Escloper

L'ofici d'escloper

El Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) defineix l'ofici  d'esclopaire o escloper com aquella persona que fa esclops i, en els mateixos termes, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana el defineix com aquella persona que fabrica esclops. S'entén com esclop la sabata de fusta feta d'una sola peça que serveix per caminar sobre la neu, per llocs humits, per treballar la terra, etc. La fusta destinada a la producció d'aquest calçat ha de reunir unes certes característiques: lleugera, impermeable, resistent, compacta i preferiblement sense tanys o nusos.

Aquestes peculiaritats les reuneixen els pins més joves i drets i , per això, l'arbre més utilitzat i aprofitat per a la fabricació d'esclops ha estat el pi, tant roig com negre, encara que, excepcionalment, també s'ha fet servir altres tipus de fusta com ara el vern, el bedoll o l'arbre blanc. L'elaboració dels esclops, cenyida fonamental als mesos d'hivern, constituïa una de les indústries rurals de transformació d'àmbit familiar més difoses del Pirineu, a causa sobretot de la gran utilitat que tenia aquest calçat en zones de clima humit.