Pere Cantal va néixer l'any 1930 a la casa de pagès de Serrabardina, a Seva. Era el segon de cinc germans en una casa en què vivien de la feina de pagès i del camp. Avis, pares i fills treballaven a casa i ho feien ajudant en el què podien, segon l'edat que tenien. Quan no hi havia feina a casa anaven al bosc o a les cases veïnes a fer un jornal.
En aquest sentit, Cantal va aprendre a banda de les típiques feines de la casa de pagès amb el bestiar, a esporgar, tallar pins, alzines i tot tipus de llenya. Més tard va treballar per uns negociants que compraven boscos i llavors ell s'encarregava de allar els pins. Una part de l'hivern però la dedicava a fer carbó.
En el documental elaborat pel Grup de Recerca Local l'any 2010 Cantal explica, a banda dels oficis que va aprendre relacionats en la vida a pagès, els horaris que es feien: de matí a vespre i de dilluns a diumenge.
Un dels punts en el qual posa èmfasi el reportatge sobre la vida de Pere Cantal és en el segar i el batre. En aquest darrer cas va portar unes màquines de Girona que les hi deien les màquines de la fam perquè no paraven mai. Explica que el segar era més tranquil i que en canvi, el batre era més pesat. També recorda l'evolució o el canvi fins a la mecanització i com, el fet de passar-se tot el dia al camp, provocava que la majoria d'àpats els fessin a fora de casa.
Tot i que més tard va passar a treballar en un taller, mai ha deixat de tenir afició pels oficis de pagès i les seves eines. Per aquest motiu ha anat creant una col·lecció d'eines i guarniments d'animals que ell mateix ha restaurat i que s'ha convertit en un autèntic museu que reflecteix, amb tant sols una mirada, com i amb què es treballava abans.
L'Audiovisual La Vida de Pere Cantal es va elaborar per complementar l'exposició organitzada per la de la Comissió dels Tonis al Centre Cultural Costa i Font el gener de 2010.
