El blat de moro es plantava a principis del mes de maig. Les llavors provenien d'espigues seleccionades de l'any anterior i la feina era molt semblant a la de palntar patates. El plantador portava un cistell amb els grans de blat de moro i un paló per fer els forats a terra. Després s'hi passava el rascle per deixar la terra flonja i facilitar el naixement de la planta. A finals de maig es feia la primera cavada i la feina d'esbrinar.
Esbrinar blat de moro es feia a final del mes de maig, quan els brins de blat de moro fan uns 10 centímetres. Consistia en arrencar els brins que havien nascut més dèbils i deixar els que podien créixer amb més força.
És una feina que normalment feien colles de dones que van seguint els restos del camp repassant mata per mata, sense cap eina, només arrencant els brins amb els dits. És una feina molt pesada perquè requereix una postura ajupida i també per la calor pròpia de l'època.
A finals de juny es calçava, és a dir s'apilonava la terra al voltant de la planta.
A finals d'agost i durant el mes de setembre la planta arriba al seu màxim: treia el seu plomall a la part superior i formava l'espiga a mitja alçada de la tija.
Quan s'assecava els pagesos escapçaven la planta, és a dir, tallaven el plomall i les fulles. Quan els pèls es començaven a tornar negres era senyal que la planta havia completat el seu cicle de creixement i es comença a assecar. S'aprofitava el plomall i les fulles com a afarratges.
A finals d'ocutbre es trencava el blat de moro, és a dir, s'arrencava l'espiga i es tirava en un pilot. Es recollien les espigues en cistells i es carregaven al carro. Un cop a casa s'espellofaven, és a dir, es separaven les fulles de l'espiga i se'ls deixaven algunes fulles per poder lligar-les a les barres de fusta de l'assecador que solia ser a la balconada o a la terrassa de la casa en un lloc que havia de ser assolellat i arrecerat.
La feina d'espellofar consisteix a agafar les espigues, arrencar les pellofes, deixant-hi dues o tres de valentes, per poder-les penjar a l'assecador i la feien habitualment les dones de la casa.
Esgranar o engrunar el blat de moro es feia de forma pausada a mesura que es necessitava. Es podia fer de manera natural rascant l'espiga amb algun espigot o rascant a la fulla ampla d'una aixada. A la primera meitat del segle XIX van aparèixer les màquines d'engrunar.
Amb Maria Solà i Vila nascuda a Vic el 12 d'abril de 1930. Va viure a diferents cases de pagès de Taradell com el Ferriol (Furriol) o Casablanca.
Entrevista realitzada el 28 de novembre de 2017.
Amb Núria Oliver Escarrà, nascuda a Vilasís l'1 de maig de 1933.
Entrevista realitzada el 5 de juliol de 2010.
