Les telefonistes de Taradell

Alexander Graham Bell, juntament amb Elisha Gray, ha estat durant molts anys considerat l'inventor del telèfon però, no el va inventar ell. La seva posició econòmica li va permetre ser el primer que el va patentar al 1876. El Congrés dels Estats Units, va aprovar l'11 de juny de 2002 una resolució després  una llarga pugna per l'autoria del aparell  que qui el va inventar va ser Antonio Meucci, que per motius econòmics no el va poder patentar, però al 1860 ja l'havia provat, presentat i batejat amb el nom de teletrófono. Malgrat les disputes per l'autoria i el just reconeixement de la invenció del telèfon, el cert és que amb la evolució de la tècnica s'inaugurava  una  nova forma de comunicació  que canviaria els hàbits  de la humanitat. L'arribada del telèfon aportà als pobles i ciutats, una nova manera de comunicar-se facilitant moltes tasques que fins a les hores  demanaven molt temps i desplaçaments, així com una feina nova, la de telefonista, potser a l'inici no plantejada com  a tal però que al llarg dels anys, ha esdevingut un ofici.

 

L'arribada del telèfon a Taradell i la primera central telefònica

A Taradell el telèfon va arribar el 28 de setembre de 1916. Els tràmits però per portar-lo comencen el 1914, segons consta en l'acta municipal de 12 de juny de 1914. En ella es parla de la necessitat de millores als pobles i es proposa que es creïn comissions per anar a veure el president de la Mancomunitat per explicar-li verbalment el que es vol aconseguir. Proposen que  l'Ajuntament anomeni una comissió per que vagi a Barcelona per exposar al president la necessitat que té Taradell de poder comunicar-se amb altres pobles amb qui es tenen relacions tant  econòmiques, oficials i comercials. La feina d'aquesta comissió és aconseguir una subvenció per poder pagar el cost de la instal·lació  d'una línia telefònica de Vic a Taradell.  Salvador Solagran explica en el llibre Els carrers de Taradell (2010)  "l'1 de juny de 1914, l'Ajuntament  havia demanat al president del Consell de la Mancomunitat  de Catalunya, que s'acordés una subvenció  per poder  posar una línia telefònica  vinculada  a la central de Vic "Mossèn Baucells, en un article a la revista Taradell  núm. 106, del juliol de 1957 assenyala que "un dels promotors de que s'instal·lés el telèfon al poble va ser mossèn Josep Casabosch que va fer les gestions entre l'ajuntament i Salvador Dachs , representant  de «La Compañia Anònima  Telefonia del Vallès», Grup telefònic  de La Garriga, Vic i comarca.  Des de l'abril i fins al setembre, l'Ajuntament de Taradell va aprovar crear comissions, demanar subvencions i nomenar a la persones que s'encarregaria de portar la Central de telèfons a Taradell.

El ple de l'abril  de 1916 les diferents propostes van ser acceptades i es va acordar pagar el cost de la instal·lació  del telèfon del poble  a la Central  de Vic amb una línia d'ús públic. L'abonament es pagarà per conferència. En l'acte de 13 d'agost de 1916 l'alcalde informa d'una reunió per resoldre els problemes que portava  la instal·lació del telèfon. En ella s'informa que que els gastos de instal·lació costaran 1500 pessetes i es nomena una comissió per gestionar la instal·lació formada pel regidor Pere Papell, el veí Joan Pujol i el secretari de l'Ajuntament  Josep Bach. També s'acorda fer la concessió de la Central Telefònica a l'agutzil Segimon Martí.

A Taradell el telèfon va arribar el 28 de setembre de 1916. La central es va ubicar al domicili de Segimon Martí, a Can Teno, al carrer de la Vila número 11 (antigament carrer de Baix) i se'n va fer càrrec la seva dona Josepa Molet. Es va posar a disposició del públic mitjançant un abonament per conferència de 30 cèntims de pesseta, es va acordar fer un dipòsit de cinquanta pessetes a la Central del Vic per tal de poder fer trucades a fora i es va nomenar una comissió perquè vetllés pel servei i el funcionament del telèfon. Fins al 1922 no es va aconseguir que tres veïns sol·licitessin a l'Ajuntament instal·lar un telèfon particular. El 1923, Josep Miralpeix, d'El Magatzem de Baix, va posar el primer telèfon particular i no va ser fins al 1928 quan se'n van instal·lar vuit més, a les diverses fàbriques del municipi i a l'Ajuntament. El número d'aparells va créixer fins arribar als 28, que era els que la central podia assumir. El 1942 es va renovar la centraleta i es va ubicar al mateix carrer però al número 13. L'encarregada de portar-la durant 15 anys va ser Filomena Martí.

 

La central telefònica de l'Àngel Casademunt

L'any 1957 l'antiga central va ser substituïda per una de nova, va canviar d'ubicació i d'encarregats. La concessió de la Central Telefònica a Àngel Casademunt i a la seva dona, Neus Castells, es va aprovar en el ple del 21 de febrer del 1957. En aquesta acta hi ha la resposta favorable de la la Jefatura Provincial de Administración local perquè l'agutzil es fes càrrec de la Central Telefònica. Així mateix es va acceptar que percebés un sou com a encarregat, encara que els serveis els fes personal femení aliè a la seva família. D'aquesta manera continuava i alhora es consolidava a Taradell l'ofici de telefonista. a nova central ocupava la part baixa de la casa del número 14 de la Plaça, en aquella època anomenada 2 de febrer. La inauguració es va fer el 29 de juny de 1957 .Amb el canvi es van modernitzar els sistemes de comunicació i duplicar el nombre de clients. El nou quadre telefònic i locutori tenia una capacitat per a 150 línies interiors, de les quals 46 van ser ocupades al mateix moment i 10 més esperaven la instal·lació. El servei era les 24 hores del dia. Es feien dos torns, matí i tarda, entre les 8 del matí i 2/4 d'11 de la nit. A  la nit, i si hi havia alguna urgència se'n feia càrrec la família Casademunt-Castells. La central telefònica havia passat de 46 línies el 1957 a 97, el 1962. Tres anys després ja en tenia 200 i el 1973, 324 i va tancar amb gairebé 500. L'any 1974 es comença a parlar d'una central telefònica automàtica però no és fins el 10 d'abril del 1978 quan es va inaugurar la nova central automàtica de telefònica, situada al carrer de Vic.

 

El documental 'Les telefonistes de Taradell'

A partir d'una proposta d'algunes de les telefonistes que havien treballant a la central telefònica de l'Àngel Casademunt va sorgir la proposta de fer un documental sobre 'Les telefonistes de Taradell'. Va ser el 20 de gener del 2018 en l'acte anual del Grup de Recerca i a partir de llavors es va començar a posar fil a l'agulla per portar a terme la proposta. Es va parlar amb Margarita Casademunt, filla del que va ser el propietari, que es va encarregar de reunir a les persones que havien treballat a la central que gestionava el seus pares, Àngel Casademunt i Neus Castells. La primera trobada, que es va convertir en un sopar, va tenir lloc a principis de juny i d'allà van començar a sortir les primeres idees per la realització del muntatge. La segona trobada, a finals de juny, ja va servir per fer la majoria de les entrevistes. Les que van quedar pendents es van fer el mes d'agost. Paral·lelament es va fer recerca de fotografies (se n'han trobat molt poques) i de documentació. I a partir d'aquí es va elaborar aquest documental, estrenat el 19 de gener de 2019 a la Biblioteca de Taradell. El documental, de 27 minuts, destaca el desaparegut ofici de telefonista. S'explica a través del testimoni de Margarita Casademunt, Dolors Casademunt Castells, Dolors Casademunt Pujols, Isabel Clot, Rosa Clusellas, Assumpta Esquís, Araceli García, Maria Pasqual, Fina Pou, Anna Maria Riera, Maria Rosa Soler i Teresa Vilardell en què consistia, els horaris que feien i també algunes anècdotes. Fa una petita pinzellada a l'història del telèfon a Taradell però sobretot es centra entre els anys 1957 al 1978 quan, amb l'automatització del servei telefònic va desaparèixer una institució que va tenir molta importància en el passat. L'ofici de telefonistes ja és història, una part de la nostra història, però en el seu record en destaca el bon ambient i la complicitat entre les treballadores i els responsables dels Telèfons de Taradell: una petita gran família.