El 20 de gener de 2024 el Grup de Recerca Local de Taradell va estrenar un documental sobre La 'guarderia' del Vapor. A través d'entrevistes a una vintena de persones de diversa edat que havien fet ús d'aquest equipament, i també de mares que hi havien portat els seus fills i de la germana Àgueda Romo, que hi va treballar durant els darrers anys, el documental, de 20 minuts, explica la història d'aquesta escola.
Els protagonistes són Maria Bosch, Josep Casassas, Rosa Crusellas, Pilar Generó, Neus Homs, Maria Miralpeix, Maria Raurell, Antònia Pujol, Pilar Roca, Dolors Reig, Maria Àngels Riera, Maria Roma, Sunsi Romeu, Germana Àgueda Romo, Roser Sala, Carme Sañé, Anna Torres, Carme Tort, Josep Valverde, Joan Vilamitjana i Miquel Vilardell.
També s'ha comptat amb la col·laboració de Josep Roca, Imma Vila, Marta Molist, Margarita Casassas, Carme Farré, Teresa Romeu, Josep Prat, Maria Barfull i les germanes del Sagrat cor.
En el treball, a banda de la història d'aquesta llar d'infants, s'hi recullen anècdotes d'alguns dels seus usuaris, i la majoria també de bons records. Per exemple, la majoria que havien fet ús de l'espai recorden que el menjar estrella era l'arròs bullit i el pa amb xocolata. Les mares, en canvi, com tenien permís una estoneta per sortir de la fàbrica i poder-los donar el pit. Tots recorden l'espai –ara convertit en una casa propietat de la família Roca Vila–, amb una gran cuina i el pati, on jugaven.
Uns locals molt grans que en les hores que no s'utilitzaven com a guarderia eren sol·licitats per fer-hi reunions, cursets, classes, convivències, grups de retir, exercicis espirituals per a joves o grans i que les germanes del Sagrat Cor no només cedien sinó que en moltes ocasions –sobretot en els cursets– també s'hi apuntaven.
De fet, d'aquella època destaca les classes de formació del foment de la cultura de la noia, cursets de català, de correspondència i/o de cuina, per citar-ne alguns dels més rellevants.
La guarderia del Vapor
Del 9 de gener de 1944 al 3 de novembre de 1967 la fàbrica Manufactures Serra Balet de Taradell, coneguda popularment com el Vapor, va posar en funcionament una guarderia únicament i exclusiva per als fills dels treballadors i treballadores. Aquesta estava gestionada per les germanes religioses del Sagrat Cor juntament amb un equip de cuidadores.
La guarderia infantil a la fàbrica va ser una peça clau per a l'empresa. Era un suport familiar en èpoques en què ni la societat ni l'entorn administratiu oferien gaires oportunitats d'educació i/o formació, i molt especialment en el període de postguerra. Alhora atreia noves treballadores i reduïa al mínim les seves absències a la feina.
A mitjans del segle XX a Taradell hi havia diverses fàbriques. A banda de la del Vapor hi havia El Tint, Ca l'Iglesias, Can Costa i Ca l'Autonell. Per les treballadores de les fàbriques era difícil compaginar la feina amb la cura dels fills. En aquell moment, els propietaris de la fàbrica del Vapor de Taradell van ser sensibles a aquesta situació i amb l'objectiu de solucionar-ho van posar en marxa una guarderia, l'única que hi havia a Taradell en aquells moments.
Els mateixos propietaris de l'empresa a mitjans del 1942 van anar a Vic a parlar amb la superiora general del Sagrat Cor, Consuelo Vallver, exposant-li el desig de tenir una comunitat que permetés posar en marxa una guarderia per als fills dels treballadors.
Gairebé un any i mig després, la guarderia del Vapor, tal com s'ha anomenat sempre, va obrir les portes. Els infants eren admesos a les sis setmanes de vida i s'hi podien estar fins als 6 anys. Les germanes del Sagrat Cor, entre quatre i cinc, eren les encarregades de cuidar els infants mentre els pares estaven a la fàbrica i tenien el suport d'algunes ajudantes. Elles s'encarregaven des de fer el menjar fins a fer-los classe, entre altres tasques diàries. De fet, els àpats, les hores de descans i jocs, les classes, la higiene i el tracte que donaven les germanes eren els pilars en els quals es basava la guarderia.
Els propietaris de Serra Balet sempre van apostar per aquest servei i, a banda d'atendre una necessitat dels treballadors, tenien cura de les instal·lacions, vetllaven per la salut dels infants i les germanes facilitant la visita de metges i alhora proporcionaven gran quantitat i qualitat d'aliments per al dia a dia de la guarderia. Els alumnes es dividien en la secció bressol –els més petits– i la secció guarderia, segons l'edat.
L'inici de la crisi del tèxtil a finals de la dècada dels 60 va fer minvar el nombre d'infants que necessitaven el servei de guarderia. De mutu acord entre l'amo de la fàbrica i les germanes del Sagrat Cor, la guarderia del Vapor va tancar les portes el 3 de novembre de 1967 després de 23 anys de servei.
