Santa Llúcia té capella pròpia a Taradell des de l'any 1547 i al llarg de més de 450 anys ha estat venerada pels seus vilatans.
S'ha convertit en una santa molt estimada per tots els taradellencs i objecte de culte i de manifestacions populars, com les pregàries i els ciris que posen a la capella tant els taradellencs com molta gent de la comarca i d'arreu de Catalunya. Des de fa molts anys s'ha mantingut sempre la capella amb molta cura, gràcies a les seves administradores, que amb les diners recaptats tant a la fira com en altres activitats, han restaurat diverses parts de l'ermita.
La Devoció a Santa Llúcia
"A finals del segle III, va néixer Llúcia, filla única d'una important família cristiana de Siracusa, a l'illa de Sicília. En plena infantesa va quedar orfe de pare i la seva mare, de nom Eutíquia, degut a la seva gran bellesa, va prometre la filla a un jove pagà.
Malgrat les accions de la mare, Llúcia desitjava restar cèlibe i lliurar-se verge a la seva fe cristiana i, a més, considerava que encara era massa jove per pensar en el seu casament.
Una sobtada malaltia, que va afectar Eutíquia durant quatre anys, va permetre que Llúcia fos lliurada de la pressió materna sobre el seu casament.
La malaltia de la mare no semblava remetre i van decidir viatjar fins al sepulcre de santa Àgueda, a Catània, amb el desig d'un miracle. Davant mateix de la tomba, en plena oració, Llúcia va veure com en somnis se li apareixia la santa i li prometria la curació de la seva mare així com li insistia que era la seva pròpia voluntat la que permetria restar verge fins al seu darrer dia.
Om li havia promès santa Àgueda, va remetre la malaltia d'Eutíquia i, alhora, la filla se li va sincerar i li va demanar que no la obligués la matrimoni i la deixés consagrar a Jesucrist. Igualment, va pregar-li deslliurar-se de les seves possessions terrenals i donar-les als pobres.
De retorn a Siracusa, el jove promès de Llúcia, va constatar que aquesta mai seria la seva esposa i que entregava les seves riqueses als desvalguts, va denunciar-la per cristiana al prefecte de la ciutat.
El prefecte va exigir a Llúcia la renuncia de la seva fe però en veure que no acceptava la va condemnar a diversos turments. Finalment, després de superar els cruents martiris, va ser degollada i va morir el 13 de desembre de l'any 304 essent Dioclecià l'emperador de l'Imperi romà
La invocació de santa Llúcia contra el mal de vista i la representació iconogràfica d'una donzella subjectant un plat amb els seus dos ulls té origen incert.
Josefina Roma atribueix aquest fet al moment del calendari en el qual es troba la festivitat de la santa i que, com el seu nom, anunciés la llum del dia que, abans de la reforma del calendari gregorià, començava a fer-se més present passat el solstici d'hivern. Fos un o altre motiu, santa Llúcia ha esdevingut patrona d'aquells oficis que han de fer servir la vista com a eina fonamental i en els quals la precisió és d'extrema necessitat per l'èxit de la feina.
A Taradell, com explica, Mn. Antoni Pladevall,
Santa Llúcia també era patrona de la confraria o gremi dels paraires i teixidors juntament amb sant Sebastià. Ho era, almenys des del segle XVII i es deuria al fet que el gremi es va reunir, per espai d'un segle, a la capella dedicada a la santa"
Eren les gotes vitrificades i finíssimes que queien dels ferros roents, que estaven formades per l'escòria de ferro, les quals es desprenien quan els ferrers refredaven sobtadament el ferro en les piques d'aigua dels seus obradors. Els santers o recaptadors de Santa Llúcia les recollien o les demanaven als ferrers i les donaven als devots que les demanaven contra la prestació d'una caritat a favor de la Santa.
A Taradell, segons el mateix Pladevall, se n'havia vist algunes que guardaven els descendents de Joan Barris, el que es creu que va ser el darrer Santer de Santa Llúcia a Taradell."
Joan Arimany, gestor cultural especialitzat en religiositat popular
Bibliografia:
