parlen amb Maria Casadevall, vídua de Coll; amb Víctor Cunillera, company de fires i Lluís Autonell i Jaume Codina, amics de tota la vida.
