Les Pinediques

L'escola Les Pinediques de Taradell va celebrar al llarg del curs 2018/19, els 40 anys de vida. Durant mes d'un any, el Grup de Recerca Local de Taradell va treballar en l'elaboració del documental 'L'escola Les Pinediques. 40 anys creixent que es va estrenar el 30 d'abril del 2019. L'audiovisual repassa, al llarg de 67 minuts, la història d'aquesta escola pública taradellenca a través de l'òptica històrica però també de diferents aspectes significatius del dia a dia del col·legi que han permès durant anys educar moltes generacions d'alumnes. Per a la confecció d'aquest documental es van fer 70 entrevistes a diferents persones que van portar el seu gra de sorra a Les Pinediques, sobretot pares, mares, alumnes i mestres però també altres persones vinculades en la comunitat educativa del centre. A través de les seves vivències es va elaborar el reportatge que no deixa de ser una tímida pinzellada d'aquests 40 anys.

Els entrevistats són: Xavier Albert, David Altimir, Sílvia Aranda, Marc Arimany, Aida Aumatell, Isabel Autonell, Iolanda Ballús, Anna Barfull, Carme Bayot, Teresa Bigas, Isabel Campos, Francesca Canet, Assumpta Casassas, Joan Casassas, Carme Casellas, Noemí Ciprés, Jordi Clos, Salvador Clot, Santi Cunill, Elena Dot, Josep Maria Dot, Pep Eroles, Mònica Escribano, Carme Esquís, Margarita Feliu, Maria Ferrer, Rosa Font, Joan Galobardes, Antoni Gimeno, Cinta González, Dolors Juvanteny, Anna Maideu, Montse Manso, Doroteo Marco, Montse Marrades, Josep Martínez, Lídia Munmany, Isabel Muns, Rosa Maria Muntal, Maria Carme Nasplé, Pere Papell, Antoni Pérez, Toni Pérez Barquilla, Enric Piella Coll, Antoni Pladevall i Font, Bet Pol, Maite Pujol, Dolors Rabionet, Marta Ramírez, Nazari Raurell, Bet Ricart Muns, Roser Riera, Jordi Roca, Núria Roca, Maria Rovira, Lluís Saborit, Eva Sala, Maria Lluïsa Salarich, Josep Saperas, Amadeu Segalés, Enric Serra, Alfons Tarrats, Ariadna Torras, Blanca Toribio, Ramon Vallmitjana, Joan Manel Valverde, Fèlix Verdaguer Vivet, Lluís Verdaguer Vivet i Èric Vila. 

Grup_Presentació documental 40 anys Pinediques

L'escola Les Pinediques, 40 anys creixent

Des de principis de la dècada dels 40 del segle XX i en ple franquisme, l'escola pública a Taradell es va ubicar a l'edifici conegut com el Matadero, que des de 1926 servia també com a escorxador municipal. A principis dels 70 i davant la necessitat educativa de Taradell, el Ministerio ofereix la possibilitat de construir un nou edifici escolar al municipi. L'any 1972 es van fer els primers passos a la delegació del Ministeri d'Educació i Ciència i el 29 de desembre del mateix any es feia efectiva la donació d'uns terrenys de 5.000 metres quadrats situats a la zona de Les Pinediques per part de Ramon Vallmitjana i Oms. Poc més tard el Ministerio va demanar-ne una ampliació i al final van haver de ser 8.290 metres quadrats de terreny.  

La Junta de Construccions publicava en el butlletí Oficial de l'Estat, el 17 de maig de 1977, la resolució per construir el nou edifici escolar.  Les obres es van adjudicar a l'empresa Constructora de Obras y pavimientos COTOS per un pressupost de 18. 189.  397 pessetes. Per tant, després de molts entrebancs, les obres finalment començaven  el setembre d'aquell mateix any. 

Construcció edifici Pinediques_Foto Pere Papell

Construcció edifici Pinediques_Foto Pere Papell

El desembre de 1977 sortia el número 0 d'una revista amb el nom de ‘Pinadiques' elaborada per mestres i alumnes de l'escola. El nom de la revista acabaria sent el nom de l'escola, encara que el seu origen és confús. Per una banda, el nom se li atribueix a l'historiador Antoni Pladevall i Font. D'altra banda, una altra versió del nom de l'escola la defensen professors i alumnes. Recorden que el nom va sorgir d'una redacció proposada pel director del centre, Manel González, en la qual s'havien de proposar noms per l'escola. Sigui com sigui, el nou col·legi de les Pinediques anava prenent forma. Les obres havien  de durar vuit mesos però no va ser així i a finals d'estiu l'espai no estava acabat. Al mateix temps, però, havia crescut el nombre de matrícules, perquè era una escola de concentració, és a dir que aplegava alumnes de diferents poblacions. Aquestes matriculacions i la força dels pares van obligar a obrir el nou edifici. D'aquesta manera i gairebé deu anys després dels primers tràmits, de papers encallats i d'alguna discussió, el 25 de setembre de 1978 obria les portes el nou centre d'EGB de Taradell. Ho feia però amb moltes mancances: gairebé sense material, tot i que el de gimnàs havia arribat per partida doble, i amb problemes amb la calefacció, que va desencadenar una vaga per part dels alumnes, molt recordada tant pel professorat, alumnes i inclús regidors de l'Ajuntament.  En aquella època la carretera d'accés a l'escola no estava asfaltada. La majoria d'infants anaven amb bicicleta o a peu.

Avinguda Goitallops sense asfaltar_Foto Pere Papell

Edifici Pinediques_Foto Pere Papell

El curs 1978/79 havia començat amb entrebancs però almenys havia començat. Es conservava el parvulari -només p4 i p5- al Matadero i per primera vegada els nens i nenes de l'escola nacional de Taradell podien gaudir d'una aula i un mestre per curs. Aquest canvi, el mateix temps, es feia  amb una generació de professors joves formant un equip docent motivat i il·lusionat. Les classes es feien majoritàriament en català, hi havia especialistes com el de gimnàs i també de català contractat per Òmnium Cultural. 

Altres trets diferencials de l'inici de Les Pinediques va ser que per primera vegada i durant una dècada l'escola va comptar amb alumnes del Gurri i de Sant Miquel de Balenyà sobretot perquè l'escola disposava, per primera vegada, d'un servei de menjador. Durant els primers anys es portava des de l'Hotel Rosa i més tard van contractar a la Carmeta, una cuinera molt estimada que molts bategen com "la iaia" de l'escola. Elisa Freixas i Sílvia Aranda van ser altres persones relacionades amb la cuina de l'escola abans que aquesta es passés a gestionar per serveix externs. 

Com en el cas del menjador, la insistència de l'AMPA va ser determinant en diverses fases de l'escola. L'any 1981 va assumir la creació d'una aula de P3, en aquells moments encara no reglamentada oficialment, ja que fins llavors només hi havia P4 i P5. Isabel Autonell, Carme Esquís i Maria Ferrer van ser les professores de P3 fins que el curs va ser absorbit pel Departament d'Educació l'any 1993. Però, parlar del parvulari o d'Educació Infantil a Les Pinediques és parlar de la Maite Pujol i la Núria Roca. Van arribar el curs 1983/84 i d'elles són coneguts els seus projectes, que han estat model per a noves fornades de mestres. 

Equip de bàsquet: Les Pinediques

Equip futbol sala_Les Pinediques

L'escola sempre ha comptat amb extraescolars, que en molts casos, han acabat vinculant-se a clubs o entitats del municipi. Aquestes activitats han estat gestionades per l'AMPA que sempre va ser clau en la unió de la comunitat escolar: pares, alumnes i professors, organitzant diverses activitats sovint aportant allò que no arribava des del Departament d'Educació. En destaca la Fira del Caçador, la col·laboració amb la festa dels Tonis o la Festa de la Primavera. Però no tot són festes. La funció de l'AMPA és donar suport a l'escola i a les famílies i als problemes del dia a dia. Per exemple, en els darrers anys han hagut de fer front a la pèrdua de la sisena hora.

A l'escola, no han passat per alt i sempre han estat molt ben cuidades la resta de celebracions durant l'any com per exemple la Castanyada, Sant Jordi o Carnaval. I, sense oblidar-nos les excursions, Les Pinediques va ser una de les escoles que de seguida va engegar colònies. A nivell anecdòtic cal dir que Ràdio Taradell existeix des del 1983 i es pot dir que l'escola Les Pinediques en va ser l'embrió. Actualment la relació entre l'escola i l'emissora municipal continua amb el programa L'Esquitx.  Des del primer moment l'escola també va comptar amb una biblioteca. Des del 27 d'abril del 2017, la biblioteca porta el nom de Josep Romeu, un dels mestres que millor va transmetre els valors de la llengua i el país als infants de l'escola. Al llarg d'aquests 40 anys l'ensenyament a l'escola s'ha adaptat a canvis importants: l'aparició de les noves tecnologies, l'arribada de l'Educació Secundària Obligatòria amb el nou Institut i també l'acollida i la integració de l'onada migratòria i l'educació especial. 

Sant Jordi_Pinediques

Carnaval_Pinediques

Fins a l'actualitat l'escola Les Pinediques ha tingut 10 directors: Manel González, Xavier Albert, Dolors Juvanteny, Josep Saperas, Carme Bayot, Josep Casassas, Toni Gimeno, Maria Carme Nasple, Maria del Carme López i Marta Ramírez. Posar-se al capdavant de la direcció no sempre ha estat fàcil. Una de les anècdotes de l'escola és que no es va inaugurar fins al 2007 després de les obres de reforma i ampliació dels dos edificis. Aquell any també es va crear  per primera vegada la figura del bidell. El primer va ser en Josep Llussà. Pep Eroles va agafar-ne el relleu el 2013.

L'Escola de Les Pinediques també ha rebut diversos premis. L'any 2002 va ser premiada en el Certamen Literari Infantil i Juvenil. També han rebut diversos premis Baldiri Reixac i han estat premiats pel bloc de l'escola. Des d'aquell 25 de setembre de 1978 centenars d'alumnes i professors han passat per aquelles aules i pel nou edifici i molts són els records que perduren en un bosc envejable i una gran roca (o Roca mare com en diuen ara) que s'ha convertit en el símbol de 40 generacions d'alumnes.

twitter