Entre els anys 1770 i 1870 a la majoria de pobles de la Plana de Vic, de les Guilleries i del Moianès, es ballava el Ball del Ciri, que venia a ser una cerimònia ritual o de traspàs d'administració dels Pabordes o Administradors del Roser i sovint també dels de la Minerva o Confraria del Santíssim.
A Taradell no se sap quan va començar a ballar-se. Segurament seria abans del 1776, perquè en aquest any ja consta entre les despeses de la confraria del Roser “12 sous a obs de dues morratxes” .El Ball del Ciri es va deixar de ballar al municipi, com a molts altres pobles, a causa de la crisi de despoblament i tancament de les antigues indústries i de les convulsions polítiques iniciades el 1868.
La restauració de les ballades a Taradell va tenir lloc per la Festa Major de 1899 i es va ballar fins al 1934. Després del 1940 encara es va tornar a ballar durant alguns anys fins el 1948 o 1949.
Aquest ball, al principi el ballaven només els grans, però darrerament, del 1930 en endavant, ja ho feien també els petits per manca de trobar balladors de més edat. Des de la restauració del Ball del Ciri es van canviar els administradors i són els de Sant Sebastià, i no els del Roser com antigament, els que es cuidaven d'executar el ball.
El 20 de gener de l'any 1996 renaixia el Ball del Ciri a Taradell de la mà de l'Esbart Sant Genís. Una colla de dansaires del grup major de l'esbart taradellenc i els que havien estat presidents de l'entitat a la darrera època, amb les seves dones com a parella, recollien la penyora i recuperaven de nou una tradició genuïna del nostre poble.
Aquell dia la música va ser interpretada per la Cobla Genisenca. Es va comptar amb la col·laboració de l'Agrupació Sardanista, l'Ajuntament, la Comissió de Festes i la Parròquia de Taradell. Amb l'ajut del coreògraf Manuel Cubeles Soler, els arranjament de la Pilar López Arcos i la instrumentació de Josep Garcia Miràngels, l'Esbart Sant Genís va voler recuperar aquesta tradició amb ganes que fos perdurable.
Des del començament es va treballar amb la idea que la dansa fos ballada per gent del poble, és a dir, que no fossin necessàriament dansaires de l'Esbart els que interpretessin el ball i que, aquells que el primer any ballessin com a entrants, l'any següent ho fessin coma sortints, i en aquest sentit, mantenir la fidelitat del ritual del Ball del Ciri en els seus orígens.
Text extret de l'article de Mossèn Antoni Pladevall i Font publicat a la revista de Taradell de 1980 i d'un escrit de Jordi Altimir.
